Efectivament, la moneda no és quelcom absolut ni un mandat o norma divina, per més que sigui allò que més pot semblar, poder increïble d’una creació i acord social. Amb tot, per no anar més lluny, les crisis i, en particular, la de l’euro obren una escletxa creixent en la credibilitat d’aquest personatge, que dona ales a la crítica i les propostes.
A finals de l’any passat el blog cooperativa El salmón contracorriente publicava un reportatge sobre aquest tema, aquí i ara, o sigui Catalunya i Estat espanyol, on han nascut i es desenvolupen diverses experiències de moneda social que mostren, concretament, algunes de les possibilitats d’aquesta proposta i, en definitiva, de fer les coses d’altra manera. La crisi econòmica, escriu la Cristina Fuertes, ha propiciat el «sorgiment», «gran esclat» i desenvolupament, tot demostrant que «no són flor d’un dia».
L’ajuntament de Santa Coloma fa al menys dos anys que anunciava la creació una moneda a la ciutat, però va ser la proposta del de Barcelona, amb l’anunci d’una prova pilot entre els anys 2017 i 2018 la que més ha animat el debat sobre la qüestió.
El Banc d’Espanya va criticar immediatament la idea, però, apunta l’article del Salmon, «la idea no és nova» i, de fet, «les monedes socials han servit a distintes causes al llarg de la història». Citant l’especialista Genoveva López Morales, en el darrer segle l’Estat espanyol hauria experimentat tres períodes importants en relació a la innovació en monedes: durant la Guerra Civil, a finals dels 9 i ara, des del 2008.
En aquest darrer període han nascut algunes monedes: el Puma, l’Ekhi, el Res, l’Eco, l’Orué, l’Osel, el Boniato, l’Henar, el Zoquito, la Jara, la Mora, l’Oliva o la Turuta; totes amb l’objectiu de promoure una economia social i solidària, per impulsar sistemes monetaris de proximitat basats en la confiança i la reciprocitat.
Característica principal és l’objectiu de ser un instrument i no una fi, o sigui servir per a l’ús i no per a l’acumulació. Un ús que dinamitzaria el comerç local de proximitat, l’autocupació, les pimes, l’optimització de recursos propis de la zona, la reducció de l’exclusió social.
Assegura la Cristina Fuertes, citant dades de wikipèdia, que actualment hi hauria al món més 2.500 sistemes de moneda local. Cal, però, diferenciar formes d’ús i funcionament. Diferències que permeten una classificació inicial: alternatives (gestió alternativa a la moneda estatal), complementàries (per complementar la moneda oficial, sense plantejar substituir-la), i socials (donant més pes a la funció social).
A l’Estat espanyol hi ha identificades, afirma la Cristina, unes 400 monedes socials, entre les quals presenta les següents:
-El Zoquito del Jerez (Cadis). Nascuda l’abril 2007 a Jerez de la Frontera aquesta moneda és la més veterana a l’Estat. És una moneda local creada per l’associació de consumidores de productes ecològics.
L’instrument és una cartilla amb saldo inicial de 100 zoquitos de regal, no es pot acumular més de 500. Es pot endeutar cada soci fins a 50 zoquitos, i en cas de sortir de la xarxa hi ha el compromís de retornar la cartilla amb els 100 inicials. Actualment hi ha 120 membres, però s’ha fet una agermanament amb una moneda complementària de la ciutat de Rota, l’Eco, que ha ampliat les possibilitats l’oferta de bens i serveis.
–Ekhi (País Basc). És una moneda social que opera a tota la província de Biscaia, primer en paper però ara ja virtual. Sorgit al 2013 per afavorir el comerç local, ètic i sostenible, ha funcionat en uns 80 comerços i associacions de Bilbao, Mungia i Basauri. Actualment, l’Ekhi només funciona com a moneda electrònica, amb mòbil i tablet, però de forma experimental a 25 comerços. Hi ha aplicació per Android i IOS, el sistema funciona com a moneder electrònic recargable en els comerços associats.
-El Boniato (Madrid). Nascuda al 2013, va ser promoguda pel Mercado Social de Madrid (MES), pel consum responsable i el foment de «l’economia real, sostenible i justa amb les persones».
–Res (Catalunya). A la província de Girona i creada el 2012, el Res compta amb uns 5.000 comerços associats i més de 1.000 consumidors. A la capital es concentren uns 400 bars, restaurants, hotels i comerços. Es va crear a partir d’una agrupació de Pimes i autònoms locals, seguint l’exemple de Bèlgica, on aquesta mateixa divisa alternativa funciona des de fa més de 20 anys.
–Demos (Las Palmas de Gran Canària). Creada per l’assemblea del 15M de La Isleta, és una moneda electrònica utilitzada per més de 1.000 persones a Las Palmas, Lanzarote i La Palma. Funciona en base a un capital social de xarxa, sobre criteris de confiança
Deixa un comentari