Les persones i famílies que han perdut el seu habitatge i s’han trobat forçats a donar el seu habitatge a les entitats financeres per tal de fer front als seus deutes, es troben amb una segona i desagradable sorpresa dins del seu particular camí cap a l’exclusió social. Com si no n’hi hagués hagut prou amb la dura i impune garrotada executada pel banc, després els hi espera la insensible maquinària de l’Estat i la dels Ajuntaments, encapçalada pel Ministeri d’Hisenda, que els obligarà a pagar l’impost de la PLUSVÀLUA, o sia, l’IIVTNU (Impuesto local sobre Incremento de Valor de los Terrenos de Naturaleza Urbana).
La dació en pagament o qualsevol altra fórmula d’execució hipotecària pot posar de manifest un increment patrimonial, que encara que no es converteixi , ni molt menys, en cap ingrés efectiu per la persona desnonada (ja que els recursos obtinguts serviran per pagar el deute del banc), sí que generen obligacions fiscals que empitjoren, més encara, la situació ja prou deteriorada dels afectats i les seves famílies.
Els bancs, normalment, es neguen a assumir aquest pagament o altres relacionats amb les conseqüències fiscals de l’operació de dació o execució i li passen l’estocada final, al “desnonat” que, per altra banda, ja no te cap interès per a ells. De fet quin interès humà pot tenir una entitat financera, un ens “capitalista” que només ha nascut per lucrar-se a costa dels treballadors i les treballadores ?
Aquest impost (PLUSVÀLUA) és un impost municipal, ja que, encara que sigui creat per l’Estat —i sigui aquest l’únic que el pot modificar o eliminar— són els Ajuntaments els encarregats de gestionar-lo i recaudar-lo… i aquí comença el problema!!!
Problema que ha augmentat de forma progressiva (malgrat el “silenci sospitós, de les administracions “), ja que cada cop hi ha més ciutadans i ciutadanes que, a part d’haver quedat sense habitatge, ja immersos o a les portes de l’exclusió social,passen a formar part de les llistes d’endeutats i morosos del seu propi Ajuntament. Una barrera més de cara a iniciar la seva recuperació o una futura inclusió social.
Aquest fet tan preocupant no només el manifestem la gent que estem col·laborant o formem part de la PAH ( Plataforma d’Afectats per la Hipoteca) o altres entitats properes, sinó que, per exemple, també el podem trobar en un informe recent de l’INSTITUTO DE ESTUDIOS FISCALES (IEF) on es denuncia que en el marc actual, el deutor o deutora que perd el seu habitatge, mitjançant una execució hipotecària, a part de tenir que respondre pel deute bancari que li quedi pendent, en molts casos, amb els seus bens presents i futurs, també ho tenen que fer amb els deutes tributaris que la transmissió de l’habitatge ha originat…
I segueix dient aquest informe de l’IEF una cosa molt interessant: els ajuntaments haurien d’establir un tipus d’impost per aquestes situacions o en darrer terme, si es vol protegir els drets de cobrament de la Hisenda Pública, declarar substitut del contribuent al comprador de l’habitatge, establint una cautela especial, perquè aquest no pugui exigir aquestes quantitats al deutor…
En aquest informe, també es parla d’un altre part de la factura fiscal dels desnonats, la de la Declaració d’Hisenda posterior on s’ha de declarar i tributar també pel “suposat” guany patrimonial. Un altre tema demencial, que no comentaré ara!!!
I qué passa a la nostra ciutat? Què passa Terrassa? Doncs que si bé, gràcies a les pressions i a la lluita de la PAH de Terrassa, s’ha aconseguit que el nostre consistori iniciï la política pionera d’obrir expedients sancionadors a les entitats financeres que tenen habitatges buits (tot aplicant i interpretant la Llei d’Habitatge catalana del 2007) i així poder començar a fer front a l’aberrant realitat de tants habitatges buits i en desús, en mans de les entitats financeres, mentre existeix la necessitat habitacional i urgent, de moltes famílies que s’estan quedant al carrer, és una llàstima és que l’equip de govern de l’Ajuntament que en aquest cas ha demostrat una certa valentia, no faci el mateix en el cas de l’impost de la PLUSVÀLUA?
Si bé és cert que si algun afectat ho sol·licita de forma individual al consistori i demostra documentalment la seva situació se li pot concedir un ajut per poder front al pagament de l’impost esmentat, també es cert que el nostre equip de govern municipal —que tantes vegades es fa ressò i ataca de paraula les polítiques econòmiques restrictives i salvatges del govern de Madrid (PP)— no ha estat capaç fins ara de prendre una iniciativa valenta i justa de redistribució econòmica exercint la decisió unilateral i d’ofici de no cobrar l’impost de la PLUSVÀLUA a totes les persones i famílies que han estat víctimes de la crueltat de les entitats financeres i han perdut el seu habitatge i el seu DRET A L’HABITATGE! Possibilitats n’hi ha moltes, des de la suspensió cautelar fins a la modificació recollida al Real Decreto Ley 6/2012 per la qual el subjecte passiu substitut del contribuent passa a ser l’ entitat adquirent de l’ immoble.
La veritat es que seria una taula de salvació important per centenars i centenars de famílies de la nostra ciutat que ha estat condemnades econòmicament i socialment de per vida. Em penso que decisions de la importància que té aquesta —per la incidència directa que tenen amb el Dret a la Dignitat de les persones— no es poden justificar amb arguments retòrics i purament economicistes de que això pot afectar als ingressos o que en una època de pocs recursos o de retallades… no es poden prendre aquestes decisions… quan tots sabem —i ara no es el lloc ni el moment de parlar d’aquest tema— que aquestes són les mateixes justificacions que utilitzen els governs neoliberals europeus, com el de Madrid, per tapar polítiques injustes i salvatges que en lloc de redistribuir els recursos, lo que fan es potenciar les desigualtats que fonamenten el cínic sistema capitalista.
Ajuntament de Terrassa, encara teniu l’oportunitat de demostrar que esteu a favor de les persones i el seu Dret a la Dignitat!!!
Joan Tamayo Sala
Deixa un comentari