El passat 1 de juliol es va celebrar el Dia Internacional de les Cooperatives, el 95è des que l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI) ho establí i el 23è segons el reconeixement de l’ONU. El cooperativisme com a forma d’associació popular per al suport mutu i la col·laboració concreta en la resolució de problemes de consum, serveis, treball, educació i cures de les classes subalternes i desposseïdes; nasqué, per tant, com a proposta d’autoorganització democràtica de base, assembleària, de proximitat o quilòmetre 0 potser hom diria ara.
Així doncs, tot i aquestes dècades i segles de recorregut, en les quals la proposta i model d’organització econòmica i social semblava anar quedant vella o, en el millor del casos, vintage, el cooperativisme apareix avui molt clarament, no només com un model d’empresa encara vàlid, sinó que es projecte cap a futur com a proposta plena de potencialitat.
No només en aquests moments semblen aparèixer com a capdavanteres propostes d’economia dita «col·laborativa» o «social», sinó que l’empresa capitalista, de fet, intenta incorporar elements essencials del cooperativisme per donar nou impuls a les seves empreses i mercats, amb formes de suposada participació i compromís de les treballadores o clients/socis (allò de la fidelització als supermercats, per exemple), òbviament falsificades i buidades de contingut, perquè l’empresa continua funcionant de forma vertical i autoritària i perquè, en el millor dels casos, la cooperació, col·laboració, compromís i coresponsabilitat s’acaba a l’hora de parlar de les condicions laborals, drets i salaris.
Les propostes polítiques principals, amb visió estatalista, burocràtica, jeràrquica i vertical, havien mirat, segons els casos, com a quelcom marginal, anecdòtic o amb molta desconfiança cap a les cooperatives i altres formes d’economia social i solidària, sobretot si, com en el cas de les cooperatives, practicaven efectivament els principis i valors.
Enmig de les runes produïdes pel fracàs estrepitós de totes les grans propostes i models, la vella proposta (utòpica, idealista, pactista, moderada, col·laboracionista, contrarevolucionària…) aguanta i s’aixeca com a proposta econòmica i política de futur, perquè amb els seus principis bàsics pot donar resposta a les necessitats i exigències de la majoria social actual. Són aquests els temes i eixos dels debats i preocupacions actuals: la participació real i efectiva de la gent, de la democràcia de base, les persones com a centre i objectiu de l’economia, l’economia com a cura de la casa i l’entorn, del planeta.
En la declaració del Dia Internacional de les Cooperatives 2017 hom destaca l’aportació de les cooperatives per lluitar contra la desigualtat.
Missatge de l’Aliança Cooperativa Internacional (1 de Juliol de 2017)
En un moment en el qual la desigualtat de les rendes creix a tot el món, és bo recordar que hi ha solucions i el model de cooperativa destaca entre totes. La seva definició acordada a nivell internacional i el seu conjunt de principis i valors les diferencien d’altres formats d’organitzacions d’emprenedoria. Aquests principis estableixen que la pertinença a una cooperativa és oberta sense discriminació a totes les persones que n’acceptin els requisits d’afiliació.
Aquesta adhesió oberta permet l’accés a la creació de riquesa i l’eliminació de la pobresa. Els resultats del principi cooperatiu en la participació econòmica dels membres: “Els membres contribueixen de manera equitativa al capital de la cooperativa i ho controlen democràticament”. Com que les cooperatives estan centrades en les persones, i no al capital, no perpetuen ni acceleren la concentració del capital i distribueixen la riquesa de forma més equitativa.
L’accés obert que les cooperatives proporcionen s’estén a tots els sectors comercials (empreses d’estalvi i crèdit, agricultura i pesca, adquisició de béns i serveis, atenció sanitària, habitatge, assegurances, prestació de serveis artesanals i industrials) allí on el mercat basat en el capital no respon a les necessitats de les persones i aquestes trien organitzar-se per si mateixes.
Més enllà de l’estructura de no discriminació de la mateixa cooperativa, les cooperatives també fomenten la igualtat externa a través del seu setè principi, “La preocupació per la comunitat”. Atès que són basades en les comunitats, es comprometen al desenvolupament sostenible d’aquestes, en matèria mediambiental, social i econòmica. Aquest compromís s’evidencia a tot el món en el suport de les cooperatives a les activitats de les comunitats, en l’ús de proveïdors locals per beneficiar a l’economia local, i en la presa de decisions tenint en compte l’impacte sobre les comunitats.
Malgrat el seu enfocament en les comunitats, les cooperatives també aspiren a portar els beneficis del seu model econòmic i social a tots els habitants del planeta. La globalització ha de fer-se mitjançant un conjunt de valors similar al del moviment cooperatiu; en cas contrari, genera més desigualtats i excessos que la fan insostenible, tal com ja hem vist.
Les cooperatives aconsegueixen resultats no com a organitzacions benèfiques, sinó com a organitzacions emprenedores d’autoajuda. Això els ha permès créixer en magnitud, a través d’estructures federades basades en la comunitat i oferint una creixent varietat de serveis en resposta a les necessitats dels seus membres. L’Observatori de Cooperació Mundial informa que només les 300 cooperatives més grans són responsables de més de 2,5 mil milions de dòlars americans dels beneficis anuals. Més de 250 milions de persones organitzen la seva manera de vida a través de cooperatives. Això suposa creació i distribució de riquesa a un alt nivell d’impacte. La pregunta sobre l’escalabilitat de les cooperatives s’ha respost de forma aclaparadorament afirmativa fa ja molt temps.
Aquest impacte és un dels motius pels quals la UNESCO (l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura) ha afegit recentment a les cooperatives a la seva llista de patrimoni cultural intangible de la humanitat. La UNESCO va establir la llista en el 2003 per reconèixer que l’experiència humana no es defineix solament per llocs i monuments tangibles, sinó també per pràctiques i tradicions. Un Estat Membre ha de realitzar la nominació, i Alemanya va presentar el cas del reconeixement de les cooperatives, subratllant que les cooperatives “lluiten per un desenvolupament més just dels processos de globalització”.
És important assenyalar que la desigualtat de les rendes no és l’únic problema al que s’enfronta el món. Les dones en concret i els grups minoritaris sovint veuen com se’ls denega l’accés a activitats essencials per millorar la seva situació de vida. La no discriminació definida en els principis cooperatius és multidimensional: de gènere, social, racial, política i religiosa, la qual cosa garanteix que ningú es quedi enrere.
En aquest Dia Internacional de les Cooperatives, l’Aliança Cooperativa Internacional fa una crida a les cooperatives de tot el món perquè reflexionin sobre la misèria causada per l’augment de la desigualtat, perquè tornin a comprometre’s a garantir la igualtat en totes les seves comunitats, i celebrar la contribució de les cooperatives per fer del món un lloc millor. La plataforma “Coops for 2030” (“Cooperatives per 2030”, www.coopsfor2030.coop) ofereix a les cooperatives la possibilitat de comprometre’s a la implementació dels objectius de desenvolupament sostenible, i l’Aliança Cooperativa Internacional anima a totes les cooperatives a fer-ho.
Deixa un comentari