Terrassa ha estat i és terra d’acollida. No ha estat un camí fàcil en aquesta ciutat que l’any 1900 tenia 15.000 habitants i, tot just fa 22 anys, hi vivien 50.000 persones menys que ara.
Diem que som la tercera ciutat de Catalunya i oblidem que ho som perquè més de 220.000 persones han fet de Terrassa casa seva. Una ciutat feta a onades migratòries, creixent com una ceba amb mil capes que s’han anat interconnectant, no sense esforç, reconeixent en la nova família veïna el desig compartit i legítim d’un futur millor.
Terrassa s’ha convertit en sinònim de diversitat: de cultures, de llengües, d’ètnies, d’orígens… Diversitat de persones que estimem i recordem les nostres arrels, però que decidim ser terrassencs i terrassenques i fer d’aquesta ciutat casa nostra. Una ciutat compartida. Aquesta diversitat és la nostra riquesa i, de fet, ens fa ser qui som. Perquè sí, mentre alguns posen en qüestió la ciutadania de part dels nostres conciutadans sobre discursos fàcils i populistes amb els quals els hi endosen problemes complexos amb la facilitat que té distingir l’altre pel color de la seva pell o per trets culturals específics, altres ho tenim clar: Terrassa no seria el que som sense tothom qui al llarg de la història ha decidit venir-hi i fer-ne la seva nova llar.
Els problemes socials i d’arrelament, marcats per qüestions econòmiques i no exempts del racisme del sistema, s’acaben identificant per alguns amb els trets de racialització i fent de la diferència motiu d’odi, de divisió i de fre en el desenvolupament compartit. Quan apareix el racisme, Terrassa és menys Terrassa. Quan apareix el racisme, es vulneren drets de veïns i veïnes nostres. Quan apareix el racisme, Terrassa perd pistonada en tot el potencial que té d’esdevenir paradigma exemplar com a terra de noves oportunitats. Quan apareix el racisme, Terrassa hi perd; tots hi perdem.
Personalment, crec important recordar el camí de superació que m’explicava el meu avi quan els seus pares van aterrar a La Maurina amb una mà al davant i l’altra al darrere des d’Andalusia per fer de Terrassa el seu futur i el dels seus fills. Havien de superar també barreres culturals, lingüístiques i socials, però desenganyem-nos, com més llarg és el viatge, com més evident la diferència, les barreres es fan més altes. I quina injustícia quan en el fons el viatge i l’objectiu és el mateix: més i millors oportunitats. Més i millor futur.
Aquest 21 de març, Dia Internacional contra la Discriminació racial, cal que ens diguem aquestes obvietats i recordem que tenim un compromís compartit com a ciutat per a la igualtat i en contra de la discriminació. Cal que ens recordem que tenim veïns i veïnes que han nascut i viscut tota la vida a Terrassa i alguns els volen excloure pel color de la seva pell, pels seus noms o per la seva religió. Que tenim persones nouvingudes a qui alguns no volen obrir la porta a un nou futur per ser diferents i voler-les culpar de tots els mals. Que tenim conciutadans que pateixen discriminacions racistes cada dia i són el blanc de l’odi amb el qual alguns pretenen fer veure que ho resoldrien tot. Que tenim totes aquestes persones, que són tan terrassencs o terrassenques com nosaltres, per les quals hem de ser conscients que no podem ser còmplices, ni per acció ni per omissió, dels discursos d’uns pocs i que hem d’actuar per fer avançar Terrassa cap a una terra sense racisme.
Aquests dies en què la nostra ciutat ha mostrat, una vegada més, la seva solidaritat a l’hora d’acollir persones que fugen de la guerra d’Ucraïna i donar-los un espai nou on renéixer, recordem-nos el millor que tenim com a ciutat i terra d’acollida i lluitem contra la discriminació que alguns volen fer perviure a casa nostra. No restem quiets davant d’aquells qui ens volen dividits. Si aneu pel carrer i veieu la campanya “Terrassa sense racisme” que hem llançat des de l’Ajuntament, amb el telèfon del servei d’atenció i denúncia del racisme, recordeu que ens interpel·la a totes i tots. Quan defensem els drets dels altres contra la discriminació i les injustícies, defensem els drets de tothom i som més Terrassa.
Com deia la imprescindible Joana Raspall, “Si haguessis nascut en una altra terra / Podries ser blanc, podries ser negre / Un altre país fora casa teva / I diries sí en una altra llengua…”.
Ona Martínez Viñas
Regidora de ciutadania
Deixa un comentari