Antonio Maillo, president, i Pablo Gómez, membre de la junta de la mutualitat a les oficines. Foto PV
Amb un moviment de diners anual que supera els 100.000 euros, unes 2.500 persones associades i 850 pòlisses d’assegurança, la Mutualidad Centro Social Las Arenas és un negoci que funciona. Però no és un negoci de capitalistes, sinó de gent del barri. «Això no és per guanyar peles sinó per donar un servei, això està clar», emfasitza l’Antonio Maillo, actual president de la mutualitat, «donem servei a la gent del barri i d’altres barris, perquè avui hem crescut».
La junta directiva la constitueix gent voluntària que es reuneix cada dijous per tractar les qüestions que puguin aparèixer i enfortir relacions personals. Una secretària a mitja jornada i un gestor que dóna suport extern, resolen el dia a dia de l’administració de l’entitat. Així, aquesta entitat va camí ja dels 41. El servei que s’ofereix és només per decessos: enterrament, incineració i, si fos necessari, transport.
De per què i com l’associació veïnal del barri de Les Arenes es van animar a muntar aquest servei, la resposta és tan senzilla com gran l’empresa: «es va crear pels abusos de les companyies i perquè la gent vol tenir una casa pròpia i un enterrament dignes», resum curt i directe en Maillo. Moltes persones plantejaven la problemàtica a l’AV, i com que «aquest barri teníem molta iniciativa», afegeix en Pablo Gómez, president de la mutualitat durant molts anys, «vam anar a la Federació de Mutualitats de Catalunya i al govern civil a veure què es podia fer». I van descobrir que es podia fer. De fet a Catalunya, llavors, els van informar, hi havia unes 300 mútues.
De manera que amb les famílies interessades, unes 240, van començar a reunir els fons mínims suficients per començar, 120 pessetes cada família, recorda en Pablo, durant 7 mesos, el temps suficient per poder aprovar la creació de l’entitat. «Ara seria impossible, perquè les condicions i exigències són més, però nosaltres ja hi som!». Llavors podien cobrar només que quan moria una persona i els fons de garantia eren menors.
En tot cas, no era tothom que ho feia. A Terrassa van compartir idea i propostes amb altres associacions veïnals, però només reeixí a Les Arenes. Un aprenentatge que, de totes formes, van haver de fer des del primer dia, amb activisme i voluntariat, la mateixa gent de l’AV. Però era una tasca viscuda com a necessària i de dignitat, «no ens semblava just que les companyies o l’ajuntament guanyessin diners amb això dels morts», rebla en Pablo.
Legalització al Govern Civil, federació, registre civil, «una feina, però vam estar 10 anys sense apujar la quota», recorda amb satisfacció. A la Generalitat els deien que eren irresponsables, que havien d’apujar la quota; «però nosaltres els dèiem: ho tenim tot en regla, si o no? Doncs ja està. Punt!». Als canvis de normativa, finalment, van haver d’anar ajustant, «però érem i som una mútua social 100%».
Ha estat un temps de molt aprendre. També la picaresca i la mala fe, de persones i companyies assegurades, perquè de bon començament agafaven a tothom sense discriminar ni edat. El pitjor, en tot cas, va ser quan van descobrir que algunes companyies, de les quals els Pablo prefereix guardar l’anonimat, que animaven clients seus a canviar-se a la mútua del barri, fins i tot pagant-los per marxar.
Una empresa social, al servei de la gent, sense ànim de lucre
En aquests 40 anys, des del punt de vista de la feina, el canvi més gran, explica Maillo, és que «ara tenim ordinador i tota la feina de dades, terminis de pagament i altres, que abans fèiem a mà, ara van molt ràpid i segures». Això, ajuda també al treball de prestació de comptes, memòries anuals a l’assemblea general i transparència en tot.
El que preocupa a la junta actual és la gent, «molta», matisa el president, que té dificultats en aquest temps de crisi. Per això van fer una quota flexible semestral; tot i així encara hi ha gent que no pot i «mirem de donar totes les facilitats». En tot cas, la norma és que «cadascú pagui el seu servei només, sense cap càrrega afegida».
Aquí, subratlla Maillo, «no hi ha cap guany, som una entitat sense ànim de lucre». L’única obligació ineludible és l’anomenat fons matemàtic de previsió o de garanties, «clar que això, de vegades, és exagerat, no ho té cap empresa multinacional». Tot i així, insisteix en Pablo, «com que nosaltres som sense ànim de lucre podem no cobrar algun mes o fer algun tipus de millora».
I després, també, atendre compromisos socials, a entitats com l’associació d’en Ferran, que té projectes educatius al Senegal.
De problemes, en Pablo i l’Antonio apunten com a principal la «manca de col·laboració i participació». En tot cas, tot i no saber la solució, el que tenen clar és que no deixaran de fer allò en el que creuen.
Després, hi ha problemes, amb solució, però que no s’imaginaven, com ara els dels fills i filles que viuen amb mare i pare. Abans la norma era comptar com a unitat familiar fins casar-se, però «cada vegada són més les persones que es fan grans amb els pares».
En tot cas, el que està clar és que no cal cap capitalista que organitzi això i que se’n porti guanys extres. «Ja ho veus que no», afirma l’Antonio. La mutualitat ofereix el servei d’enterrament o incineració, així com de transport si fos necessari, «nosaltres fem el millor per a la gent i per a nosaltres mateixos», diu encara en Pablo.
I el cert és que la mútua va creixent, aquests darrers mesos s’han apuntat 60 persones sòcies. I això sense fer campanya, «només per la feina i el boca a boca. Asseguren que poden acollir tanta gent com pogués anar, «tot i que no és qüestió d’anar cridant que necessitem», matisa; «però tenim l’estructura bàsica i ens podríem plantejar donar servei a tota la ciutat». Clar que per apuntar-se cal tenir alguna referència, com és conèixer un parell de mutualistes o portar certificat mèdic.
Actualment, la mutualitat forma part de la Federació de Mutualitats de Catalunya i Balears. Manté fonamentalment la seva tasca local i al barri. Aquesta és, de fet, la marca més forta de l’entitat i així ho declaren el Pablo i l’Antoni: «pensa una cosa, aquest barri ha sigut sempre promotor del moviment obrer, d’aquí ha sortit tot: per exemple, un local com aquest no el té ningú, una mútua tampoc». Els mutualistes valoren l’esforç fet i els resultats concrets també en la urbanització del barri en general.
Tanmateix, hom podria trobar a faltar lligams amb les noves formes i xarxes de mutualisme, cooperativisme i d’economia social i solidària, com és el cas de la Xarxa d’Economia Solidària, amb les quals es pot veure molt clarament una gran coincidència de valors, continguts i formes d’actuació.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari