Amb gosadia i un olfacte envejable, fa mesos que el Papa Francesc va afirmar que els Estats Units i els seus aliats no havien fet prou per a evitar la guerra. O, potser (això ja és un càlcul de qui signa aquest escrit), que més aviat haurien empès/provocat Rússia.
De moment, el conflicte està sent un negoci perfecte per als EUA. Ha refet una hegemonia i lideratge internacional molt malmesos, tot revitalitzant la suposada aliança nord-atlàntica (en realitat, el club d’amics o servidors de Whashington), de la mort de la qual, fins i tot, fa poc temps n’havia parlat el president francès Macron. D’altra banda, està venent gas que ni comptava ni s’imaginava fa quatre dies. També les empreses armamentístiques ianquis estan treballant a molt bon ritme, òbviament amb els corresponents lucres. Aquest últim, hom pot imaginar tot i no ser especialista en geoestratègia, segur que hi és en qualsevol càlcul de guerra. A banda el fet que tinguis o no cap interès en fer-la esclatar.
D’aquesta banda de l’Atlàntic, el compromís d’ajuda a Ucraïna obliga els membre de l’OTAN a incrementar la despesa armamentístic i el pressupost de defensa en general. I això amb poc marge en relació a les decisions estratègiques, que a la pràctica els hi venen imposades. I a comprar gas als EUA.
La confrontació directa amb Moscou representa, a més, un canvi molt important pel que fa política geoestratègica de la diplomàcia europea, especialment per Alemanya, no per casualitat principal consumidora del gas rus en la península europea. El motor econòmic de la UE no sap, ara mateix, com escalfarà la seva gent l’hivern vinent si el conflicte no s’atura, i la indústria deu d’estar també pensant molt bé com se’n sortirà d’aquest atzucac.
A sobre, la sequera, la major que pateix Europa en els darrers 500 anys, està castigant especialment aquest país, la indústria del qual té en el transport fluvial unes vies privilegiades i vitals que ja tenen molts problemes per a garantir subministraments i enviament de producció als ports.
Si hom pensés malament (cosa que la vella dita aconsella), podria concloure que el conflicte ha estat pensat, entre altres raons, per fotre Alemanya. Recordo un vell amic que explicava, llegit o inventat, el mètode d’investigació de delictes a l’Imperi romà: El primer que calia fer, era assabentar-se de qui, persona o grup, podia ser beneficiari de la malifeta. El segon, detenir-los i començar a esbrinar.
Deixa un comentari