Com era previsible els problemes del procés cap a la República catalana cada vegada havien de ser més evidents, encara que tots els partits que ho volen, els uneixi aquest objectiu d’arribar-hi.
El problema de fons, és que els partits que ho volen, al marge de totes les estratègies de frenar-ho per part dels partits nacionals espanyols i de tot l’aparell de l’estat, que contínuament van posant demandes, boicots, clams, mentides, distorsió de la realitat…, amb una advocacia de l’estat i tribunal constitucional que són veritables reminiscències del règim franquista, podrits, sense ètica i al servei de determinats interessos. Tenen models totalment diferents tant pel procés, com per quina serà la futura Catalunya republicana.
Junts pel si, no deixa de ser un invent, una eina per transitar al nou estat, amb independents majoritàriament d’esquerres, ERC i Convergència (que necessitava disposar d’aquesta eina per a afavorir els seus interessos de supervivència, ja que està en caiguda lliure per molt que els seus dirigents es permetin el luxe d’anar de perdonavides davant d’altres assumint un protagonisme que no tenen). També cal recordar que Convergència davant de la possibilitat de que la força de la ciutadania reclamant la independència i sobretot, per les grans manifestacions de l’onze de setembre, podia quedar marginada del procés, i estratègicament, si afegeix amb l’objectiu de controlar-lo i influir en la seva direcció, havia de garantir als poders fàctics catalans i sectors benestants que aquests seguirien sent els que manarien en el procés i sobretot en el model del futur estat republicà català.
“Convergència juga a la moderació encoberta d’eficiència i no vol anar a cap trencament, sobretot, perquè encara espera que algú des de Madrid li doni una sortida i eviti entrar en conflicte.”
I després hi ha la CUP, reticent als plantejaments de Convergència i el seu model i al fet d’intentar controlar el procés present i futur als seus interessos i dels seus sectors fàctics, sobretot, els industrials i financers. Evitar sobretot, que en el futur estat tot estigui ben lligat perquè ells segueixin fen els tripijocs d’interessos amb els seus. Per tant, la CUP té un problema greu, ja que ha de seguir garantint un projecte comú amb uns socis poc disposats a anar a fer passos ferms cap a la futura república, és més, coneixent a Convergència que no té escrúpols, ni ètica, si arriba una proposta interessant del govern central amb certs aspectes, ja veurem el que triga a allargar el procés fins on faci falta, sempre ha renunciat al conflicte i ara el viu de forma forçada, cal recordar que es va convertir a l’independentisme forçada per la ciutadania i per la mala gestió del govern central a l’hora d’afrontar l’anomenat “problema català”. Per tant, tampoc hauria de sorprendre el posicionament de la CUP davant dels diferents temes, per la seva forma de funcionar i prendre les decisions. Segurament, genera un problema el fet que hauria de tenir clar l’objectiu fonamental i estratègic del procés per a garantir finalitzar-lo, per a entrar després, en debatre a fons sobre la futura república catalana on trobarà molts més aliats coincidents en els postulats d’esquerres i posar la por al cos als convergents i als seus poders fàctics, per a fer-los veure que a lo millor la república no serà la que ells havien previst, de dretes i conservadora.
Ara assistim a aquest marc de contradiccions i enfrontaments que no ajuden al procés i generen certa preocupació amb tots aquells que esperaven un procés menys complicat i que moltes vegades a la ciutadania se li fa incomprensible el tacticisme polític dels partits i organitzacions. Mentrestant, la CUP demana més contundència i posicionament respecte al procés, Convergència juga a la moderació encoberta d’eficiència i no vol anar a cap trencament, sobretot, perquè encara espera que algú des de Madrid li doni una sortida i eviti entrar en conflicte.
El tema dels pressupostos de la Generalitat com si fos la fi del món, on la decisió de la CUP s’ha convertit en el gran paradigma. Els convergents utilitzen tots els mitjans de descrèdit vers la CUP i exigint renúncies (encara no han assumit la renúncia del president Mas i volen venjança i subordinació), el president Mas ensenyant el paperot de l’acord per tot arreu, com si fos intocable, el president Puigdemont parlant de patriotisme i altres absurditats, sobretot quan el seu partit i alguns dirigents i antecessors s’han venut el país i se’ls menja la corrupció, el Sr. Homs amb les seves claques desbarrant de la CUP, i així una llarga llista d’improperis, quan el millor que podrien fer és callar i deixar d’embolicar. L’objectiu és garantir el control del procés, garantir els interessos dels sectors fàctics, financers i econòmics i anar mobilitzant als mitjans de comunicació afins, als seus anomenats tertuliants professionals de torn (Raholes, Cardús…) per anar generant opinió de bons i dolents , a l’estat i als partits nacionals. L’objectiu no son els pressupostos, ni el procés en el que no creuen, aquesta és l’excusa per no entrar a fons en el problema, i la CUP en algun moment , els i està posant fàcil , però no son els culpables d’aquesta situació. En tot cas, s’ha de demanar responsabilitats als cagadubtes permanents que no volen avançar a fons en el procés, que van endavant i endarrere en funció del moment i la pressió de l’estat, que no saben com afrontaran el model de la futura república catalana, i només faltava els resultats del desembre i els que es preveuen aquest juny, on en Comú Podem va guanyar i segurament tornaran a guanyar a Catalunya, per tant, el front dretes- esquerres serà l’eix, i això comporta un risc per aquesta dreta responsable, fàctica, sense escrúpols i al servei dels de sempre i que han convertit el país en el seu patrimoni en el que només ells tenen dret a governar, i que la futura república sigui d’esquerres, els neguiteixa, tot veient que pot ser una realitat que Convergència no els pugui garantir el seu control i govern, per tant, deixar d’afavorir els seus interessos.
Per tant, veurem com acaba aquest procés i qui de veritat el rebentarà, i com el patriotisme de pandereta queda ben retratat. Per tant, també seria bo, que alguns no els facilitin les excuses, i la CUP també ha de fer la seva reflexió, no com a culpables de res, sinó per no donar aquesta excusa interessada.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari