Carles Riba Romeva
Dintre del cicle de xerrades que l’Escola d’Empoderament Ciutadà i Democràcia està duent a terme, va tenir lloc dijous aquest acte per tractar un tema d’alt interès com són les alternatives a l’actual model energètic. Va ser en els Amics de les Arts, davant d’un bon grup de persones interessades en voler aprofundir en una qüestió tan important en les nostres vides, i que sembla tan allunyada de la nostra possibilitat d’elecció, o potser no és tant així. Per això, es va voler comptar amb la ponència d’un expert en la matèria, com és Carles Riba Romeva, enginyer industrial i professor de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, director de CDEI de la UPC, president i soci fundador del CMES (Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social sostenible). La tesi principal del ponent és que ens cal estudiar sistemes d’acumulació d’energia, la qual ha de provenir de fonts renovables, ja que va posar l’èmfasi en la dura perspectiva que tenim pel que fa a la reserva d’energies fòssils: el 84% de l’energia no renovable està exhaurida, només en queda un 16%. Però no hauria d’haver problema en això: existeixen fonts d’energia inesgotables, sense haver de recòrrer als fòssil ni malmetre el medi ambient.
Transició energètica cap a les energies renovables
A partir de la mostra de dades en gràfics, amb un llenguatge tecnicista però a la vegada prou didàctic i entenedor, Riba va apuntar que el consum mundial d’energia entre el 1980 i el 2008 havia pujat un 72%; a partir d’aquí, estimava que les reserves d’energia poden durar com a molt fins el 2060 aproximadament, fent una projecció de futur amb el ritme que portem. D’entre les reserves d’energies fòssils, la més abundant és, i serà durant un temps, el carbó; el petroli ja ha arribat al seu pick i està en davallada (l’anomenat pick-oil), mentre que l’energia nuclear, segons ens deia en Riba, és residual i cada cop té menys presència, donat que molts governs estan recelant pel perill que suposa. Així, l’enginyer aposta clarament, com a única forma de defugir aquest camí, per una transició energètica del segle XXI (TE21), que és a més una aposta tècnica i econòmica que garanteix la viabilitat del model. L’equació és senzilla, segons explicava en Riba. A Catalunya, la factura anual destinada a comprar energia arribarà als 696 milions el 2050. Per contra, la inversió en energia viva renovable, és a dir la que prové principalment de l’energia solar, així com també l’eòlica, la hidràulica, la marina o la biomassa, es calcula en uns 316 milions fins a aquell mateix any. Un estalvi considerable que fa necessària aquesta transició energètica, no només en termes de reducció de l’impacte en l’esgotament dels recursos fòssils, sinó també a nivell econòmic. Així, hi ha tota una indústria a desenvolupar de captació i emmagatzemament d’energia. “La crisi és de combustibles fòssils i de model energètic, però energia n’hi ha de sobra”, ens deia Carles Riba. Així, què hem de fer i que han de procurar les administracions? Deixar paulatinament de consumir energies de fonts fòssils, i fomentar les energies renovables.
DeSOLbediència i democratizació energètica
Sílvia Invers
Per la seva banda, i vist aquest panorama, la Sílvia Invers, enginyera industrial també, sòcia fundadora del CMES i sòcia de Som Energia, va voler fer més entenedor el funcionament del mercat elèctric, amb la intenció de motivar: “cadascú de nosaltres pot posar el seu granet de sorra per canviar aquest model d’oligolpoli de les grans empreses elèctriques”. Des del 1997, any en què es va liberalitzar aquest mercat a l’estat, “suposadament per resoldre deficiències de la gestió pública, i donar entrada a fonts renovables”, el preu de l’eletricitat que consumim ha augmentat un 70%, sent la més cara de la UE, i amb un dèficit tarifari pendent a pagar d’uns 30.000 milions. Per contra, “no s’ha democratitzat el sistema, sinó que cinc empreses en tenen el control”. Un cop més i a mode il·lustratiu, la imatge de diversos polítics que han acabat en els consells d’administració d’aquestes empreses, corrobora la connivència del poder polític amb les grans elèctriques.
Per tot això, la ponent, a l’hora d’explicar breuement com hem de llegir el rebut de la llum que rebem, va constatar que el 55% va destinat a cobrir a les empreses elèctriques. Per tant, el que ella insta a fer és: sensibilitzar-nos, minimitzar el nostre consum energètic, i tramitar la nostra factura amb altres comercialitzadores, com ara Som Energia, promovent així que aquestes entrin de ple en el mercat elèctric. “Ara, com que la gent consumeix menys electricitat a causa de la crisi, ens fan pagar més per la part fixa del rebut, fins el doble”. Insistint en què hem de revisar la potència que tenim contractada amb la companyia. Després, desgranant les diferents opcions que des de fa poc ens ofereixen a l’hora de pagar el rebut (facturació per preu horari diferent, per preu fix anual o en funció d’un preu desconegut a priori), resumia en què totes elles eren beneficioses únicament per a la companyia, en cap cas per a nosaltres. Tot plegat, una invitació a sortir de l’oligopoli imperant, i apostar per un canvi en el model energètic.
Com trencar amb l’oligopoli: Som Energia
Va destacar la Sílvia el paper que juga en això Som Energia, com a cooperativa sense afany de lucre, i que funciona de forma assembleària, on cada soci té el seu vot (previ pagament d’una quota de 100 euros). Som Energia “inverteix en projectes d’energies renovables, alhora que produeix energia verda” procedent de les renovables. A més es minimitzen els costos del transport d’energia. Aquesta cooperativa, que s’apropa als 15.000 socis, també compta amb un grup local a Terrassa, format pels socis, el qual es reuneix el darrer dilluns de cada mes a l’Ateneu Candela. I és que al cap i a la fi, “no es tracta de contractar la factura i prou, sinó de que com a consumidors ens involucrem en la presa de decisions de la cooperativa”. Aquest grup també s’encarrega de donar assessorament si ens decidim en canviar-nos de comercialitzadora (que es fa sempre per via telemàtica, a través de la web somenergia.coop). O bé donar suport dotant d’eines d’autoproducció solar per l’autoconsum. Sobre aquestes i d’altres qüestions va tenir lloc el debat posterior amb els assistents.
Deixa un comentari