Jugada de pòquer la de Sánchez. Ha estat un bon moviment? Crec que és l’única cosa que podia fer per no quedar més minvat del que ja estava. Era inviable governar fins a Nadal amb la majoria de les comunitats de dretes. Escac a la dreta. És tan simple com que els mercenaris de la premsa i la TV, no tinguin temps de fer una campanya bruta, potser, espero i desitjo que la gent reaccioni. Llàstima s’hagi vist en aquesta tessitura, amb una esquerra mesquina, apressada i estúpida, com també amb una dreta deslleial, impostora, infame, falsa i indecent.
El que hagués estat un autèntic suïcidi és convocar-les després de l’estiu perquè no es guanyava res de res, ans al contrari, amb l’estiu pel mig aquests últims resultats electorals no es dissipaven d’aquí a desembre i, tanmateix, la data escollida agafa al PP en boles havent de pactar sí o sí amb Vox en molts territoris. La decisió de convocar eleccions d’aquí a cinquanta dies és l’única possible. PP i Vox es retrataran en les seves negociacions i tant de bo ho facin davant els focus.
Aquí del que es tracta és de manejar la sorpresa i el tempo. Pura estratègia. El votant d’esquerres no es pot venir avall, encara que no votis al PSOE aquest individu és un crack. Els ha fotut el regust de la victòria enlaire a tota la dreta rància i, si aquest país s’ha tornat una mica més fatxa del que ja era, com més aviat millor per no haver de suportar sis mesos més de turra electoral de tota la crosta feixista. Si volem feixistes al poder, contra més aviat millor.
La veritat és que fa fàstic escoltar a Feijóo dient que “se li ha de tornar l’ètica a aquest país”. Ho diu el president d’un partit condemnat per corrupció al que voten massivament i el personal que ho fa l’importa zero una cosa així. La seva única proposta és derogar el sanchisme, les seves lleis, agafar la caixa dels diners i acabar amb tot el que ha comportat un mínim avenç, és a dir, un autèntic retrocés en drets i llibertats.
Estic neguitós per veure un govern “narcofranquista”, que pel que es veu ens el mereixem, ja. Estarà content, ja que així podrà renovar el Suprem, el Constitucional i de passada, Gibraltar espanyol. Posar rumb entre el PP i Vox al que volen els espanyols molt espanyols, que no és altre que una Espanya tipus Hongria. Res més a dir. La dreta no prendrà mesures antipopulars fins després de les generals, així no espantarà el personal justet, si ho fessin després de les eleccions caurien les màscares. Jean Jaques Rousseau ja ho va dir en el seu moment: “Espanya és un país d’esclaus…” i seguim.
Els de la gavina ja s’estan fregant les mans de plaer, pensant en el proper premi, el Govern de la Nació. A la vista dels resultats (dantescos a tota Espanya) d’aquestes eleccions, el seu triomf sembla cantat… Espero (és l’última vegada que ho faré) que les persones sensates (em consta que existeixen) d’aquest país seran capaços de valorar la desgràcia que significa un país en mans d’aquests neandertals i, amb els seus vots, li tallin les ales a aquestes aus carronyaires. I, si ho són, seran els dignes hereus d’aquells desgraciats que cridaven: “Viva las caenas…!” a l’indigne i nefast, Fernando VII.
Amb aquesta sorprenent i valent (per a mi) decisió, Sánchez pretén revolucionar tota l’esquerra noquejada a les recents eleccions. Una esquerra dubtosa de sí mateixa, desunida i caïnita que, malgrat no merèixer aquesta rebregada, no ha sabut vendre el relat de la seva més que digna gestió de l’interès general. És la debilitat de l’esquerra el que ha produït aquest terratrèmol, el puzle, el gaspatxo de mil paperetes dels partits a l’esquerra del PSOE, tot plegat desmoralitza a qualsevol.
Com s’explica que cada agrupació socialista miri només pel seu municipi? Que cada partit d’esquerres miri només acumular èxits pel seu propi partit? Que no es contraresti tanta fal·làcia, tanta mentida i tanta desinformació? Que no existeixi una unió absoluta de les esquerres occidentals per aturar un neofeixisme cada vegada més imperant?
Vaig viure molts anys de franquisme i estic horroritzat pel futur que ens espera a la immensa majoria i, en particular als infants, als joves i als més desvalguts, si no hi ha un miracle de les forces d’esquerra. Si us plau, gent amb cap i sentiment col·lectiu, feu el que s’ha de fer.
Tornant a la convocatòria… d’entrada els ha tallat la vel·leïtat de tenir a la “muñeca diabòlica” llesta per cap d’any per a una hipotètica candidatura seva a la Moncloa. Era qüestió de res i menys que dallessin l’herba sota els peus de Feijóo. Amb aquesta decisió, és Sánchez el que dicta el tempo. Crec que ningú del PP preveia això (qui podrà repetir ara allò de “su sanchidad, su prepotència, su chuleria”), etc…
També s’ha de considerar que l’única manera de galvanitzar al votant d’esquerres és que la derrota estigui fresca encara. Que ningú oblidi el que acaba de passar. És el moment que l’esquerra parli també a les tripes de la gent i no tan sols al cap. Per desgràcia, amb el ramat de milions de borregos existent, és l’únic que funciona.
Tant el PP com Vox estaran força ocupats en els pròxims dos mesos en negociacions i ganivetades. És el moment d’actuar i prendre un avantatge tàctic. Poder manejar els tempos, ho té. Si PP i Vox no es posen d’acord, serà l’oportunitat que ens mostrin el seu veritable rostre. Ja ho he dit, el purgant s’ha de prendre com abans millor.
Ara és quan les forces d’esquerra, han d’aparcar les seves diferències, agrupar-se, fer un acord de mínims i palante, i tothom a moure el cul de casa seva el 23 de juliol. Tot el personal que s’ha quedat a casa ha de fer una petita reflexió, gràcies a ells la dreta i la ultradreta ja els tenim a gairebé totes les institucions. Li està deixant Sánchez la presidència del govern a Feijóo en safata de plata, ben calenta i amb un llacet de regal? El 24 de juliol la resposta.
miquel mallafré, 30 de maig de 2023
Deixa un comentari