Sanitat i política municipal

Des de fa temps, la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública (PDSPT), ve plantejant tot un seguit de neguits entorn a les llistes d’espera, les malalties del dolor, els temps cada cop més llargs en ser visitats pels metges de capçalera, la venda a tercers de les dades dels usuaris de la sanitat pública, els cada cop més habituals col·lapses en els serveis d’urgències… Però sens dubte, l’oposició a la construcció d’una passarel·la entre els actuals i nous serveis de Mútua de Terrassa, ha sigut un triomf que conjuntament amb altres entitats ciutadanes, polítiques, sindicals i veïnals fan palès que la unitat i l’acció al carrer són claus per aturar l’allau d’atemptats a la nostra salut privada i col·lectiva.

D’altra banda, els professionals del Consorci Sanitari de Terrassa (CST), duen a terme una sèrie de mobilitzacions diàries en defensa del seu conveni i contra les cada cop més inhumanes retallades en el sistema sanitari català. Però s’obren altres conflictes que a bon segur posaran a prova la capacitat mobilitzadora tant d’usuaris com de professionals: el dels afectats per la hepatitis C i l’anomenat “codi infart”. La Isabel Molina, veïna del barri de Sant Pere, és membre dels IaioFlautes i de la Plataforma de la Sanitat. Lluitadora en defensa d’una sanitat pública, ha participat en les concentracions de suport als treballadors del CST. Però el que pocs sabíem, és que fa uns trenta anys, una transfusió de sang ha fet que avui sigui una de les primeres cares visibles a la nostra ciutat dels afectats per la hepatitis C. Per fer front d’una manera col·lectiva, la Isabel busca altres ciutadanes i ciutadans que estiguin infectats per aquesta malaltia, que si bé té cura, els interessos farmacèutics i la complicitat de polítics ho fan quasi impossible. El Sovaldi és un medicament que es mostra actiu i efectiu en la cura d’aquesta malaltia. La Isabel porta mesos demanant que el sigui subministrat. Ella és pacient de la Mútua i, tot i que bones fonts ens asseguren que fa dies disposen de la mateixa, aquesta no està a l’abast de la companya Isabel.

No tot seran males notícies per als usuaris de la nostra ciutat. L’Hospital de Mútua és un dels llocs de referència comarcal del “codi infart”. En cas que patim un infart (Déu no ho vulgui que diria ma mare), allà disposen de tots el mitjans materials i humans per fer front amb rapidesa i eficàcia un episodi que pot acabar amb vides i somnis si no s’arriba a temps. Un hospital de codi infart al bell mig de la ciutat i d’accés ràpid és un bon motiu de satisfacció. Terrassa pot ser una ciutat lliure de infarts. Sempre un però: l’infart ha d’arribar en horari diürn i entre setmana, del contrari, l’ambulància enfilarà cap a l’autopista direcció a la capital comtal. De vuit del vespre a vuit del matí i en cap de setmana, el servei roman tancat! Igual que tancades continuen les promeses de la ja ex-regidora de Gent Gran i Salut Josefina Soler, ara ocupant la d’Hisenda i Serveis Generals. Recordarem que el passat 16 de desembre la regidora, feia la promesa de convocar el Consell Municipal de Salut. Promesa que com tantes d’altres, resta incomplerta i en el més absolut dels silencis. Això sí, l’alcalde i la regidora es fotografien amb el Comitè d’Empresa del Consorci Sanitari de Terrassa i li mostren el seu suport, parlen de salut, de sanitat, el seu grup polític fa declaracions i porta propostes al Parlament, però a l’hora de la veritat, fum. Aquesta pretén ser una radiografia incompleta de l’estat de la sanitat en una ciutat morta i ben morta, que encara es mostra indignada per la injustícia en la mort del jove Jonathan Carrillo en mans d’uns agents de la policia municipal i que resta a l’espera de noves morts per la desídia i la incapacitat dels responsables d’aquesta mateixa policia.

Tan sols ens queda una esperança: que la ciutadania mostri el seu rebuig i condemna en la propera convocatòria electoral a tots aquells responsables i còmplices d’aquesta situació d’emergència social a Terrassa.

Oriol Vicente