Servei d’aigua: greus incompliments i il·legalitats en la gestió i preus

Servei d’aigua: greus incompliments i il·legalitats en la gestió i preus

Presentem les conclusions d’un primer estudi sobre el cas del servei d’abastiment d’aigua a la ciutat de Terrassa, realitzat per l’Observatori Ciutadà Municipal (OCM). També algunes demandes i propostes que poden servir al govern i administració locals. Les sospites sobre il·legalitats aixecades fa pocs mesos per Fernando Urruticoechea, publicades per Malarrassa el passat maig, s’han verificat.

Recollida de signatures per la municipalització del servei d’aigües a Terrassa, durant la darrera Fira Modernista, el passat mes de maig. Foto PV

L’Observatori Ciutadà Municipal de Terrassa i els grups col·laboradors dins del procés d’Auditoria Ciutadana Municipal del servei de distribució d’aigua potable de Terrassa i la concessió a Mina Pública d’Aigües de Terrassa S.A. fan públics aquests dies documents que marquen una fita història i tindran molta repercussió.

Aquest material conté la informació, les referències i les reflexions en relació al que consideren “greus incompliments dels principis de dignitat i drets humans, justícia social i solidaritat, de defensa de l’interès general i l’interès públic, de legitimitat democràtica i transparència, i també l’incompliment greu del principi de legalitat”.

L’informe arriba a la conclusió de que “el sistema tarifari de cobrament dels tributs de l’aigua actualment en vigor a la ciutat és bàsicament il·legal”:

-Per la inaplicació de la LGT de desembre del 2003, en vigor des de l’any 2004, en la qual el legislador incorporava a la llei central de l’ordenament tributari el paràgraf 2.2, esvaint els dubtes sobre la possibilitat d’evitar el tractament de taxes quan el servei es gestiona indirectament a través d’una empresa privada.

-Per la inaplicació de la Ley 25/1998, de 13 de juliol, “de modificación del régimen legal de las Tasas estatales y locales y de reordenación de las prestaciones patrimoniales de carácter público”, que ja des de la seva exposició de motius deixa clara la inconstitucionalitat del sistema de tarifes privades en el servei públic municipal d’aigua gestionat per l’Ajuntament.

-Per interpretar la legalitat en contra dels principis constitucionals d’universalitat pressupostaria, tal com estableix l’article 134 CE.

-Per interpretar la legalitat en contra del principi constitucional de reserva legal tributaria, tal com expressa la sentència 185/95, respecte de l’article 31.3 CE i tal com explica l’apartat 5è de la sentència 5037/2015 del Tribunal Suprem.

Les entitats responsables del document, davant els resultats de l’estudi, encara es demanen com ha estat possible un cas com aquest: un procés llarguíssim de negoci, opacitat i fins i tot incompliment de la legalitat vigent.

Consideren preocupant que el document de treball sobre el servei públic d’aigua, actualment en discussió en la Comissió d’Estudi Política i Tècnica creada per l’Ajuntament, no plantegi cap reflexió sobre aquest tema.

Entenen que “és en aquest document on l’Ajuntament hauria de definir, no només si el model de gestió a de ser directe o indirecte, sinó també el model de fiscalització del servei, si aquest es gestionarà mitjançant tarifes com fins ara, o amb una taxa.”

Defensen, finalment, que “la taxa és l’únic instrument possible segons la legalitat vigent, i a més, és l’únic que fa possible una fiscalització eficaç, transparent i participativa al servei dels ciutadans, de l’interès públic i general, i no dels interessos privats”.

Ni principis de dignitat ni de legitimitat ni de legalitat

CONCLUSIONS PRELIMINARS: Incompliment greu de principis de legitimació ciutadana de la gestió municipal.

Aquest dictamen preliminar, no implica que puguin aparèixer incompliments d’altres principis de legitimitat a la gestió pública municipal, quan l’auditoria ciutadana analitzi a fons altres temes relacionats amb el sistema d’abastiment i distribució d’aigua.

A falta d’obtenir les explicacions pertinents dels i de les nostres representants polítiques, i del funcionariat de l’Ajuntament de Terrassa (a la vista de les quals revisaríem aquest informe), ens veiem en l’obligació de manifestar que, pel que fa únicament a la seva actitud respecte del manteniment del sistema de preus privats del servei públic essencial de l’aigua, l’equip redactor d’aquest informe, amb el suport de les entitats relacionades, dictaminem de forma provisional que la gestió municipal ha incomplert greument els següents principis:

10.1. INCUMPLIMENT GREU DELS PRINCIPIS DE DIGNITAT I DRETS HUMANS;

Pels talls del subministrament d’aigua, realitzats de manera injusta i il·legalment a les famílies en les situacions més vulnerables, els quals s’haguessin pogut evitar, en la seva totalitat, si l’Ajuntament hagués decidit aplicar la llei a partir de l’any 2004.

10.2. INCUMPLIMENT GREU DEL PRINCIPI DE JUSTÍCIA SOCIAL I SOLIDARITAT.

Pels mateixos motius

10.3. INCOMPLIMENT GREU DEL PRINCIPI DE DEFENSA DE L’INTERÈS GENERAL I L’INTERÈS PÚBLIC

Per no defensar la potestat tributària de l’Ajuntament que li permet la millor defensa dels interessos del municipi en la gestió pública d’un bé essencial com és l’aigua. I, en canvi, insistir als i a les nostres representants polítiques i funcionariat en treballar en l’opacitat, el sobre cost i la possibilitat de frau en la subcontractació, negant-se a modificar el sistema tarifari privat dels preus de l’aigua.

10.4. INCUMPLIMENT GREU DEL PRINCIPI DE LEGITIMITAT DEMOCRÀTICA I TRANSPARÈNCIA.

Per la negativa d’aconseguir una gestió pública de l’aigua transparent sota el control de l’Ajuntament i la ciutadania.

10.5. INCOMPLIMENT GREU DEL PRINCIPI DE LEGALITAT

Per la inaplicació de la LGT de desembre del 2003, en vigor des de l’any 2004, en la qual el legislador incorporava a la llei central de l’ordenament tributari el paràgraf 2.2, esvaint els dubtes sobre la possibilitat d’evitar el tractament de taxes quan el servei es gestiona indirectament a través d’una empresa privada.

Per la inaplicació de la Ley 25/1998, de 13 de julio, “de modificación del régimen legal de las Tasas estatales y locales y de reordenación de las prestaciones patrimoniales de carácter público”, que ja des de la seva exposició de motius deixa clara la inconstitucionalitat del sistema de tarifes privades en el servei públic municipal d’aigua, gestionat per l’Ajuntament.

Per interpretar la legalitat en contra dels principis constitucionals d’universalitat pressupostària, tal com estableix l’article 134 CE.

Per interpretar la legalitat en contra del principi constitucional de reserva legal tributària, tal com expressa la sentència 185/95, respecte de l’article 31.3 CE i tal com explica l’apartat 5è de la sentència 5037/2015 del Tribunal Suprem.

A Terrassa el 12 de maig de 2016.

Observatori Ciutadà Municipal

El règim tributari de pagament del servei és il·legal, beneficia interessos privats

1. Que a la vista de les referències exposades, deduïm que des de la Sentència 185/1995 del tribunal constitucional i la Llei 58/2003 General Tributaria, el règim tributari, pel qual es gestiona el pagament del servei de l’aigua potable a la ciutat, és bàsicament il·legal.
2. Que entenem que l’Ajuntament té el deure d’aplicar la legalitat a favor de la ciutadania, de forma activa. Les lleis que beneficien l’interès general i l’interès públic són per aplicar-les, no per esperar passivament que la ciutadania exigeixi la seva aplicació com està passant a Terrassa amb el cas dels ingressos pel servei de l’aigua.
3. Que creiem que la política municipal i la interpretació de la legalitat que es fa i s’ha fet per part de l’Ajuntament ha estat fortament influenciada pels interessos privats de Mina d’Aigües de Terrassa, en el sentit exposat a l’apartat segon d’aquest document, sobre interessos privats i públics.
4. Que la cobertura legal que aporten les declaracions de la Direcció General de Tributs, en el sentit d’alliberar de responsabilitat tributària els gestors i el funcionariat en el compliment de la llei, així com els subjectes tributaris en el seguiment de les seves interpretacions, no hauria de justificar la inacció que hi ha hagut en aquest tema durant tants anys.
5. Que entenem que més enllà de la responsabilitat jurídica per l’incompliment de la llei, la política municipal en la gestió de l’aigua podria ser impugnable, com també ho podria ser el propi pressupost municipal.
6. Que a pesar de la gravetat dels fets exposats, creiem que la via per avançar en la millora del servei de l’aigua; per adequar a la llei el regim tributari del servei; per millorar la comprensió d’una legalitat extraordinàriament complexa, i per garantir una millor política al servei de la ciutadania, considerem que tot l’argumentari exposat aquí està obert a la discussió i a la reflexió col·laborativa, en el sentit més positiu possible.

Prou d’opacitat, el preu no pot superar el cost,  l’aigua és dret universal

1. a) A tots el grups polítics i al govern municipal, una revisió en profunditat de la legalitat vigent, i una reflexió crítica sobre el model de gestió de l’aigua a la ciutat. Demanem que la fi de la concessió actual de la gestió de l’aigua, acabi amb l’opacitat i la inhibició política en la gestió del servei.
2. b) Que en el pressupost de l’any 2017, ja es contempli el balanç d’ingressos i despeses atribuïbles a la gestió del servei de l’aigua a la ciutat. I, per tant, que el règim tributari del servei passi a estar regulat per una taxa.
3. c) Que es compleixi amb els principis constitucionals d’universalitat pressupostària i reserva de llei. La qual cosa significa que la fixació del cost del servei es faci en base a un estudi tècnic-jurídic que asseguri que el preu a pagar per les persones usuàries no superi el cost del servei; que aquest estudi estigui sancionat pel Ple municipal; que les persones usuàries puguin participar i proposar modificacions mitjançant al·legacions, i que estiguin informades; que els impagaments se solucionin per via de constrenyiment i que, en tot cas, es garanteixi sempre el subministrament de l’aigua com un dret humà i universal.
4. d) Demanem al govern municipal i als grups polítics que, en l’actual procés de liquidació de la concessió, siguin valents i no es pleguin al xantatge que es pot derivar de la manca d’informació, i manca de coneixement, resultat de molts anys de despreocupació i de l’opacitat exercida pel gestor del servei. La força per fer possible la municipalització de la gestió pública de l’aigua necessita del compromís de la ciutadania; de la voluntat del govern municipal, i del coneixement i l’experiència dels propis treballadors i treballadores del servei. Es necessita d’una acció de govern decidida per fer-ho possible. Les ambigüitats i les dilacions només serveixen per portar l’aigua al moli de sempre. L’oportunitat que suposa el moment que vivim, requereix d’uns grups polítics i d’un govern municipal a l’alçada del repte. No esperem menys. Entre tant, la ciutadania i les organitzacions socials defensarem el que ens pertoca.