La campanya d’UGT contra la utilització fraudulenta i abusiva de la llei per part de les empreses dites «multiserveis», que té com a resultat la precarització efectiva i pèrdua de drets i «explotació laboral» de les treballadores, comença a donar resultats. Anunciada a finals de juliol, i comptant ara també amb CCOO, les denúncies i accions judicials han assolit ja els primers resultats positius: al menys 43 convenis han quedat invalidats per sentència de l’Audiència Nacional.
Protesta de sindicalistes d’UGT davant una seu de l’empresa SEUR, multiserveis. Foto UGT
Dedicades al principi a la gestió de les feines o seccions que les grans empreses consideren necessari «externalitzar», com ara més normalment neteja, manteniment, seguretat o la missatgeria; amb els canvis en les cadenes productives i via innovació tecnològica, el model s’implanta progressivament en la indústria i la logística, o sigui va abastant tot.
Les situacions més injustes, segons fonts de CCOO, les viuen les cambreres de pisos, «una activitat que han externalitzat els hotels retallant els salaris fins un 70% en molts casos». També molt afectat el sector dels contact-center (encara negocien el conveni i s’han realitzat ja tres jornades de vaga a nivell estatal), que ha retallat els seus salaris en un 38% de mitjana, i també els de la logística, sobre tot en la indústria, un 48%.
I això no és tot; en un exercici de malabarisme jurídic i cinisme sense límits, l’existència d’empreses multiservei faciliten l’abaratiment dels salaris a l’interior de les empreses, de manera que hi ha treballadores que fan la mateixa feina, un al costat de l’altre i cobren diferent. La doble o múltiple escala salarials, per altra banda, és una plaga que afecta també moltes administracions públiques.
Les centrals sindicals consideren que el punt d’inflexió en aquest procés és l’aprovació de la reforma laboral del 2012. En aquest moment les companyies multiservei, moltes filials d’Empreses de Treball Temporal (ETT), aprofitaren, entre altres, el punt de la prioritat en l’aplicació dels convenis d’empresa per atacar a fons les condicions i garanties laborals dels convenis de sector, perquè les condicions del conveni d’una empresa queden per sobre de la resta d’acords sectorials i territorials.
La sentència de l’Audiència Nacional, en tot cas, no es fica en l’explotació laboral, sinó en la manca de representativitat de les parts en alguns casos. CCOO i UGT detectaren que algunes firmes de convenis es feien només per abaixar salaris i sense garanties processuals.
Per aquest motiu han estat anul·lats 43 dels 44 convenis impugnats. Entén l’Audiència que aquests no guardaven el principi de correspondència que hi ha d’haver entre l’àmbit estatal del conveni d’empresa i la representació legal dels treballadors que signa aquest conveni, això no es produïa, perquè se signava per part d’un o dos comitès de centres de treball i s’aplicava a la resta de centres o llocs de treball.
L’alegria per aquesta victòria judicial, tanmateix, és encara poca, perquè cap de les empreses afectades pel restabliment del conveni previ ha complert encara amb la norma. Als sindicats els queden dues vies: la primera, presentar conflictes col·lectius per exigir compliment dels convenis sectorials. El problema és que aquesta via és molt difícil, apunta la direcció dels sindicats, per la manca de força en les empreses, donada principalment la gran mobilitat de les treballadores en les empreses multiserveis. L’altra, reprendre la via de la denúncia judicial, activant Inspecció de Treball a actuar d’ofici.
Deixa un comentari