La ingerència dels tribunals (Tribunal Suprem, per ser exactes) davant el que demostren desconèixer fins als límits que la seva ideologia ultra els tolera és imparable. Des de l’any 2005 (setze anys), unes vuitanta famílies han demanat “l’escolarització dels seus fills i filles en castellà a Catalunya, dins d’un sistema en què cada any hi ha un milió i mig d’alumnes”. La sentència del TS, obliga els centres a impartir un 25% mínim de classes en castellà.
Anem a pams, la sentència, no tan sols és una pixada per marcar territori, sinó que els queda poc per dir-nos quin percentatge de llegums, carn i ous hem de menjar davant qualsevol compliment d’hiperventilats que tot i saber els resultats de qualsevol menú raonable, aprovat per experts i amb un cert èxit, volen imposar el seu que sempre serà més gustós en l’ingredient a la seva conveniència, a consciència d’ignorar l’interès general. Que jo sàpiga, l’única llengua que ha parit el poble català en 1.000 anys d’història, és el català. Les altres llengües que es parlen a Catalunya són adoptades de bon grat com ara l’anglès, el francès i l’italià, o a hòsties com el castellà.
Un altre atac més d’un Tribunal Suprem repressor i autoritari contra els drets lingüístics i culturals de Catalunya. Amb el model d’immersió (del qual me’n guardo l’opinió per un altre dia), s’ha pretès ajudar a estendre el català durant dècades i ensenyar també el castellà, els dos de la manera més correcte possible, per molt que el triumvirat feixista brami, a més de l’anglès, el francès o les optatives que vulguin. Però clar, el Tribunal Suprem és el fidel servidor del “espíritu nacional”, i així ens va.
El sistema d’immersió permet que, els castellanoparlants que viuen a Catalunya, puguin tenir la mateixa educació que els catalanoparlants, canviant el seu idioma natural pel del seu interlocutor si aquest ha començat la conversa (servidor, no ho fa mai, però és així). Així “tothom” pot expressar-se en qualsevol de les dues llengües oficials.
A Catalunya, es parla català, abans que castellà, sobretot fora dels grans nuclis urbans. Quan va haver-hi la llibertat per escollir (ja que el castellà el van imposar durant uns 250 anys), es va optar per no crear dues comunitats separades per raons lingüístiques. Això ho sap el Tribunal Suprem i un alumne de 1r d’ESO.
Que hi hagi vuitanta famílies defectuoses i obtuses que no volen que els seus fills i filles parlin i escriguin en català, aquests guies d’integració i bon rotllo que no dubten en enfrontar-se a la resta de pares i mares de l’escola si fa falta, pels seus “cojones morenos”, aquests ignorants que es creuen legitimats per dictar com s’ha d’impartir l’educació dels nostres fills, aquests sacs d’ordi orgullosos de ser-ho, aquests, ves per on, el Tribunal Suprem els converteixen en el denominador comú segons el qual hem d’organitzar el nostre sistema educatiu. Si existeix una llengua nacionalista i d’imposició aquí a Catalunya, és el castellà que pretén ser hegemònica des de Madrid amb arguments per a imbècils de la realitat del país.
L’objectiu de qualsevol ensenyament és l’aprenentatge i el coneixement escrit i oral dels idiomes del país on pertanys i habites. Si seguint el criteri dels experts, que coneixen el terreny, té èxit i funciona, almenys per garantir que l’idioma més desfavorit no ho sigui més encara i sense perjudicar el més predominant, a què collons ve a insistir com mai en carregar-se el que funciona?
Han aplicat el mètode “Ciudadanos”, especialistes a emmerdar-ho tot a Catalunya i quan la merda està ben enganxada fugen cap a Madrid per anar desapareixent lànguidament, és això? Segur que tot anirà de perles. Sabeu què? Ni immersió ni didàctica, ni 25%, ni xorrades, ni saber més, ni “niñus muertos”: segregació escolar per llengües i “marchando” (com diem en català). Així acabem abans. Els Cops d’Estat d’ara es donen així, amb jutges. Euskadi, escalfa que surts!
miquel mallafré, 25 de novembre de 2021
Deixa un comentari