Creix la pobresa entre la població que té feina, fins i tot amb contracte. Sobretot si es parla de dones. Cau el poder adquisitiu dels salaris, sobretot de qui guanya menys i treballa en pitjors condicions. Les facilitats que ofereixen les reformes laborals a la patronal estan entre les primeres causes del problema. A Terrassa, mentrestant, avança una experiència que és referent a nivell de país, tot i que encara amb resultats “humils” i, com a mínim, moltes dubtes sobre la viabilitat o la justícia de les solucions que, en aquest context, pugui oferir.
L’alcalde Jordi Ballart va declarar-se “orgullós” de la feina feta en l’any i mig de funcionament del Pacte Local per a l’Ocupació. Les parts signants del mateix (Ajuntament, patronal CECOT i els sindicats CCOO i UGT) feren públic, dilluns 23 de març, un balanç d’aquest acord de llarg abast que implica a d’altres entitats de la ciutat, com la Cambra de Comerç i Indústria, la Universitat Politècnica, el Centre Tecnològic Leitat, el Consorci Sanitari i la Mútua de Terrassa.
Josep Santcristòfol (UGT), l’alcalde Jordi Ballart, Antoni Abad (CECOT) i Enrique Rodríguez (CCOO). Foto PV
El caràcter del pacte, implicant a tots els actors citats amb l’objectiu de “compartir i coordinar esforços per treballar en pro de la reactivació econòmica per a la recuperació del mercat laboral”, el converteix en un acord quasi únic a nivell de país i obligada referència per al treball d’altres administracions.
Per la seva part, el president de la patronal vallesana, Antoni Abad, més enllà de les xifres va emfasitzar el caràcter de “col·laboració” i “cooperació” d’aquest projecte. Cal definir les persones que hi participen com a “socis”, doncs només des de la “confiança” i el “compartir objectius” es pot realitzar un pacte com aquest. I és que, més en general, “ens agrada pactar activitats amb resultats”.
En Josep Santcristòfol, secretari comarcal d’UGT, va destacar també l’inèdit caràcter multilateral del pacte, tot ressenyant la feina feta pels tècnics i, especialment, el regidor responsable de l’àrea, José Jiménez. Defensà en Santcristòfol que aquest acord, “per la seva força, pluralitat i diversitat d’agents, visió integral i enfocament, redundarà en gran millora”. Ara, matisà, “és com les curses, s’ha de començar a córrer, i ho estem fent”.
“Els resultats són humils”, afirmà per la seva banda l’Enrique Rodríguez, secretari comarcal de CCOO, “tot i que bastant si hom considera el que es pot fer des del nivell local”. Insistí, però, en el fet que “estem fent política d’ajuda”, que és “necessària”, però “cal passar a fer polítiques de drets”. En Rodríguez felicità la feina fet i plantejà que caldria que acords d’aquesta mena, “amb concertació i diàleg” fossin fets a nivells més alts de govern.
Tot i els resultats i perspectives d’aquesta iniciativa local, la situació és avui molt difícil. Fins i tot el representant de la patronal al·ludí a la necessitat de “fer encara molt esforç” per superar-la. Però, tot i la al·ludida col·laboració entre els agents, hi ha causes i conseqüències de la crisi produïda per l’esclat de la bombolla d’especulació financera i immobiliària que demanen més que bona voluntat per trobar no només solucions sinó solucions justes.
Avui, “tenir un treball ja no garanteix sortir de la pobresa ni és suficient per garantir la inclusió social”. Aquesta és una de les conclusions d’un estudi sobre la pobresa laboral, la desigualtat, la devaluació salarial i les coordenades dels col·lectius que més la pateixen, que ha publicat CCOO al darrer número de la seva revista Cuadernos de Acción Sindical.
Segons l’anàlisi del Gabinet Econòmic dels sindicat, a l’Estat espanyol hi ha 1,4 milions de treballadores que tenen una retribució anual de menys de 5.000 euros, el que distribuït en 14 pagues donaria un salari mensual de 355 euros bruts. D’altra banda, 4,2 milions de persones assalariades, el 30% del total, tenen una nòmica mensual que no arriba als 950 euros bruts. O sigui, 1 de cada 3 assalariades no arriba ni a mileurista.
L’estudi no mostra només la foto de la situació. També apunta les causes d’aquesta pobresa: els contractes a temps parcial i de molt curta duració, així com els baixos salaris, tot afirmant que és “una aposta de les elits econòmico-financeres per sortir de la crisi amb un model productiu basat en la devaluació competitiva dels salaris i la reducció dels drets laborals”.
PacteLocalOcupacio_Balanç a març2015
Pep Valenzuela
Deixa un comentari