[Miquel Mallafré] Democràcia de garrafa

El Govern Central, acaba de reconèixer, de facto, que la llei espanyola permet saltar-se quan els rota els Drets Humans si aquests humans són independentistes. O sigui, està reconeixent que les clavegueres de l’Estat segueixen a ple rendiment. Ho poden negar mil vegades, fins l’avorriment, si volen, però com a la faula, el rei segueix anant en pilota picada i tots ho sabem. El Govern rebutja donar explicacions sobre l’espionatge als líders i la gent lligada al procés, al·legant raons de seguretat nacional. Estic parlant de Pegasus, un programa espia de telèfons mòbils que només es ven a organismes públics (governs) i serveis d’intel·ligència que pretenen fer el bé, segons els seus fabricants, una firma amb seu a Israel, un país que es caracteritza per el seu escrupolós respecte per els drets humans, com tothom sap. Pot el CNI punxar un telèfon? Sí, el CNI pot fer el que vulgui, sempre que ho autoritzi un jutge. Pot un jutge punxar un telèfon? Sí, un jutge pot fer el que vulgui, sempre i quan s’autoritzi a ell mateix. Sabem quan es gasta l’Estat espanyol en les clavegueres? No, ningú té ni la més remota aproximació.

A partir d’aquí, em sento un ciutadà sense cap mena de dret, ja que és exactament igual el que voti, perquè l’Estat, aquest Estat defectuós que pateixo, aquesta democràcia de garrafa és la que roman i actua. Cada situació és pitjor a l’anterior, resulta dolorós presenciar l’absoluta omertà de la premsa i les televisions del país, o veure com actua la Fiscalia davant aquesta nova aberració, és desolador. Aquí democràcia plena per alguns, allà a Brussel·les, com sempre, no es mullen ni sota la dutxa, a no ser que sigui per repartir-se pastissos. Ara ho investigaran, van forts des de Brussel·les, així m’agrada contundència. Però no ens queixem, si us plau, en el cas català s’han fet tantes barbaritats i violacions de l’estat de dret amb el recolzament entusiasta i multitudinari de molta ciutadania que es manifesta com a progressista que la cosa fa feredat. Aquí quan es toca la sacrosanta “unitat de Espanya” és tocar os, segons sembla per a tot aquest món progressista l’únic article de la Constitució que existeix. No entenen, com els catalans es poden deixar perdre els grans avantatges de ser espanyol. Aquest espionatge a càrrecs públics de l’independentisme català i basc, se suposa que per part de les institucions de l’Estat, torna a ser una altre de les grans vergonyes d’aquest país de saldo que patim. Fins el moment ni el Govern ni els mitjans generalistes donen masses notícies d’una barbaritat com aquesta. Per ara, només mitjans catalans o bascos són els que han obert boca, la resta, muts.

Pegasus, no és defraudar o malgastar, és molt més greu, és tracta de delinquir amb diner públic, espiar a qualsevol persona o entitat que sigui contraria als teus postulats. No deixa de ser la dictadura perfecte, la que et fa creure que ets lliure i estàs sent espiat sense assabentar-te que ho fa el sistema, per que després la vida et vagi segons dicti el mateix sistema, amb la qual cosa si no li agrades al sistema, el sistema, o sigui, l’estat de les coses, segons com ho facis, et fotrà ben bé la vida. Pegasus, és el sistema informàtic amb què s’ha espiat l’independentisme i amb què les dictadures persegueixen la dissidència. És la filtració massiva de dades, és el software espia de la NSO (empresa de tecnologia israeliana) que revela com poder utilitzar tota la informació que obtens per poder atacar a líders polítics a nivell mundial, com també a particulars que els caiguin en gràcia.

Si tirem uns anys enrere, es produeix la tempesta perfecte. Dins l’entorn del PP s’ha volgut tapar des del primer dia la seva corrupció, la seva delinqüència i la seva ineptitud amb les mentides d’un CNI al seu servei amb actuacions caòtiques i feixistes, com l’espionatge de Fernández Díaz (gravacions incloses) i aquesta confirmació d’ús i abús de milions d’euros de diner públic que ultrapassa qualsevol pressupost acollint-se al que aquests malvats anomenen: secrets d’Estat. És de domini públic que a l’entorn del PSOE es va crear el GAL, un grup terrorista que havia de solucionar el problema basc a base de cal viva. El PSOE no tan sols protegeix el PP sinó que s’afegeix a l’opacitat que en els últims anys ha exercit en tot allò que vulnera drets fonamentals de la ciutadania d’aquests país. Si el PSOE vol llençar la democràcia per la borda, que ho faci. Ara bé, que no culpi a la resta de ciutadania per tractar, una vegada més, amb tanta insensatesa qüestions que tenen solució política. I no tan sols és el tema català, no és casualitat que la Llei Mordassa la mantinguin amb tant d’afany.

La confiança en Catalunya està feta engrunes des del dia que l’Estat va enviar a 10.000 energúmens a apallissar a milers de votants pacífics l’1-O de 2017. No hi ha perdó possible, i encara menys sense penediment, oblit, mai. Per al Govern espanyol, sigui del color que sigui, l’independentisme està en el mateix sac que ETA i el terrorisme islàmic, queda poc per posar al tercer de la colla, Podemos. No tan sols s’ha espiat a polítics, també ho han fet amb activistes, dones de polítics, advocats defensors dels presos polítics, escriptors, qualsevol persona que fos sospitosa de pertànyer a la colònia catalana o ciutadania desafecta amb el règim espanyol, aquí tot era vàlid.

Accions ocultes, cap mena de control judicial, secretisme, negar l’evidència, no assumir responsabilitats, o sigui, la claveguera a tota màquina, tuf a dictadura i democràcia de garrafa. El PSOE, decidirà en quin àmbit vol que sigui enquadrat el seu govern. Quina poca vergonya tenen, tornen a saltar-se la llei en una democràcia, i ho fan pel nostre bé. Bravo.

Tindrem els catalans armes de destrucció massiva? Quin neguit.

miquel mallafré
20 d’abril de 2022