La CE ha amagat que negocia la signatura del pervers TTIP (tractat de lliure comerç, impulsat pels EUA) que atorga sense més ni més tot el poder a les empreses. I mentre més grans, més poder.
A Espanya, gràcies al senyor Chapapote, fa anys que les empreses manen. Ell les obeeix sense dir ni mu i, per tenir-les contentes, dóna pel sac als treballadors o imposa un impost al sol per fastiguejar les alternatives energètiques ( i de manera incomprensible molta gent el continua votant).
Llavors, cal signar el que ja és un fet consumat? Perquè, a veure, qui li planta cara a una elèctrica, a una telefònica o a la borsa? Les grans empreses paguen les campanyes polítiques, i els viatges a destinacions paradisíaques turístiques o les festes d’aniversari dels fills dels polítics. És el monstre de la corrupció que s’estén, igual que el chapapote, fins a l’últim racó.
Tot està brut d’aquest chapapote de la corrupció: la política i la justícia, tant i tant que la democràcia ha arribat a convertir-se en un esperpent absolut en el qual únicament triomfen els més servils amb les empreses, els que creuen que la riquesa es mesura pels beneficis de les empreses que cotitzen a la borsa maleïda i no en el benestar de la gent de les classes populars, de la molta gent que ara mateix es moriria de fam si no fos per les organitzacions caritatives que les alimenten diàriament, d’aquestes persones que no tenen ni per pagar la llum…
Segurament el senyor Chapapote creu que com que no hi ha lloc per a tots al món, cal matar els pobres, així, sense més. Si per ell fos, veient el que passa a les fronteres de Ceuta i Melilla, gasejava els pobres i llestos. Han caigut i es mereixen el que els passa, a calcigar-los, que són escombraries. L’única cosa que mereix el seu suport polític són les empreses que fan pujar el PIB del país.
Als lobbies financers, que ja són amos del món, només els hi falta la signatura del TTPI per tenir ben collats als governs que intentin qüestionar les seves accions i fer inútils les accions de la gent del carrer que s’atreveixi a protestar.
El senyor Chapapote, però, en compliment del que encara no s’ha signat, ja ha aixecat aquests murs antipersones que de manera vergonyosa proliferen a la Europa que algun dia llunyà vaser l’avantguardista bressol de les llibertats individuals i el respecte a les persones. També a implantat lleis reaccionàries que —no us ho creureu, oi?— són copiades en aquesta Europa que algun dia va somiar en la llibertat. Gràcies a elles, fins i tot el a queixar-se de manera manifesta està penalitzat i la corrupció es troba protegida, és clar. Lleis fetes a mida. És que el senyor Chapapote té ben engreixades les portes giratòries, però no l’importa que grinyolen els valors humans.
Les negociacions per lliurar el món a les empreses es fan en secret perquè són infames. Per desgràcia, la infàmia és el que triomfa en el món de la política. Miris cap on miris, es veuen triomfar la infàmia i la corrupció. La majoria de votants que dóna suport al senyor Chapapote tenen la seva part de responsabilitat.
Deixa un comentari