La Festa Major 2016 serà, com gairebé totes, una Festa per recordar amb un somriure. Ens ho hem passat bé. La ciutat s’ha omplert de vida, concerts i activitats a vessar de gent i, fins i tot, ens hem trobat per primera vegada tots els regidors del consistori participant del ball de plaça.
Poc s’ha sentit a parlar als carrers del debat en el ple de l’Ajuntament per modernitzar la festa ni de les desavinences amb l’equip de govern sobre la mateixa a pocs dies abans de la celebració. Només faltaria. La voluntat de fer política no és crear tertúlia o conflicte, sinó transformar la realitat.
Això no ha evitat, però, que la iniciativa per fer una Festa Major encara més il·lusionant, més participativa i oberta, s’hagi vist simplificada en determinats àmbits públics per una de les seves mesures menys rellevants referent a la laïcitat de la festa. Una proposta que en cap moment ha implicat suprimir l’ofici de Festa Major, una de les tradicions més establertes, sinó senzillament recordar que tothom és benvingut però cadascú en el seu espai.
El mateix Bisbe de Terrassa, en un gest que l’honora, va decidir prescindir d’unir-se a la tornada d’ofici cap a l’Ajuntament davant les desavinences sobre els canvis proposats. Hi podria haver estat, però potser ja no toca que el Bisbe encapçali la comitiva al costat de l’alcalde en el moment actual.
Però, reitero, parlar de modernitzar la Festa Major amb aquest episodi seria fer-nos tots plegats un trist favor. El mateix Bisbe escrivia un article citant la Bíblia amb allò de “doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu”. Aquí, però, no es tracta ni de Déu ni del Cèsar, sinó de la tercera pota realment important: el poble.
Així, anant un pas més enllà en l’esmentada cita, podríem dir que tot es resumeix en un “doneu al poble el que és del poble”. I la Festa Major és de la ciutadania.
Aquesta Festa nostra està viva i creix i s’expandeix deixant desactualitzats els protocols i les formes de fer que l’han fet esdevenir el que és però que ara se li queden petits. Poca visió de futur podem tenir si no ens plantegem noves propostes que l’apropin més a les noves generacions de terrassencs i terrassenques que la conqueriran en un futur.
Es pot afirmar que la Festa Major ja és participativa per la quantitat increïble d’entitats que hi prenen partit. Però no és el mateix ser actor o espectador que prendre part en l’organització i la presa de decisions i aquí és on hem d’incidir.
Hem de superar un model on la Comissió de Festes ha estat un òrgan consultiu però mai ha tingut capacitat decisòria. S’ha de permetre a aquesta ciutat viva i implicada a ajudar-nos activament a fer de la Festa Major un trampolí pels grups locals, un referent pels infants i un aparador de l’activitat cultural a Terrassa durant tot l’any.
No simplifiquem. Podem estar cofois que l’actuació de José Luís Perales fos tot un èxit. Portar artistes mediàtics pot ser un gran reclam per la ciutat. Això no exclou que els caps de cartell de la Festa es podrien decidir més enllà de les portes del despatx d’alcaldia i limitar-ne el pressupost perquè aquestes actuacions no se’ns mengessin bona part dels diners destinats a contractacions artístiques. Als grups locals també els hi agrada cobrar.
Definim el relleu generacional amb la Coordinadora de Grups de Cultura Popular ideant actes pel públic infantil que esdevinguin un reflex dels actes patrimonials de la nostra festa (com fa per exemple la Patum Infantil completa). Posem en marxa un programa amb la mateixa Coordinadora per apropar la Festa Major a les escoles en forma de tallers i activitats.
La Festa Major és molta Festa. És el reflex d’una ciutat viva que demana participar. Aquest Ple de juny vàrem retirar la proposta davant les discrepàncies per no malmetre-la, per poder-la negociar. Tenim un mes per aportar millores, tot un any per, entre tots, poder-la millorar.
Visca la Festa Major 2016! Visca la Festa Major que vindrà!
Pep Forn
Regidor Grup Municipal ERC-MES
Deixa un comentari