Al mes de maig, tot anunciant l’estiu, comencen a sovintejar festes i diades. Els Diables de Terrassa han celebrat aquest any la seva 20a Diada de la Colla, els dies 15 i 16. Junt amb la colla del Drac, aquest grup és el més vell en actiu a la ciutat i el que té una major potència de foc. La propera Festa Major farà el seu 34è aniversari. Al bell mig de la festa, el Raval Infernal és, de fet, l’actuació anual més important dels Diables.
Diables de Terrassa al Raval Infernal. Foto: DiablesdeTerrassa
A diferència dels altres grups de foc, que solen ser molt de famílies, a Diables la majoria és molt jove, no queden membres fundadors, i la mitjana d’edat és sens dubte una de les baixes entre els grups de cultura popular, 22 anys o poc més, assegura l’Oriol Frisach, que ha format part de la junta en dos períodes.
Aquest membre de Diables, que acaba de fer 26 anys, 11 dels quals participant activament a la colla, explica que això és perquè aquesta és una colla “complexa orgànicament i molt dinàmica, amb capacitat de canviar en funció de les necessitats”. Això, a més, denotaria bastant el caràcter de Diables, assegura.
Amb un equip actiu i fix d’entre 35 i 40 membres, poden arribar a arreplegar fins a una seixantena per a les grans actuacions. La junta que gestiona el dia a dia de la colla és escollida per l’assemblea anual. Són càrrecs fixes el cap de colla, el de tabals i el de pirotècnia; així com l’economia i la secretaria.
El dinamisme citat, explica l’Oriol, fa referència a la “capacitat d’adaptació a la realitat amb molt d’encert”. S’han creat altres càrrecs o àrees dintre la colla, com els malabars, que es van incorporar amb molta força i vam necessitar un cap de malabars. Altra àrea que ha crescut molt és la de relacions públiques, amb la responsabilitat de buscar intercanvis i actuacions.
La colla té actuacions fixes cada any, són: l’enterrament de la sardina, la diada de la colla, el Raval Infernal i el correfoc de Festa Major. Aquestes són compromisos amb la ciutat. “El que vingui després”, afegeix l’Oriol, “depèn només de nosaltres”. I no els ha anat malament. Assegura que s’han mogut molt i “hem pogut anar a actuar a fora, pels Països Catalans, que a més és un territori que el reconeixem com a tal, diguem-ne que és el nostre àmbit d’actuació i així ho recullen els Estatuts”; han estat també a França, Burgos, i pobles d’Aragó i d’Euskal Herria.
En altres moments podien fer una actuació de foc cada cap de setmana durant l’estiu, excepte dues o tres setmanes d’agost. De les altres sí que n’hi ha moltes més; de malabars i de tabals. Ara, actuacions de foc, “si en podem fer 3 o 4 a banda les fixes citades, ja podem estar contents”. Per a l’Oriol, “que he crescut a sota el foc, això és poca actuació; quan sento els tabals, l’olor de pólvora i el foc que s’encén… sóc diable, ja no sóc l’Oriol, sóc diable”.
Però, fins i tot deixant a banda la crisi, que ha afectat molt, s’ha de tenir en compte que és complicat fer les actuacions de foc. Fonamentalment, perquè el cost econòmic és molt alt. Però, en general, assegura que la colla se’n surt prou bé. L’any passat, per exemple, pels 33 anys de la colla van fer 33 actuacions.
D’altra banda, la normativa europea del foc va ser un problema afegit que va posar alerta tothom amb reglamentacions molt restrictives. Finalment, es va poder aconseguir un espai per poder actuar sense saltar-se la legislació.
En aquest punt, toca parlar de la citada capacitat de foc concretament. La imatge dels grups és el diable que porta la seva forca, aquesta eina està preparada per portar una o dos carretilles (petards), però pot arribar a portar-ne 8. Dins dels diables, les persones més ben preparades porten els ceptrots (les forques grans, que donen foc). D’aquests, Diables en té cinc: la Güarra (amb 25 carretilles), la Diablessa petita (55), la Diablessa gran (115), el Llucifer (205) i el Fènix (35). Aquest darrer surt només un cop l’any, pel correfoc de Festa Major. Aquest any estrenarem un nou Fènix, tot renovat. Els ceptrots, explica l’Oriol, “quan s’encenen es fa de dia a les places”. Amb tot això, és obvi que cal molta atenció amb la formació i molta cura per fer bé les coses bé. “Sabem que fem servir artefactes pirotècnics que ens poden fer mal a nosaltres i a les companyes, però molt pitjor a la gent que mira”. La formació és fonamental. Tothom ha de fer-la.
“S’ha de vigilar molt”, adverteix, tot i que els perills i són, “per això un dels lemes que tenim diu que ‘un diable no es crema, apreta les dents’, perquè portant una forca encesa a les mans no es pot parar a espolsar o apagar una espurna, s’ha d’esperar que peti i s’apagui, per a no fer mal la gent a l’entorn”. Per ser de Diables, així mateix, s’ha de ser major d’edat.
Tabals i malabars al cercavila de la Va Culturassa d’aquest any. Foto: PV
Tornant al moment de la colla, amb les dificultats econòmiques, però aquest dinamisme i capacitat d’adaptació, informa l’Oriol, llicenciat en Sociologia i treballador de Creu Roja, explica que en aquests temps es viu una regeneració molt gran, “surt i entra gent de manera constant, no tenim tantes actuacions, però tenim molts intercanvis perquè la gent també va més curta de diners , llavors la solidaritat i el suport mutu entre colles intentem buscar-nos la vida”.
Així mateix, la colla té vida a part les actuacions, o més aviat entorn de les mateixes, confraternitzacions, festes, i altres activitats altres. “Poques vegades havia vist tanta gent com la que hi ha ara, la colla té una salut molt bona. Potser és molt jove, en el sentit de poca experiència, però és una nova generació que està fent l’experiència, està havent un traspàs de coneixement de manera constant”.
Participen a la coordinadora de cultura popular i la Culturassa, al Correbars de Carnestoltes; al Correllengua en defensa del català i amb tot allò que pugui estar vinculat a la cultura catalana.
Recentment, s’ha posat en una proposta que és la Trobada Jove, una coordinació autogestionada d’organitzacions juvenils que l’Oriol defineix com a “una eina de participació i sinergia amb grups de joves”. Forma part dels saber adaptar-se que citava abans. En aquest confluir amb altres col•lectius juvenils, assegura, “ja estem tenint un retorn, entra gent nova que ens hem conegut en els nous espais, d’altres col•lectius que s’interessa més per Diables i la cultura popular”.
El futur, no cal insistir molt, ho veuen molt bé, “un gran futur, perquè hi ha molt moviment a nivell associacions”, declara. Si més no, sembla tot plegat en sintonia amb els vents de canvi i major mobilització social que es poden constatar a tot el país i més enllà.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari