Els darrers anys l’Ajuntament de Terrassa està fent un discurs institucional de caràcter ambientalista que el podríem englobar en el que anomenem l’Anella Verda de Terrassa, que seria el pla urbanístic especial de tipus ambiental que protegeix els espais lliures de l’entorn de Terrassa perquè la ciutadania gaudeixi dels seus espais lliures oberts. Aquest Pla, amb recursos limitats, que ja ha fet algunes intervencions al voltant dels camins de Torrebonica i l’Hospital General de Terrassa, no acaba d’assumir la realitat periurbana de la ciutat, la seva complexitat i les seves limitacions públiques. L’Anella Verda de Terrassa potser no és tan verda ni tan pública ni social, és més aviat una anella dotacional privada, on la gent podem acostar-nos, fins a les seves tanques perimetrals, però pocs cops podem considerar que és el nostre espai natural més pròxim.
No hi ha res a dubtar dels equipaments LEITAT i Parc Audiovisual de Catalunya-Sanatori, ja que la seva preexistència ha servit per donar-los un contingut de gestió, de recerca, d’activitat cultural i productiva estratègica per a la ciutat, però que la seva presència és molt present i de gran impacte visual.
És evident que hi ha alguns elements protegits i singulars com identitat de ciutat, com ara la Masia Egara, l’escola Torre Mossèn Homs, i fins i tot l’església de Sant Jaume. També hi ha espais més tancats com el Monestir de Carmelites Descalces de Terrassa i l’església de Santa Magdalena de Puigbarral, així com alguns equipaments públics, instituts, Escoles (Escola Municipal d’Educació Especial El Pi). Però la presència d’escoles privades d’elit com El Gressol School o Euncet Business School és també un model característic. Els equipaments públics com el Camp de Futbol Terrassa són presents en poca mesura, i en canvi l’impacte més rellevant de l’entorn natural de Terrassa l’ocupen històricament els equipaments esportius privats Club esportiu Egara i l’Atlètic Terrassa Can Salas, i que en els darrers 15 anys s’han incrementat amb l’ocupació de més de 100 hectàrees del Real Club de Golf del Prat. A més de tots aquests equipaments privats singulars i històrics, cal afegir tot un llistat d’equipaments menors de caràcter privat com el Club de Tir Terrassa, el Club de Tir Troken o el Paintball Terrassa entre altres, a banda d’un nombre d’activitats disconformes i fora d’ordenació com naus industrials aïllades, residències de gent gran, Gardens centers i benzineres que omplen d’actuacions urbanes sense cap mena de control ni d’integració en el paisatge i del medi natural, i que acaben completant urbanitzacions que resten precàriament esperant el seu futur com la Urbanització Can Pi entre la reserva viaria del Quart Cinturó i el nucli urbà de Matadepera, prop d’esdevenir un continu urbà en contra de la filosofia d’una Anella Verda, d’envoltar la ciutat de Terrassa.
Camps de conreu a Torrebonica.
Potser els dos equipaments de Terrassa que més poden aportar a la qualitat ambiental i qualitat paisatgística de l’Anella Verda i d’Equipaments de Terrassa són el centre de Torrebonica, vinculat darrerament al convent de Sant Francesc-Hospital Sant Llàtzer, i el que és l’Hospital General públic de Terrassa.
Aquests dos equipaments, que poden ser dos grans motors sanitaris i assistencials, tenen un repte al davant molt important per fer de la ciutat de Terrassa una ciutat saludable, i fer realitat aquesta anomenada Anella Verda de Terrassa, que per la ciutadania encara és inexistent.
Actualment l’Hospital de Terrassa no és un bon exemple d’acolliment i ciutat saludable, amb el caos de l’aparcament que ha privatitzat més de 5 hectàrees i que fa que molts visitants i pacients aparquin fora del recinte en unes condicions tercermundistes sense enllumenat, sense seguretat viària i pública, mentre aquests guanys no serveixen per dissenyar un veritable Parc Hospitalari de Salut, amb jardins i espais oberts per passejar dels pacients i acompanyants de l’Hospital en un espai que seria molt factible. La manca d’idees i iniciatives paisatgístiques en aquest sentit, es pot correspondre a la situació de l’equipament de Torrebonica tancada i abandonada, i amb un manteniment dels espais sense cap mena de custòdia, excepte uns camps agrícoles treballats.
El repte territorial de l’Anella Verda de Terrassa és l’oportunitat que pot tenir amb els espais lliures d’un Hospital General i d’un Centre sanitari-assistencial futur amb mitjans per fer un gran espai públic que ens aporti una millora a aquest concepte creixent de les «ciutats saludables», que és ambientalment insuficient a Terrassa amb el Parc de Vallparadís i el Parc d’Horta de Grípia i Ribatallada. Aquest és un dels reptes metropolitans de Terrassa per no ser perifèria de Barcelona, col·laborant amb els municipis veïns perquè aquesta anunciada Anella Verda no sigui un espai feble i deslluït, i sigui un veritable cinturó verd equipat de la ciutat i del Vallès, que no ens faci abusar del Parc Natural de Sant Llorenç.
Josepa Camps Venut
Geògrafa
Deixa un comentari