Cartell de convocatòria d’una concentració contra la llei Mordassa
És molt preocupant, que mentre estem reclamant, amb tanta força, el Dret a Decidir d’un poble (dret a l’autodeterminació), a la vegada ens oblidem de la vulneració de drets tan fonamentals (i per cert constitucionals), com el dret a la igualtat, el dret a la no discriminació, el dret a la vida i a la integritat física (a no ser maltractat de qualsevol forma), el dret a la tutela judicial efectiva, el dret a la presumpció d’inocència, en definitiva el dret a la dignitat. Què passa?
Si fem una reflexió freda i en perspectiva i analitzem la quantitat d’actuacions policials que des del 15-M han quedat “impunes”, ens entra un “calfred”, ens hem de tocar i punxar per veure si encara som humans o estem perdent aquest condició.
Impunitat, segons l’organització Amnistia Internacional vol dir: “el no processament, ni el càstig de responsables de violacions dels drets humans i del dret internacional humanitari”.
I resulta que malgrat que sabem (el manual més elemental, així ens ho diu) que si hi ha impunitat, tant en delictes “econòmics”, polítics i policials, vol dir que no existeix una democràcia real, nosaltres seguim endavant, amagant el cap sota l’ala.
És evident que la por fa el seu treball. El sistema capitalista sap perfectament que amb l’estratègia de la por domina, i domina molt! Va quedar clar amb l’atemptat de les torres de Nova York (l’11 de setembre) i l’estratègia de “seguretat” desenvolupada posteriorment.
Concepte de “seguretat“ molt curiós que utilitzen aquí també els nostres polític de forma “cínica”. Seguretat, clar, per ells, pels interessos econòmics i polítics de sempre; no seguretat per al poble i sobretot per als Drets Humans.
De tota manera, és difícil o impossible demanar actuacions democràtiques i respectuoses amb els DDHH a un cos com la policia (en general) i a unes Instituciones que no creuen amb la democràcia i que no la practiquen (investigacions secretes, sortejant qualsevol control democràtic institucional; prepotència…) i moltes vegades utilitzant, de forma molt perillosa i insultant, un principi (legal, sí, sí, malauradament), com és el principi de presumpció de veracitat dels agents de la autoritat. Un principi que està demostrat atempta contra drets fonamentals com el dret a la presumpció d’innocència i altres i que cada cop està més qüestionat.
Cal que sapiguem que l’Estat i la policia utilitzen aquesta “impunitat” com a estratègia per anar impulsant un “ambient” determinat (s’anomena un procés psicosocial multifactorial) que crea un estat d’ànim, un sentiment de “frustració”, la cultura del “no hi ha res a fer” , “no hi ha sortida”, “és el que hi ha” (i això provoca un mecanisme automàtic de desmobilització i control social) que és el que tenim instal·lat en aquest moment (estat d’indefensió apresa).
D’aquesta forma treuen de forma “paradoxal” lleis com “La Ley de Seguridad Ciudadana”, que mutilen els DDHH… i ningú diu res!! (bé quasi ningú).
Tampoc som tan pocs i tan “radicals” els que ho diem (tortures, racisme i impunitat policial en els informes de l’ONU i d’Amnistia Internacional destaquen la precarietat democràtica de l’Estat espanyol).
Una societat d’ovelles engendra un govern de llops (Edward R. Murrow, periodista). O sortim al carrer a construir (sense por) una societat d’éssers amb valors humans o el llop serà l’únic “animal” lliure sobre el planeta Terra.
Joan Tamayo Sala. Advocat, activista pels DDHH, membre de l’Observatori dels Drets Socials de Terrassa
Deixa un comentari