Enrique Rodríguez, en primer pla, en un piquet davant l’empresa Vidrala.
No ens els mereixem Enrique Rodríguez Ruiz*
Acaben l’any amb les mateixes dinàmiques que el van començar. El Govern del PP segueix maltractant i emmordassant la ciutadania, faltant a la veritat i aplicant mesures i decrets neofranquistes. Això sí, segueixen utilitzant l’eterna excusa: la crisi. El mateix passa amb CiU. El Govern de la Generalitat s’ha abonat per sistema a les retallades en matèria social i situa la independència com l’objectiu que s’ho mereix tot. Una cosa que no es creu ni el més independentista d’aquest Govern. Entre altres coses perquè és una estratègia perfectament dissenyada per desviar l’atenció i no parlar de drets. Sí, de drets socials i del dret a decidir també, és clar. De tots els drets que ens estan retallant PP i CiU, pressupost darrere pressupost.
S’atreveixen a negar que la malnutrició infantil s’ha situat en el 28%, que ha augmentat la pobresa energètica, que han deixat sense recursos la Llei de dependència, que les persones joves no tenen futur, que són moltes les persones grans que no poden ni medicar-se correctament… I davant d’aquest escenari, tenen una obsessió permanent: que els seus “amiguets” facin negoci amb els nostres drets. Intenten privatitzar per tots els mitjans possibles la sanitat pública. Dediquen recursos públics a subvencionar l’ensenyament privat i concertat en detriment de l’escola pública. Cal recordar aquí que la comunitat educativa, i CCOO, fa més de sis setmanes que estan acampats a la porta de la Conselleria d’Educació.
I què donen com a solució a la protesta, al manifest descontentament de la població? Doncs la llei mordassa. Que no són capaços de focalitzar esforços a resoldre els problemes? Jo crec que no. El PP no té por de la mobilització, sinó que té por del seu resultat. Un exemple d’aquesta por és la Llei de l’avortament. Tenen por del poble i ens volen emmordassar.
Són tan feixistes que no reaccionen ni davant la major xacra que tenim a la societat: la violència masclista. Han estat més de dos anys dient que, segons les enquestes, havien baixat les denúncies, com un èxit més del PP, i un any rere l’altre han retallat recursos destinats a l’atenció i la prevenció. Resultat obtingut: un escandalós augment dels assassinats de dones per violència masclista. Aquests i altres són els resultats de les polítiques de dretes.
El major desastre del Govern del PP amb el suport de CiU han estat les reformes del mercat de treball; i dic CiU, perquè en tot el que té a veure amb retallades hi ha estat d’acord. Són ideològicament de dretes i retallen de la mateixa manera, l’única diferència és el fet nacional. Amb les seves reformes han enfonsat les rendes del treball, han precaritzat les condicions sociolaborals, han retallat les polítiques actives i passives, han intentat dinamitar la negociació col·lectiva (NC); en definitiva, han aconseguit que moltes persones, tot i treballar, no arribin a final de mes i no puguin cobrir les seves necessitats bàsiques.
Sumat a tot això, hem d’assistir, un dia sí i un altre també, a nous casos de corrupció. Corrupció que uns utilitzen per anar recollint els vots del desencís, llançant missatges mancats de propostes, i altres com el PP i companyia per fer lleis de transparència, que més aviat són lleis d’“aparença”.
En aquest 2014 també hem hagut d’assistir i patir la manca de voluntat política davant d’un procés com el del 9-N. És cert que s’ha polaritzat el debat en el sobiranisme, sense tenir en compte els drets de les persones; el dret a decidir en primer lloc, però els socials també. No tenir en compte que el model territorial està esgotat és d’una ceguesa política inaudita, però tenir por que un poble s’expressi i decideixi té un altre nom, i no és precisament democràtic el qualificatiu. El Govern del PP ha atacat sistemàticament el poble de Catalunya: la nostra llengua, el nostre autogovern, la nostra cultura, en definitiva el nostre Estatut, que va ser aprovat al Congrés dels Diputats i en referèndum pel poble català, i amputat pel PP i el Tribunal Constitucional. Aquesta agressió a la voluntat dels pobles marca l’inici de la crispació.
Però no tot han estat pugnes perdudes; hem batallat i estem guanyant l’agressió al dret a la negociació col·lectiva. Conveni a conveni, empresa per empresa, i l’eina és: l’acció sindical! La pretensió del PP era fer desaparèixer els convenis col·lectius sectorials, i aquest objectiu, avui, podem dir que no l’han aconseguit. Gràcies a les mobilitzacions sectorials i d’empreses estem tirant endavant el dret a la NC. La batalla de la Llei de l’avortament s’ha guanyat, de moment, i s’ha endut un ministre. Un dels motors de la mobilització ha estat CCOO. No només s’ha tombat l’aprovació d’una llei clarament discriminatòria i s’ha aconseguit la sortida del Govern d’un dels ministres amb maneres de fer molt feixistes, sinó —i més important— és que la mobilització sostinguda està preservant el dret de la dona a decidir sobre el seu propi cos i la seva maternitat, i no relega aquests drets als desitjos i als postulats més reaccionaris i casposos de la dreta i la jerarquia eclesiàstica. Una dreta que s’ha hagut d’embeinar la Llei 11/2014, del 10 d’octubre, a favor dels drets del col·lectiu LGTB i en contra de l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.
També s’ha fet front i pressió perquè més de 35.000 persones no perdessin el seu dret per accedir a la jubilació anticipada als 61 anys. En ple mes d’agost, un canvi de criteri en l’aplicació de la norma deixava fora de la jubilació aquestes persones sense poder accedir a la prestació de jubilació i els generava un problema de cotització i de pèrdua de poder adquisitiu irreparable, que arrossegarien durant tota la durada de la prestació.
L’últim fruit del diàleg social és el Programa d’ajuda a aturats de llarga durada amb càrregues familiars, que beneficiarà unes 450.000 persones que avui dia no perceben cap subsidi o ajuda. També es concreta en aquest acord l’abonament i l’execució d’un crèdit suplementari per fer front a les prestacions endarrerides del Fogasa a 200.000 persones.
Mentrestant seguirem treballant, fins a poder revertir la situació actual, en la societat i empresa per empresa. Ara mateix estan en lluita els companys i companyes d’Alstom; demanen càrrega de treball i estan en un procés de mobilització i vaga per evitar l’acomiadament de part de la plantilla. També hi ha la lluita del sector del manteniment elèctric, on l’estratègia de subcontractació d’Endesa, Iberdrola… deixen d’assumir i aportar els recursos necessaris per mantenir la infraestructura elèctrica, i es ressenten les condicions laborals dels treballadors i treballadores del sector, però també el servei, mentre les grans elèctriques segueixen acumulant beneficis.
Durant el primer trimestre del 2015 concretarem el projecte de reindustrialització del Vallès Occidental i la proposta de model. També en aquest trimestre intensificarem contactes amb moviments socials, partits polítics i sindicats per convocar un 1r de Maig, tant a la comarca del Bages com al Vallès Occidental, per treure el descontentament al carrer, però sobretot per reivindicar i exigir solucions, i que deixin l’electoralisme de banda tant els que aspiren a arribar, com els que ja hi són, per situar propostes i mesures a curt termini. Perquè ja, ara mateix, hi ha moltes famílies i persones excloses socialment i amb pobresa extrema, i això no pot esperar l’estratègia electoral de ningú.
Per això, perquè no ens ho mereixem, perquè no podem deixar res pitjor del que ens ho hem trobat: continuarem defensant els drets socials, laborals i nacionals. I començarem el 2015 amb forces i amb ganes. Reforçant complicitats, sumant protestes, denunciant desigualtats i defensant propostes.
Perquè volem un present i un futur en què es deixin de vulnerar els drets humans.
*Enrique Rodríguez Ruiz. Secretari general de CCOO Vallès Occidental-Catalunya Central
Deixa un comentari