Fa quatre anys, la victòria de Tot per Terrassa amb 10 regidors es va titllar de sorpresa, ara ja no podem fer aquesta afirmació, ja que en té 11, o sigui, ha consolidat aquella victòria, ja no és cap sorpresa. Podem ser crítics amb la forma de governar de l’alcalde, el podem tractar de populista i de viure de les xarxes. Però sigui com sigui, li ha funcionat, i la ciutadania li ha donat de nou la majoria i, per tant, de nou el govern municipal.
I com passa sempre, quan fas de crossa corres el risc de dur-te una patacada, i això li ha passat a ERC, que ha passat de 5 regidors a només 2. Per tant, tota la bona feina feta, no ha estat valorada, i tot el mèrit se l’emporta qui ha ostentat l’alcaldia. Aquesta situació ja ha passat d’altres vegades al nostre municipi. És més, la mateixa ERC ja ho va patir en anteriors legislatures, el mateix que IC-Verds en els tripartits i bipartits. I ara tindrà una negociació més complexa i amb menys força.
I el Psc-PsoE, que pensava que retornaria a governar la ciutat, o sigui, aconseguiria cadira i sou. Ha passejat a tots els seus líders nacionals i estatals, han insultat i menystingut de forma evident a l’actual alcalde i el seu partit, i plantejat una estratègia prepotent i amb molts recursos, i s’han quedat molt lluny dels objectius, i els obligarà de nou a viure lluny del govern. I sobretot, el fracàs evident de quatre anys d’una oposició menyspreable, plena de rancúnia i sense cap autocrítica per la seva estratègia i d’uns quants anys sense projecte i només garantir la cadira i el sou. Però bé, han obtingut el que durant anys han anat sembrant. I el seu problema no és anar canviant les cares dels candidats, és no tenir cap política creïble i només buscar la cadira i el sou, i això, et porta a no tenir projecte i poca credibilitat en les propostes, ja que has governat durant més de quaranta anys, i no les has aplicat.
I tres notícies lamentables, i que demostra en quina situació està la política professional i el baix nivell democràtic del país. La poca credibilitat, el no veure en la política, i sobretot, la que és més propera, alcaldes i regidors, una sortida als problemes reals de la ciutadania, la poca credibilitat dels partits i els seus representants, la poca transparència i no tenir projectes que connectin amb els problemes reals, la necessitat de reflexionar sobre el model de governança i de participació de la ciutadania, i la llunyania d’aquesta vers els afers públics. I em refereixo a la baixa participació i els percentatges d’abstenció. Els partits polítics hauran de fer una forta autocrítica i anàlisi de la situació, buscant solucions perquè la ciutadania torni a entendre la necessitat d’exercir el seu dret, i que no tot s’acaba amb el dia de les eleccions, la democràcia real i la qualitat d’aquesta s’ha de fer tots els dies, cal implicar a la ciutadania i les entitats amb un compromís ferm.
I això fa que com més abstenció, més afavoreix a la dreta i l’extrema dreta, ja que aquests sempre voten, i ja els convé una degradació de la democràcia, perquè afavoreix als seus interessos.
La segona mala notícia, és l’entrada del PP i Vox amb regidors, això és una vergonya i que demostra, com ja he indicat abans, la degradació democràtica del nostre Estat, on cada vegada l’extrema dreta té més espais en el marc de les institucions. Fins ara, l’Ajuntament de Terrassa havia aconseguit eliminar-los de l’espai municipal. Però era una qüestió de temps la seva arribada. Encara que siguin marginals i poc protagonisme en les decisions del govern municipal, però només per a fer soroll i ser uns impresentables, tindran un protagonisme immerescut, rebran recursos i podran incidir en els mitjans de comunicació i la ciutadania.
I la tercera mala notícia, és que de nou s’hagin quedat fora En Comú-Podem i la CUP, que podia ser un bon suport en l’àmbit municipal, i perquè ha deixat fora a una part de la ciutadania que mereix ser al Ple per a garantir la diversitat i pluralitat de la ciutadania, i sobretot, com a contrapoder al PP i Vox. Però bé, els resultats i el sistema dona aquestes sorpreses injustes.
Un cop decidits els regidors, vindrà la segona etapa, posar en marxa el govern, per tant, l’hora dels pactes i acords, que cal suposar es produiran, ja que Tot per Terrassa li manquen tres regidors per la majoria absoluta, però com és evident, ho té molt més fàcil per a negociar.
Per tant, entrarem en aquella etapa de negociacions que poden ser curtes o llargues, dos mesos, per aclarir els pactes, per repartir cadires i responsabilitats, i per posar-se a governar amb la màxima celeritat, on caldrà començar a posar en marxa les promeses fetes, tenint en compte que venen temps de tempesta on caldrà prendre decisions molt complicades.
Esperem doncs que els pactes s’accelerin, no s’allarguin, i es comenci a governar amb la màxima celeritat, per no allargar els problemes. I espero també, que tothom faci la reflexió que calgui, per a recuperar la confiança de la ciutadania, donat que hi ha hagut un partit majoritari, l’abstenció. Podem tractar-la com a normalitat, amb indiferència, o no fer-hi res. Però obliga a una autocrítica general, per a afrontar-la estratègicament i amb mesures evidents, tot depèn de tots i totes.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari