Els bancs convencionals només destinen a el crèdit el 40% dels recursos que obtenen, destinant la resta a especulació financera
Fiare Banca Etica ha presentat el Tercer Informe sobre Finances Ètiques i Sostenibles a Europa. L’informe destaca que els bancs convencionals només destinen a el crèdit el 40% dels recursos que obtenen, destinant la resta a especulació financera. Per contra, els bancs ètics europeus inverteixen en empreses i autònoms 3 de cada 4 euros del seu balanç mentre la resta els col·loca en fons d’inversió ètics.
El divendres 11 de desembre, Fiare Banca Etica presentà en streaming el tercer informe de les Finances Ètiques i Sostenibles a Europa, elaborat conjuntament per les dues fundacions del banc a Espanya i Itàlia. Aquest informe destaca que els bancs convencionals només destinen al crèdit el 40% dels recursos que obtenen, destinant la resta a l’especulació financera. Per contra, els bancs ètics europeus inverteixen en empreses i autònoms 3 de cada 4 euros del seu balanç, i l’euro restant s’inverteix en fons d’inversió ètics.
El resultat són 51 mil milions d’euros invertits en desenvolupament sostenible, és a dir, social i ambiental. “Tot això situa els bancs ètics com un soci molt més eficaç per col·locar fons de rescat de la UE i qualsevol política monetària” assenyalà Jordi Ibáñez, director de la Fundació Finances Ètiques: L’informe compara la banca ètica i la banca convencional a Europa des del punt de vista de l’eficiència econòmica.
En l’última dècada (2008-2018) els 23 bancs europeus ètics i sostenibles han guanyat el doble que el sistema bancari europeu en el seu conjunt, amb una rendibilitat mitjana anual de l’3,57% enfront d’1, 79%. No només això: els bancs ètics han confirmat la seva major efectivitat en el suport a l’economia real i sostenible i la creació / manteniment de llocs de treball en sectors comptant amb les finances ètiques: d’aquesta manera, el rescat podria convertir-se en un motor de desenvolupament sostenible i rellançament de l’ocupació en sectors palanca per a una nova economia.
Peru Sasia, vicepresident de Fiare Banca Etica i president de FEBEA destaca que la “reactivació econòmica i canvi de rumb per a una economia més estable, més equitativa, més justa i més sostenible econòmicament, no van renyits si es compta amb la banca ètica”. Les finances ètiques demostren la seva fortalesa en el moment de més debilitat de la banca convencional. La novetat és que aquesta fortalesa no és només ja social i ambiental sinó també, a la vista de les dades de l’informe, també econòmica. Els bancs ètics representen 51.000 milions d’euros d’actius i amb aquestes xifres s’han rendit, de mitjana, el doble que els convencionals en l’última dècada.
L’informe, que es realitza cada any des de fa tres, presenta algunes novetats en aquesta última edició: en la comparació de l’estructura, el creixement i els rendiments dels bancs ètics europeus amb els d’altres bancs, aquesta vegada no només s’han pres com a referència els bancs sistèmics (els anomenats “massa grans per caure”), sinó tots els aproximadament 4.500 bancs que operen a la zona de l’euro, segons dades proporcionades pel BCE.
La investigació destaca entre les claus de l’èxit la coherència, l’orientació a la sostenibilitat i el pensament a llarg termini. Coherència: els bancs ètics no només mesuren el seu impacte sinó també l’impacte de les seves carteres i exigeixen a les empreses en què inverteixen els mateixos comportaments que s’exigeixen a ells mateixos. Per això, com destaca l’informe, practiquen també l’accionariat actiu i l’accionariat crític.
L’informe presenta 10 casos d’èxit d’activisme accionarial en el món de les finances ètiques. L’orientació a la sostenibilitat no és només social i ambiental sinó també econòmica. Per aquest motiu els costos en banca ètica són més continguts, per exemple en les polítiques de remuneració amb el personal directiu.
L’informe assenyala que mentre grans bancs paguen als seus presidents entre 8 i 12 milions d’euros, la banca ètica estableix un límit màxim de 10 entre el que menys cobra i el que més. A més la remuneració és més estable intentant maximitzar el valor dels seus accionistes a llarg termini.
Bancs ètics vs. Sistema bancari de la UE: xifres i impacte
ROE – En l’última dècada (2008-2018), els bancs europeus ètics i sostenibles han guanyat el doble que el sistema bancari europeu en el seu conjunt, amb una rendibilitat anual mitjana (en termes de ROE) de l’3,57% enfront d’1,79%.
Crèdit a l’economia real – Els bancs ètics van confirmar la seva major eficàcia en el suport a l’economia real i la creació / manteniment de llocs de treball en els sectors verd i de drets humans: el 2018, la concessió de crèdit va representar, de mitjana, gairebé el 76,11% dels actius totals dels bancs ètics i sostenibles, però només el 39,80% del sistema bancari europeu.
Volums: 2008 2018, els actius (i, per tant, les inversions, els crèdits i la liquiditat totals) dels bancs ètics van créixer de mitjana un 9,91% anual en comparació amb el -0,31% anual dels bancs europeus. En 2018 van ascendir a 51.260 milions d’euros (+ 11% respecte a 2017), quan van ascendir a 46.220 milions d’euros. El mateix passa amb els préstecs a clients: + 10,55% anual de mitjana per a l’ètica davant de l’+ 0,39% dels bancs europeus.
Si els fons europeus fossin coherents amb els principis de les finances ètiques
Els 750 mil milions d’euros de reactivació econòmica que destinarà la UE serien un motor de transformació sense precedents en el món, si exigissin als seus destinataris finals esforços cap a la sostenibilitat social i ambiental a més de generar ocupació i al mateix temps exigís als bancs europeus, comportaments més alineats a la banca ètica. És factible la limitació de distribució de dividends (com han requerit els bancs centrals ja en aquesta època en alguns països), és factible la limitació dels sous dels directius i és factible establir criteris de sostenibilitat social i ambiental al beneficiari final dels ajuts.
Segons Ibáñez, “no podem permetre de nou comportaments poc responsables de la banca amb els diners europeus. Els ciutadans ja els hem rescatat una vegada i no volem fer-ho de nou”. Les finances ètiques demostren que es pot generar ocupació i fer-ho en sectors claus per fer coherents aquests fons amb altres objectius de civilització com els acords de París. No hem de triar entre reactivació i desenvolupament social i ambiental.
Deixa un comentari