Ja hi tornem a ser amb la perversió del llenguatge. No són “fallecidos”, són “morts”. Els 27, 48 o ves saber quants són els morts a la tanca de Melilla, t’ho miris com t’ho miris ha estat una massacre en tota regla, deixeu-vos d’eufemismes, pura aberració. La culpa dels cadàvers a la frontera, és compartida per Pedro Sánchez i el seu aliat marroquí i, al mateix temps, et fa posar de mala llet davant d’uns assassinats d’Estat, que després condonarà qualsevol Tribunal Suprem, tal com va passar amb el Tarajal.
Si aquí un autobús hagués tingut un accident mortal i apareguessin el mateix nombre de morts, més de mig país estaria en estat de xoc en aquests moments. En canvi una cosa com aquesta es justificarà dient que s’ho tenen merescut per ser il·legals. Per què no ens preguntem com es possible i a què és degut que aquesta gent en la seva desesperació arribin a una cosa així?
De moment, Brussel·les evita pronunciar-se sobre l’actuació de Marroc en l’assalt a la tanca de Melilla. El president del Consell Europeu, Charles Michel, fa costat a Espanya en la seva gestió migratòria. Aquí tenim i aquests són els valors europeus.
A veure, que Europa té una bona part de culpa, amb la situació en la que es troba Àfrica, val? Només portem cinc-cents anys intervenint els seus recursos naturals o intervenint en la seva política, aquí ens queixem molt dels EE.UU. i Llatinoamèrica, però les potències europees van fer el mateix amb Àfrica.
França, Bèlgica o Anglaterra haurien d’haver estat jutjades per crims contra la humanitat en els darrers cents anys. Però és igual, podien ser 37 o 100 els morts i un nombre indefinit de ferits, ves a saber, al cap i a la fi són persones que “no existeixen”, persones sense papers, persones de tercera per a Occident i menys encara per un forat negre com és el Marroc.
A Pedro Sánchez, això de Melilla i la cosa del Sàhara Occidental, li passarà factura, vull dir que al marge de l’horror que veiem, no hi ha cap mena d’explicació per part seva, només la felicitació a la policia marroquí. Com es pot felicitar a algú que ha fotut una massacre? El que fa, diu i pensa el President se’n diu: racisme institucional.
Els països rics externalitzen la repressió. El nivell de trepitjada de drets humans d’un país com el Marroc deixen curtes a les pitjors pràctiques de qualsevol país europeu. Queda clar que el tema és que aquestes persones de segona i tercera no entrin a Europa, al preu que sigui. Després ja abocarem llàgrimes de cocodril, però el cas és que se’ls ha de tractar com a material perillós i indesitjable per part d’Europa.
L’única solució possible a un problema com aquest passa per eliminar les causes, no per actuar les conseqüències. No sé si m’explico. Facin el que facin seguiran venint perquè per a tots ells aquí “es viu millor”. Pobresa, fam, guerres, persecució ideològica, religions, violacions, assassinats…, la gent fuig per cames de tot això si tenen l’oportunitat.
Demagògies al marge, sense frenar la cosa aquesta del canvi climàtic i sense una reducció significativa de la demografia mundial, pretendre que uns pocs països acullin amablement a tota la població restant que vol emigrar, és com pretendre que un vaixell amb excés de càrrega, desplaci la mateixa sense enfonsar-se de manera irremeiable. Tristesa i vergonya és el que sento.
miquel mallafré, 27 de juny de 2022
Deixa un comentari