El Ple Municipal de febrer debatrà una proposta de resolució presentada per Terrassa en Comú centrada en impulsar un projecte d’autoorganització col·lectiva per a la rehabilitació i activació del Vapor Ros.
Una proposta que aquest grup municipal presenta després de la retirada de la proposta de l’equip de Govern de modificació puntual del POUM el novembre de 2017, amb la voluntat d’elaborar una proposta que abordés la reactivació del Vapor Ros que comptés amb més suports.
El Vapor Ros és un recinte industrial construït durant la segona meitat del segle XIX i ampliat a inicis del segle XX per l’arquitecte Lluís Muncunill. Ubicat a l’interior de la illa que delimiten els carrers Font Vella, Puig Novell, del Racó, Portal Nou, de l’Església i Plaça Vella, s’ha mantingut al llarg de la història aïllat del seu entorn i pràcticament intacte fins a dia d’avui. Aquest fet l’ha permès no només mantenir l’elevat valor arquitectònic dels seus edificis modernistes sinó també preservar un ambient i paisatge industrial únic a la ciutat.
En aquests moments es desenvolupen una dotzena d’activitats en diferents espais de l’interior del recinte. Cal valorar molt positivament l’existència d’aquestes activitats ja que encara que no ocupin la totalitat dels espais són les que amb molt d’esforç dels seus impulsors han permès conservar i mantenir viu el recinte. Recentment s’ha constituït l’“Associació de veïns del Vapor Ros”.
Per aquests motius, TeC considera necessari que l’Ajuntament de Terrassa es plantegi l’objectiu d’iniciar accions encaminades a la preservació dels valors arquitectònics i ambientals de l’àmbit, mitjançant un procés de recuperació i activació dels espais, a partir del procés ja iniciat per les activitats existents.
Pel que fa a la titularitat del recinte en aquests moments existeix una situació incerta. Qui va ser propietari del Vapor, a la seva mort l’any 2016, va deixar en herència la propietat a la Generalitat de Catalunya, amb una una clàusula expressa que prohibeix l’ús i la propietat per part de l’Ajuntament de Terrassa durant 30 anys.
Mentrestant, el passat 18 de novembre la Junta de Govern Local va aprovar l’acord de suspensió de llicències (PLPG 06/2016) pel termini d’un any amb la finalitat d’estudiar la transformació urbanística de l’àmbit del Vapor Ros i el seu entorn.
A la finalització del termini de suspensió, és a dir en novembre de 2017 l’equip de govern va proposar a la Comissió de Territori un dictamen amb una proposta modificació puntual (MP) del POUM per ser aprovada en el Ple d’aquell mateix mes.
De manera sintètica, expliquen des de TeC, la modificació es fonamentava en introduir «nous paràmetres i usos urbanístics» en l’àmbit per tal de generar la suficient «plusvàlua» (benefici), o sigui crear les condicions que animessin la intervenció d’un promotor immobiliari a canvi de conservar el patrimoni arquitectònic i obtenir nou espai públic municipal. Això, però, lamenta el grup municipal, es limita a «reproduir el mecanisme que habitualment es s’ha utilitzat en altres operacions de transformació urbanística a Terrassa com per exemple Vapor Gran».
Així les coses, Terrassa en Comú considerà que la proposta comportava «greus inconvenients i contradiccions», car la MP es limitava, bàsicament, a una «revalorització econòmica de l’àmbit amb l’objectiu de què esdevingui en una operació urbanística rentable per algun promotor». En canvi, «no s’establia cap garantia de què l’operació serà executada», denuncia.
De fet, en primera instància, afegeix la informació publicada per TeC, el que fa la MP és «facilitar que la Generalitat de Catalunya pugui vendre’s la propietat a un millor preu, però sense cap termini i garantia de què això significarà amb seguretat una intervenció de millora de l’àmbit. Ans al contrari, la necessitat de revaloritzar econòmicament els espais per fer viable la inversió necessària podria significar un enduriment de les condicions de lloguer i la possible expulsió de les activitats actuals. Per tant, la MP podria ser absolutament contraproduent als objectius suposadament establerts».
Aquesta, tot plegat, és una pel·lícula molt vista en les darreres dècades, subratllen des del TeC, que ha contribuït de manera decisiva en la «creació de la bombolla immobiliària ja que totes les despeses que han de revertir a la ciutat en format de cessions suposadament gratuïtes en el fons han estat assumides per l’increment del preu de l’habitatge i per tant, per les famílies que han comprat aquests habitatges».
«Sortosament», es feliciten des de TeC, davant les observacions rebudes per part de diversos grups de l’oposició l’equip de govern va decidir retirar del Ple la proposta de MP amb la voluntat d’elaborar una proposta que abordés la reactivació del Vapor Ros però que comptés amb més suports.
El grup municipal afirma que cal aprofitar l’oportunitat, ja que el cas de Vapor Ros presenta unes «característiques idònies per poder plantejar un nou model de desenvolupament urbà i social, que superi un model que prioritza el negoci immobiliari per davant de les necessitats reals de les persones. Un nou model que parteixi de les potencialitats socials i econòmiques existents ja al recinte i també a la ciutat com a motor d’un procés de transformació i millora adequat als ritmes de les persones i no del mercat immobiliari.»
Redacció
Deixa un comentari