Les Treballadores Familiars del Servei d’Atenció a Domicili (SAD) de Terrassa estem indignades i preocupades a parts iguals per les paraules del senyor Noel Duque, regidor de Drets Socials, al Diari de Terrassa el passat 15 de febrer. Indignades pel to i per la quantitat de falsedats que hi diu.
Preocupades perquè no sabem si menteix descaradament o potser és que no té ni idea dels serveis que gestiona la seva Regidoria. Què és pitjor en un polític al servei de la ciutadania? La falsedat o la ignorància?
El senyor Duque parla de “canvi de paradigma” en la gestió del SAD, de deixar enrere les “macroempreses [que] tenien la paella pel mànec” i que només pretenen “enriquir-se, deshumanitzant el servei, retallant drets a les treballadores familiars i a totes les persones que el fan servir”. Però no, senyor regidor, vostès no han canviat res, el paradigma és el mateix: en la licitació anterior les empreses eren Accent Social, Sacyr i OHL-Ingesan, i ara són OHL-Ingesan, gestionant 2 dels 3 lots ja que Eulen va renunciar al que se li havia adjudicat, i Attende Care.
Tant OHL-Ingesan com Eulen són les mateixes macroempreses que eren fa un any, i Attende Care està gestionada per Serunion, que forma part de la multinacional francesa Elior. Tant Attende Care com OHL-Ingesan acumulen multitud de denúncies i fins i tot algunes condemnes, al llarg i ample de l’estat espanyol, per vulneració dels drets de les treballadores. Aquestes empreses segueixen tenint la paella pel mànec i funcionant amb la “lògica purament mercantilista” que al nostre regidor no li agrada. No li agrada, però continua externalitzant el servei a les mateixes multinacionals, repetint el mateix “paradigma” que va implantar el PSC, que de socialista en té poc, i a sobre té la barra de publicar un article on pretén fer veure que tot és diferentment meravellós. S’està rient de nosaltres, senyor Duque? Es pensa que la ciutadania no és capaç de relacionar l’OHL de fa sis mesos amb l’OHL d’ara?
Ja fa anys que demanem que la gestió del SAD sigui 100% pública, que l’Ajuntament assumeixi la seva responsabilitat i deixi de posar els serveis de cura a la venda. Fa anys que diem que és impossible esquivar les multinacionals perquè han vist un negoci molt sucós en el nostre sector i no se’l deixaran perdre. Que les normatives per licitar serveis públics estan fetes a mida d’aquestes empreses i és irreal pensar a competir contra elles. Que l’única manera de dignificar les cures és treure-les del mercat i gestionar-les públicament. Que és possible i és viable, com vam mostrar amb el nostre informe de juny del 2022. Les paraules contra les macroempreses no tapen l’acció a favor d’aquestes per part del seu partit i la seva regidoria, senyor Duque.
No queda aquí la cosa, i el regidor es vanta de les millores que ens ha regalat:
- “En referència a les noves contractacions, i segons s’estableix al plec, abans de buscar una nova TF, les hores o ampliació de contracte s’han d’oferir primer a les treballadores que tenen a la plantilla per millorar les seves condicions laborals”. Sàpiga que continuen fent-se noves contractacions en comptes de completar les jornades de les treballadores que ja estem en plantilla.
- Ens han dotat d’”una app a cada empresa per a totes (programació, avisos, calendaris) que quan estigui totalment actualitzada permetrà una millor intercomunicació entre l’empresa i les treballadores”. Sàpiga que l’app ens assigna serveis i ningú no ens avisa, de manera que fins i tot s’ha deixat d’atendre usuàries gràcies a aquest sistema tan poc efectiu.
- “Hem aconseguit que es prevegi el factor de fatiga i la distància entre serveis”. Sàpiga que ni les distàncies ni el factor de fatiga s’estan calculant correctament, evidentment a favor de l’empresa, no sabem si per ineptitud o per pur interès econòmic.
- “S’ha començat amb coordinacions grupals, cosa que és una altra novetat en aquesta licitació, i ens reporten algunes TF que és un espai molt enriquidor d’intercanvi de coneixement, que els permet compartir situacions complexes”. Sí, sí, d’enriquidor ho és, però aquestes coordinacions s’havien de fer cada mes i en aquest mig any només n’hem fet una.
És a dir, que el “nou model” no és més que un seguit de pedaços que, a sobre, ni tant sols funcionen. Dels sous dignes que ens mereixem les que sostenim la vida de 1800 famílies, si de cas ja en parlarem pel proper “paradigma”, oi, senyor Duque? Perquè molt fer-nos la pilota escrivint com en som, d’essencials i d’indispensables, i molt proclamar als quatre vents la “ciutat feminista”, però a l’hora de fixar uns salaris dignes passem per l’embut de les macroempreses i els acceptem l’explotació de les treballadores i la desvalorització de les cures.
El colofó final és espectacular: “Bé, ja hem tornat el respecte i la dignitat que devíem a les TF”. De debò que això és respecte i dignitat? Tan barata li surt la nostra dignitat, senyor regidor? Ens tira quatre molles, com qui dóna menjar als coloms, i es creu que li hem de donar les gràcies?
I encara més, tan cofoi està d’aquesta pantomima que es permet donar lliçons: “aquest és el camí per a tots els serveis i per a tots els ajuntaments”. Ole tu! Clar que sí! El que necessitem les classes
treballadores són justament aquestes polítiques neoliberals amb mooooolta pintura lila, aquestes estratègies polítiques de dir una mentida rere una altra, que de tant repetir-les la gent se les
acabarà empassant. Fins i tot el senyor regidor sembla que es creu les seves pròpies falsedats.
Abans de parlar, senyor Duque, vingui a fer el servei amb nosaltres, sàpiga què fem i com ho fem i assabenti’s d’una vegada de quin preu té la dignitat de les Treballadores Familiars, que ja li diem
que és molt més de quatre paraules buides.
Deixa un comentari