La violència de gènere continua sent una xacra de la nostra societat i cada dia és notícia als informatius. Cada feminicidi és tota una família destruïda i la sensació que la nostra societat no avança com hauria d’avançar.
Un col·lectiu invisibilitzat a les estadístiques de violència de gènere és el de les dones amb discapacitat, un fet denunciat per COCEMFE. Encara que aquest col·lectiu és molt més vulnerable que qualsevol altre i freqüentment ignorat pels mitjans de comunicació. El fet que una dona vagi a denunciar al seu agressor a comissaria, ja pressuposa un grau d’independència que no sempre té. Potser no pot ni sortir de casa sense el seu permís o la seva ajuda. Potser no pot denunciar per telèfon perquè ningú l’entenc i el mosso de torn li demana parlar amb alguna altra persona amb qui s’ entengui millor. Amb qui? Amb el seu agressor? Això està passant.
Cal canviar la cultura de servei. A urgències d’un centre mèdic o a qualsevol comissaria s’hauria de fer obligatori una sensibilització vers la diversitat. Que no ens trobem un metge espantat davant del nostre embaràs tenint una discapacitat, que no es trobem un policia astorat per què no pot tramitar la denúncia que vol fer una dona muda. Calen noves mentalitats i nous recursos, com ara, un policia i un metge sensibilitzats amb la diversitat, coneixedors de la llengua de signes i una gran dosi d’empatia.
És molt trist el seguiment mediàtic de violències de gènere quan afecten a col·lectius minoritaris, com ara immigrants, discapacitades…. On inclús es dóna cabuda als micromasclismes alegrement.
Des de la comissió de dones de Prou Barreres continuarem lluitant per l’empoderament, els drets, la dignitat i les oportunitats dels col·lectius invisibilitzats.
I per això diem:
NO a ser ciutadanes de segona;
NO a la resolució i etiqueta mèdica;
NO als estigmes;
NO a les violències de gènere, institucionals, estructurals;
NO al menyspreu;
NO al capacitisme.
I, per tant,
PROU d’aquesta justícia patriarcal i prou a la Violència institucional que ens oprimeix i violenta a totes les dones i encara més a les companyes migrades, racialitzades, empobrides, trans, LGBTI i amb diversitat funcional.
NO a la vulnerabilitat dels drets de les dones amb diversitat funcional i salut mental.
Per això REBUTGEM:
El masclisme, feixisme, classisme, racisme, colonialisme, capitalisme i capacitisme.
També rebutgem la incidència del CAPACITISME en el món laboral sobre totes les dones, però més sobre les dones diverses.
I si cal transformar, transformarem!
I si cal barallar-nos amb les normatives, ho farem! Tinguem-ho clar: un dret no és una cosa que algú et dóna, és una cosa que ningú et pot prendre.
Estrella Gil García i Comissió Dones Prou Barreres
Deixa un comentari