La Medicina Tradicional Xinesa disposa de cinc fantàstiques eines per ajudar-nos a prevenir l’aparició de l’infermetat, mantenint així el bon estat de salut, o per ajudar-nos a retrobar-la, en cas de que l’haguéssim perdut. Aquestes eines són, des de la més que coneguda acupuntura, passant per la moxibustió, la fitoteràpia, el massatge Tui Na i el Qigong. Potser de totes elles, la menys coneguda pel gran públic sigui aquesta última, el Qigong, i per això vaig a dedicar unes paraules per explicar de què es tracta.
“Treball amb l’energia vital” és aproximadament com es tradueix al Qigong, sent la manera correcta de pronunciar-ho Txikung. Tant és així, que el més habitual és que el trobem escrit tant d’aquesta última manera com Chikung. Es pot dir que el terme Qigong és contemporani a nosaltres, ja que es va difondre a mitjans del passat segle XX, amb la finalitat d’englobar totes aquelles tècniques mil·lenàries que estaven destinades a mantenir la salut i aconseguir la longevitat: Dao Yin (Conduir i guiar el flux de vitalitat), Yang Sheng (Nutrir el principi vital), Xing Qi (Promoure la respiració), entre moltes altres.
Al Qigong s’uneixen postures i moviments corporals, la focalització de la ment i una respiració controlada, amb la finalitat d’aconseguir que l’energia del nostre cos fluexi a través d’ell de manera abundant i sense bloquejos. La Medicina Tradicional Xinesa entén que en el moment en que aquesta energia no es distribueix com hauria de ser pel nostre cos, ja sigui per la seva carència o pel seu estancament, s’esdevé l’infermetat. La no correcta gestió de les nostres emocions així com les inclemències del temps (el fred, la calor, la humitat, el vent o la calor de l’estiu), són la causa d’aquestes disfuncions energètiques i per tant, de l’infermetat.
Amb els moviments que es realitzen a la pràctica del Qigong, es busca l’equilibri entre les famoses energies Yin i Yang, entre la relaxació i la tensió, l’interior i l’exterior, sempre d’una manera harmoniosa i elegant. Amb ells s’aconsegueix ajustar el sistema energètic dels òrgans interns i s’equilibren les emocions i les facultats mentals.
Els beneficis que comporta la pràctica habitual del Qigong són molt variats: afavoreix la relaxació, redueix l’ansietat i el nerviosisme, corregeix defectes posturals, enforteix músculs i tendons, augmenta la elasticitat, millora les funcions del sistema respiratori, regula la circulació limfàtica i sanguínia, equilibra la tensió arterial, millora les funcions del sistema digestiu així com l’atenció, la capacitat de concentració i de memòria,…
S’han estimat en més de cent els sistemes de Qigong diferents que existeixen a la Xina. Uns imiten el comportament i qualitats motrius de certs animals, altres coordinen els moviments corporals amb la fonació de síl·labes, amb la finalitat de fer un massatge als òrgans interns, altres estils es focalitzen més a l’enfortiment dels músculs i tendons, etc. Tots aquests sistemes es poden agrupar segons la seva corrent filosòfica, ja sigui Taoista, Budista o Tibetana; per l’escola Mèdica o Marcial; en Interns o Externs; o en Estàtics o Dinàmics.
El Qigong també te el seu costat esportiu. Es realitzen campionats per tot el món en els que els participants demostren una gran precisió a l’hora d’executar els exercicis. Els jutges a l’hora de puntuar, donen molta importància a la concentració, la respiració, la simultaneïtat de moviments, en cas de participar en grup, etc.
A part dels milers d’anys d’experiència que suma el poble xinès en el desenvolupament i pràctica del Qigong, existeixen molts estudis realitzats per universitats d’arreu del món, que avalen l’efectivitat del Qigong tant com eina preventiva com per ajudar-nos a recuperar la salut.
Ivan Trujillo Cuevas
Monitor de Taijiquan de Wudang i de Qigong
Deixa un comentari