Ja no visc a Terrassa. Des de fa dos anys visc al Berguedà, però tinc un ull posat en allò que passa a Terrassa, la meva ciutat natal, i continuo col·laborant amb el Centre Excursionista, amb ANC de Terrassa i amb altres projectes que neixen, creixen i s’esdevenen a Terrassa. Aquests dies m’ha arribat la notícia que l’actual Síndica de Greuges, la Isabel Marquès, deixa el càrrec i que s’obre un procés participatiu en el qual les associacions i les persones, empadronades a Terrassa, poden expressar el seu suport a algun dels candidats que s’ofereixen per ocupar aquesta plaça.
No comprenc com és que des de l’Ajuntament no es tracta aquesta qüestió, la de la recollida de suports a les candidatures, amb l’atenció que crec que mereix. Cal tenir present que els representants de l’administració local no són gaire accessibles a la ciutadania. Com s’aconsegueix una entrevista amb l’alcalde? O amb qualsevol regidor? El Síndic, en canvi, sempre té les portes obertes i és qui podrà fer arribar totes les qüestions que rebi a qui correspongui. Per als terrassencs i les terrassenques és la via més directa a la resolució de conflictes amb l’ajuntament. I per a l’ajuntament, és qui millor recollirà les sensibilitats de la població terrassenca i podrà, d’aquesta manera, orientar millor les polítiques del govern municipal.
Com és que no s’aprofiten, doncs, tots els canals de difusió que té l’ajuntament al seu abast? Com és que encara no sabem, quan ja s’estan presentant candidatures, quin dia i a quins punts es podrà emetre el suport popular? Com és que aquest procés de participació ciutadana no és a la portada del web de l’ajuntament? Com és que des del 4 d’octubre no hi ha cap publicació a les xarxes socials de l’ajuntament referents a aquest procés i encara hi és de manera gairebé accidental en anunciar un acte a la Masia Freixa amb la participació del Síndic de Barcelona i les Síndiques de Sabadell i Terrassa? En l’últim procés participatiu de recollida de suports la participació va voltar les 2000 persones. Aquesta xifra, en una ciutat de 200.000 persones, va satisfer l’Ajuntament?
Ara acabarà una etapa i en començarà una altra, a la Sindicatura de Greuges. Espero i desitjo que la persona que substitueixi la Síndica hi aporti la seva visió i les seves maneres de fer però que, sobretot, no es desviï de valors que em semblen fonamentals per al defensor del poble i que, crec, han guiat l’acció de la Isabel Marquès: l’aprofundiment democràtic de la societat, la divulgació de drets i deures de la ciutadania i les obligacions de l’administració pública local i, sobretot, l’enfortiment de la figura del Síndic: la institució que ajuda l’administració a fer cada dia millor la seva feina i que procura que els drets de la ciutadania siguin respectats, almenys a la ciutat.
Des del meu punt de vista, la persona que substitueixi la Isabel hauria de conèixer bé la ciutat i el seu teixit associatiu, perquè és a través de les entitats que podrà recollir el màxim de sensibilitats personals. Hauria de ser una persona deslligada de la mateixa administració municipal i dels partits polítics, perquè pugui actuar amb total imparcialitat i no es vegi condicionada per fidelitats anteriors. Hauria de ser professional, perquè Terrassa necessita un Síndic a temps complet. Hauria de tenir formació en matèria de Drets Humans, perquè són els drets de les persones allò que haurà de defensar. Hauria de ser empàtica i comunicativa, perquè haurà d’atendre persones que estaran passant per situacions difícils i, a més, haurà de continuar fent difusió de quins són els nostres drets. I, sobretot, hauria de ser una persona fermament compromesa en la millora dels valors de la democràcia.
No vull acabar sense agrair la tasca monumental que ha fet la Isabel Marquès com a Síndica de Greuges de Terrassa. No entraré a felicitar-la pels moltíssims expedients que ha resolt durant els 10 anys que ha actuat com a Síndica, perquè d’això, n’estic segur, ja se n’hauran ocupat les persones a qui ha defensat els drets, però sí que vull fer-ho pel paper determinant que ha tingut en la normalització d’aquesta figura a la nostra ciutat i, també, a Catalunya.
Com a terrassenc, vull agrair-li que hagi convertit aquesta figura en un estament professional, dedicat a temps complet a la defensa dels drets de la ciutadania. Quan ella va començar era un càrrec gairebé honorífic, sense recursos i amb dedicació parcial. Ara, a l’oficina de la Síndica hi treballen tres persones, ella i dues ajudants, amb dedicació exclusiva. Crec que encara no és suficient per a una ciutat com Terrassa, que passa dels 200.000 habitants, però el canvi ha estat substancial.
No em vull estar de fer esment a la feina enorme que ha fet en la divulgació dels Drets de la Ciutadania. En una societat completament democràtica, els ciutadans i les ciutadanes han d’estar informats de quins són els seus drets i els seus deures i, també, de quines són les obligacions de l’administració pública envers la població. En aquest cas, envers la població terrassenca. Treballar, doncs, en la difusió de drets, deures i obligacions és aprofundir en la democràcia.
Per acabar, també li vull agrair tot allò que ha fet per millorar l’acció municipal a base de recomanacions fetes al Consistori. Després d’anys de Dictadura, a totes les capes de l’administració hi queden costums o maneres de fer enquistades que no s’adiuen a la tasca de servei que l’administració pública té assignada. Gràcies, doncs, Isabel, per haver ajudat a fer una Terrassa més democràtica.
Malauradament jo no podré participar en aquest procés popular de recollida de suports, perquè ja no estic empadronat en aquesta ciutat. Però sí que voldria, des de la distància, animar a tothom que hi participi. La figura del defensor del poble és una figura clau en el desenvolupament de la democràcia. És l’únic pont directe entre les inquietuds i les necessitats de la població i l’administració pública. I en el cas de les Sindicatures de Greuges locals, aquest pont encara pren més sentit, perquè actua directament sobre l’administració més propera a la ciutadania: els nostres Ajuntaments.
Deixa un comentari