Sobre el procés participatiu de recollida de suports a les candidatures a la Sindicatura de Greuges de Terrassa
El 15 de desembre es farà la recollida de suports a les candidatures a la Sindicatura de Greuges de Terrassa d’entre les vuit que es van presentar. Sabem, doncs, quines són les persones que opten a Síndica o Síndic, quins són els seus projectes i quines les seves motivacions. Ara és, doncs, temps d’analitzar aquestes propostes i prendre partit. Per dos motius. El primer, perquè la figura de Síndic de Greuges és una peça fonamental en el funcionament de l’administració pública, en el sentit que és la via d’accés més ràpida entre la ciutadania i l’ajuntament. El segon, perquè en ser una figura propera a la ciutadania, és responsabilitat de tots escollir qui volem que defensi els nostres drets i, al mateix temps, ajudi als nostres representants locals a fer cada dia més bé la seva feina. Jo ja he triat. El meu candidat és el Pau Cónsola Párraga. I voldria compartir amb vosaltres el perquè d’aquesta elecció.
Els motius que m’han portat a prendre aquesta decisió són molts i, com que no voldria allargar-me innecessàriament, els resumiré en cinc:
El primer és la voluntat del Pau de continuar la tasca iniciada i desenvolupada per l’actual Síndica, la Isabel Marquès. La Isabel ha convertit la sindicatura, que era un càrrec pràcticament honorífic quan hi va entrar, en una figura professional. Ha obtingut el reconeixement de la ciutadania i de la mateixa administració local. Ha aconseguit personal i recursos (clarament insuficients per a una ciutat com Terrassa, però va partir de zero) i ha fet una tasca extraordinària en la difusió dels Drets i les Obligacions, tant de la ciutadania, com de l’administració envers aquesta ciutadania. Una societat només serà plenament democràtica si coneix els seus Drets i la manera de fer-los respectar. I la Isabel ha excel·lit en aquest àmbit. El Pau reconeix en el seu projecte la Isabel Marquès i la seva feina com a referent en el qual emmirallar-se i aquest fet és garantia que no es desfarà res d’allò que s’ha fet fins ara i que es continuarà endavant per aquest camí aportant-hi, evidentment, els coneixements i les sensibilitats personals.
El segon motiu que m’ha fet decidir pel Pau és la seva independència. Tant de l’administració pública com dels partits polítics que la gestionen. Crec fermament que qui exerceixi com a Síndic local ha d’estar totalment desvinculat d’aquestes institucions, perquè si no fos així, podria haver-hi conflictes d’interessos. Com podria algú que té una relació laboral o contractual amb l’ajuntament ser imparcial en un conflicte entre un ciutadà i aquest mateix ajuntament? Podria ser imparcial algú que està estretament relacionat amb algun dels partits que tenen representació a l’ajuntament o bé amb algun dels partits que es presentarà a les eleccions municipals de l’any vinent? Des del meu punt de vista, això és impossible i la meva recomanació és escollir una persona que no tingui aquests vincles. El Pau va ser militant d’Esquerra Republicana de Catalunya durant pocs anys, però la seva experiència en el camp de la política el va portar a decidir que un partit polític no era l’eina més adequada per a la tasca de lluita contra les desigualtats socials que ha estat una constant en la seva vida. I, per tant, va deixar el partit i va tornar a l’activisme social.
La tercera variable que ha motivat la meva decisió és la formació en Drets Humans del Pau i la seva experiència en aquest àmbit. El Pau va fer un màster en Drets Humans, Democràcia i Globalització i va tenir l’oportunitat de fer el treball de pràctiques amb l’actual Síndica de Terrassa amb qui va dirigir una actuació d’ofici en favor de l’empadronament dels residents a Terrassa. Tal com estan les lleis i els reglaments, l’empadronament és l’origen de tots els drets de ciutadania i aquesta actuació ha tingut una repercussió directa en la vida de moltes persones. Qui pot ser millor per defensar els drets de la ciutadania que una persona que demostra la seva sensibilitat dirigint la seva formació personal cap als Drets Humans i que ha demostrat la seva eficiència proposant mesures que ja han tingut un efecte i un impacte reals?
La quarta variable que ha pesat en la meva decisió ha estat la trajectòria d’implicació en el teixit associatiu del Pau, especialment amb entitats dedicades a la lluita contra les desigualtats. Em sembla que el Pau ha escollit un bon camí per mesurar el pols de la ciutat: les entitats. Perquè cada entitat recull centenars, o milers, de sensibilitats, de problemes, de suggeriments o de solucions. Terrassa és una ciutat amb un teixit associatiu enorme. Hi ha associacions de tota mena: culturals, esportives, regionals o que lluiten per fer una ciutat i una societat millor. Defensant els Drets de la ciutadania i proposant solucions que només les persones que pateixen vulneracions en els seus drets seran capaces de trobar. A més, el Pau en el seu programa expressa de manera clara la impossibilitat que per a una sola persona significa conèixer totes les sensibilitats i totes les necessitats i proposa teixir una xarxa de col·laboracions i convenis amb les associacions de la ciutat. De fet, ha estat una associació, l’Observatori Drets Socials de Terrassa, qui ha proposat i avalat la seva candidatura.
Per acabar, la voluntat del Pau de dedicació exclusiva a la Sindicatura i, si cal, més enllà, em sembla fonamental. Només a tall d’exemple: segons la memòria de la Sindicatura de Greuges de Terrassa de l’any 2021 es van dur a terme 2.609 actuacions. Si fem una mitjana, surten a més de 10 actuacions diàries. És evident que una dedicació exclusiva és imprescindible si es vol que totes aquestes actuacions passin directament pel Síndic. I aquesta és la voluntat del Pau. Tal com diu ell mateix, «qui necessiti el Síndic ha de trobar una persona, ni contestadors ni taulells». No solament em sembla que una dedicació exclusiva sigui imprescindible, sinó que l’actual estructura, formada per tres persones incloent-hi el Síndic em sembla completament insuficient si es vol fer una feina ben feta. Des d’aquestes línies demano al nostre ajuntament que, tal com diuen els Principis de Venècia, posi a disposició de la Sindicatura els recursos necessaris per tal d’assegurar que els serveis que la ciutadania ha de rebre del Síndic sigui adequada a les característiques de la nostra ciutat. És obligació de l’administració local, que és qui administra una bona part de les nostres contribucions, proveir la Sindicatura d’aquests recursos.
En definitiva. He llegit les diferents propostes de tots els candidats i candidates a la Sindicatura. També he pogut veure’n el currículum i l’experiència. I qui més confiança m’inspira és el Pau Cónsola. Per totes aquestes raons que he expressat més amunt. Us convido a fer el mateix. A conèixer les diferents candidatures i a prendre partit. I, sobretot, us demano que participeu en la recollida de suports del15 de desembre, als Centres Cívics de districte i a la plaça Didó. Paga la pena dedicar-hi una mica del nostre temps. Perquè tant la figura de la Sindicatura de Greuges locals com la participació en la recollida de suports són eines que tenim a les nostres mans per enfortir la democràcia.
Deixa un comentari