«Feminisme i treball sexual»,
xerrada a càrrec de Paula Ezquerra.
Dimarts, 18 d’octubre, a les 19:00h
Amics de les Arts i Joventuts Musicals
Carrer Sant Pere, 46, primera planta
Publiquem a continuació el començament de l’entrevista amb la conferenciant que l’informatiu digital Crític va publicar el passat mes de maig:
Paula Ezkerra: “Combatre l’estigma de puta és el proper pas en la lluita feminista”
- Joana García Grenzner / Fotos: Ivan G. Costa
- dijous, 5 maig 2016
Paula Ezkerra és consellera de la CUP al Districte de Ciutat Vella de Barcelona, i la primera treballadora sexual que arriba a la política municipal des del seu activisme com a prostituta feminista, que esgrimeix amb orgull. Membre de l’Assemblea pro Drets de les Treballadores Sexuals de Catalunya, Ezkerra treballa per la derogació de l’Ordenança del civisme de 2006, que persegueix l’oferta i demanda de serveis sexuals als carrers de la ciutat, i participa en xarxes europees per a la despenalització de la prostitució al carrer. A més, traça vincles amb els “nous feminismes” per superar la “visió política assistencialista” i l’“estigma social” vers la prostitució, que comporta “criminalització i maltractaments per a les treballadores sexuals”.
Vas arribar a Barcelona fa 16 anys. Podies imaginar-te que series consellera de Ciutat Vella per la CUP?
És clar que no [riu]… No tenia cap expectativa ni buscava una meta econòmica, com pensa tanta gent, sinó una altra cultura, coses diferents. Volia conèixer el moviment ‘okupa’. Venia amb una base de moviment feminista. A l’Argentina anava a totes les manifestacions de les Madres de la Plaza de Mayo i havia tingut programes de ràdio sobre la violència institucional i l’exclusió dels moviments socials, perquè allà era molt més dur. Mentre era major d’edat, vaig estar força cops a la presó i ni tan sols els meus pares me’n podien treure.
I aquí vas passar a encarnar la identitat política de treballadora sexual.
No és una identitat política: és la lluita pel reconeixement i la descriminalització de la meva professió. Sentir-me orgullosa de ser treballadora sexual ha estat un procés molt llarg, perquè no estava contenta amb mi mateixa. No havia fet una reflexió, m’havia cregut el missatge que ser puta estava malament, m’autoboicotejava i castigava. Barcelona em va canviar la vida perquè gairebé immediatament vaig fer moltes amistats, hi va haver moltes oportunitats. Vaig treballar en altres coses, però sentia que no em feien feliç i vaig plantejar-me què és la dignitat al treball. Veia que era molt estressant treballar fora de la prostitució, que es guanyaven molt pocs diners per al que jo guanyava en aquella època. Ser puta començava a no molestar-me tant. Quan feia de cambrera, eren moltes hores, molt d’estrès, en un bar modern on a la gent l’encantava anar i l’amo era molt maco, però em sentia explotada. Tothom em deia: “Quina sort, que treballes aquí!” i jo no ho entenia. Vivia al Centre Social Okupat La Lokeria, a l’Hospitalet de Llobregat. Al metro, quan tornava a casa, mirava la gent i vaig començar a entendre el mal humor que genera l’explotació laboral.
I com fas el pas?
El 2005 em van convidar a una trobada de treballadores sexuals a Brussel·les i en principi vaig dir que no m’interessava: “No vull reivindicar res de la prostitució, no sé si això és patriarcal i masclista…”. Sincerament, vaig anar a conèixer Brussel·les. Però vaig conèixer dones meravelloses i vaig escoltar discursos poderosos que encaixaven en l’anàlisi de l’explotació laboral, que tenien a veure amb l’apoderament sobre el teu cos; amb el fet de deixar de sentir-te culpable tota la vida, perquè al final, si estàs treballant, ni tan sols ho passes malament. I guanyes diners, i ho fas com tu vols. El meu cervell va començar a fer focs d’artifici. A poc a poc vaig canviar la meva perspectiva sobre el treball sexual, a defensar-lo i a parlar amb companyes del moviment.
Podeu llegir l’entrevista sencera a la web de Crític.
Deixa un comentari