Un retall del mural pintat a terra, un camí on apareixen diferents imatges i jocs.
Des del carrer Portal Nou baixant pel nou Passeig del Vapor Gran s’arriba a la Plaça Nova. Justament només arribar-hi i a l’esquerra hi ha un senyal penjat amb un xicot que toca la gralla acompanyat de ratolins.Vet aquí una picada d’ullet a la rondalla del flautista alemany que s’endú els ratolins de la ciutat al so dolç de la música. Aquesta vegada , a Terrassa, vol ser una crida a la mainada perquè segueixi un caminoi ple de suggeriments per a jugar. Els ratolins l’hi acompanyen.
Aquest carreró que acaba en unes escales és de vianants. Queda recollit i és un punt de trobada de xicotes i xicots. Aquests encontres han portat maldecaps al veïnat per soroll, restes d’envasos abandonats i actes incívics.No fa gaire que la Teresa i el Ramon, que porten el CEM, m’explicaven el que els tocava de patir. Tenen la seu al capdamunt del carrer Telers.
Es va decidir fer-hi una actuació per part de l’Ajuntament. El Jordi va contactar amb l’associació Vadejoc i aquesta amb Vet Aquí Que. Es tractava de convertir el passatge en un espai jugable.
Parèntesi. En aquest passatge sense cotxes s’hi celebraven intensos partits de futbol a la sortida de les escoles properes mentre les mares i pares prenien el cafetó còmodament asseguts al voltant de les taules del bar de l’altre cantó. De tant en tant es requeria la seva ajuda urgent quan la pilota es penjava.
La proposta va prosperar, pintar al terra uns motius que incitessin a saltar, resseguir a peu coix, caminar de quatre grapes. Tot el que se’ls acut de fer als infants si se’ls dona ales. Afortunadament hi ha un Vetaquiquero, el Joan, un traçut i creatiu escenògraf que va presentar una proposta adient. Acceptada aquesta, ell mateix va traslladar damunt el paviment el que havia dissenyat en el paper. Ara venia la feinada d’omplir de color aquelles ratlles, els esboços que el Joan traslladava al sol. I va arribar la pintura, pinzells, pots que calien amb una brigada municipal. I s’hi van arremangar ben arremangats tots plegats. El Joan el primer, seguit de les dues Montses, la Gemma, la Sylvia, el Miqui, l’Agustí, el Jaume i els que em deixo. Van suposar unes quantes hores bo i ajupits sobre el fresc paviment encimentat-érem el març i fresquejava-.
Mentre es resseguia i s’omplien de colors els ginys jugables els Vetaquiqueros anaven pensant que allà es faria un racó de narracions situat al final del camí. Primer una estona de joc culminada amb una estona de rondalles. Ja es preveia elaborar un calendari de sessions amb els seus horaris. Es comptava arribar a un conveni amb l’Ajuntament per a dur-ho a terme. Es comptava amb un dit i fet. Per altre cantó l’associació Vet Aquí Que emprenia contactes amb l’Ateneu Terrassenc molt proper. Allà a tocar es pensava desar el material a utilitzar en les sessions de narracions- una petita tarima, els cables i altaveus, un micro…-.
Però com la lletera de la rondalla que confiava fer uns dinerons amb la venda de la llet, després usar els diners amb …, després …,després fer-se rica amb un pla molt ben pensat però es va entrebancar amb una pedrota i es van acabar els somnis. La llet es va escampar pel marge. Adéu somnis de progrés.
La gran pintada estava feta però l’Ajuntament no ha considerat encara de fer una inauguració de l’espai jugable.Fa set mesos que es va acabar la feina! El conveni a tres bandes per a rendibilitzar l’esforç fet dorm a la pila de la paperassa que s’ha de resoldre. Som una societat tan racional que el nostre ajuntament es divideix en mil-i-una seccions. Com aconseguir que es posin d’acord per a gestionar el dia a dia? “Difícil me lo fiáis” que diria el somiador Don Quijote.
El DdT es va conformar, poc després de la pintada, a presentar-ne unes fotos de gran mida però acompanyades d’un text escanyolit que no donava fe del que s’hi veia, ni de qui hi havia al darrera. Ja veiem que en això el DdT continua com abans tot i haver canviat la direcció del rotatiu. Un diari amb moltes fotos, molts cromos, moltes estampes però sense donar gaire explicacions, avar de paraules. I les paraules també són molt importants, senyors periodistes!
Val a dir també que “Majara Studio” va confeccionar un gran mural a la gran paret que tanca el carrer Telers. Una referència a l’antic ús de tot aquest espai ara reformat. Abans s’hi estatjava el Vapor Gran i a fe de déu que n’era d’immens. Per tant el seu treball se centra en una imatge d’un teler amb una teixidora. El color negre domina totalment. Per contrast hi han encastat uns animalets creats a Amèrica i difosos repetidament al cine i la televisió. Massa vistos, Majara. Hauríeu pogut ser més creatius. Els ninots de colors volen aparellar-se amb el que hi ha pintat al paviment adreçat a la canalla. És al davant d’aquest mural on voldrien narrar les històries els de Ve Aquí Que. Els caldrà prendre paciència i esperar. Ben mirat no hi ha ni una presa de llum, que es va demanar per a fer-hi un acte el juliol i per tant es va haver de canviar de lloc.
També és de remarcar que hi ha dibuixats al terra edificis emblemàtics de la ciutat: Sant Llorenç del Munt/la Mola; la xemeneia Almirall; l’escultura monumental amb ferro de la dona (treballadora). També hi ha una bitlla, una troca, un rodet, una agulla enfilada i peces de roba del món tèxtil.
Per sort la canalla quan plega de les escoles properes ara disposen d’un nou espai de joc. I us ben asseguro que en treuen partit! En altres llocs públics han enganxat unes plaques de colors al terra, són uns jocs. Són adotzenades, fetes industrialment els falta ànima. Però si hi juguen els vailets…
També s’ha de dir que aquesta primavera s’han renovat els parcs infantils amb nous artefactes que els fan atractius. Penso la zona de jocs del Passeig del Comte d’Egara que creuo sovint. De dia hi veus canalla i al vespre xicotarros i noiasses. Aplaudiments a qui se n’ha preocupat.
Ei, però també cal una empenta oficial i moral al Carrer Telers! Fer-ho noticiable amb una intervenció de l’Ajuntament, la inauguració amb paraules, música i gresca. Aleshores sí que s’hi instal·larà el punt de llum! I Terrassa serà una ciutat més jugable encara.
Deixa un comentari