Avui hi ha hagut un Ple extraordinari sobre l’estat de la ciutat. He llegit el discurs de l’Alcalde i només faré referència a dos aspectes del mateix, la neteja i la recollida de residus. Ja entenc que hagi de vendre un discurs polític optimista i sobretot, iniciar la cursa electoral, tot i que manca encara un any. Tot això, ha estat sempre així, s’ha de vendre el producte i sobretot la supervivència. I no faré cap referència al que digui l’oposició a l’aspecte, perquè alguns no em mereixen cap credibilitat, ni tinc cap interès en saber què diuen, ja que quan van tenir la seva oportunitat, no van fer absolutament res del que ara reclamen.
El que sí que és evident en el seu discurs, és que demostra la seva plena ignorància i que no ha entès res, i ha perdut una gran oportunitat per a demostrar al marge de situar els dos problemes en un discurs optimista, a explicar el fons dels dos problemes d’una forma real i del que de veritat ens vindrà en els propers anys.
El tema de la neteja i sobretot, de la gestió dels residus, no és un problema d’haver reforçat els equips professionals, de dotar de més vehicles i maquinària, ni sistemes més eficients, ni de combatre l’incivisme i de fomentar un canvi cultural per a reduir els residus i millorar les dades de reciclatge. Tots els aspectes referits als canvis, ja fa anys que s’estan treballant, tothom sap que s’han de reduir els residus i que reciclar és una obligació.
Però les dades són les dades. Terrassa havia estat, durant anys, un municipi capdavanter en la reducció de residus (0’90 kg/hab/dia), ara estem molt per sobre (1’89 kg/hab/dia). Senzillament, perquè hem reduït els pressupostos per a fer campanyes de sensibilització. I en les dades de recollida selectiva estem molt lluny dels objectius establerts, entre el 36 i 40% de recollida selectiva bruta, quan haurien d’estar a l’entorn del 60% com a mínim. I el que és pitjor, no sabem, ni tenim clar com aconseguir avançar per arribar-hi, ni hi ha estratègia, ni els que s’està aplicant va enlloc. L’exemple de la recollida lateral és evident, és un sistema fracassat i no aconseguirà arribar mai als objectius de recollida selectiva, ho ha de combinar amb altres sistemes, com el porta a porta aplicat com a mínim al 50% del conjunt de la ciutat.
Hi ha donat dues notícies, un Pla de neteges a fons. Fa uns anys, es va aplicar un Pla anomenat “Fem dissabtes als barris”. Tenia els mateixos objectius, netejar a fons, però amb una diferència, intentava ser una actuació participada amb els barris, buscava la seva col·laboració i implicació. Aquest nou Pla, és una mera actuació de neteja per a intentar eradicar la gran quantitat de punts negres d’abocaments que des de fa anys perviuen i mai s’acaben. Per tant, no és cap novetat, sobretot, perquè no hi ha cap capacitat per afrontar els problemes de fons, si ni tant sols hi ha capacitat per a rentar els contenidors de la via pública. Per tant, ja veurem l’eficàcia d’aquesta nova iniciativa.
I el que ja demostra l’absurd i la poca voluntat d’afrontar el tema d’arribar als objectius de recollida selectiva a Terrassa. L’anomenat “Pla de recollida de residus porta a porta”, als barris de Can Gonteres, Vista Alegre i Can Palet de Vista Alegre. Aquests tres barris representen en habitatges el 0’8% i en habitants el 0’90%. O sigui, una actuació ridícula, que és una mera anècdota, per a justificar que es fa aquest sistema, però que en res avança per arribar als objectius. Si de veritat es vol aplicar un sistema porta a porta, ha d’aplicar-se inicialment com a mínim a uns divuit barris (14% de la població) fins arribar al 50%, si de veritat es vol fer una aposta per arribar als objectius, la resta és una mera ficció.
És clar, ha dit, això no és una qüestió de quatre dies, és evident, portem més de vint-i-cinc anys parlant de reducció i reciclatge, i encara estem on estem, molt lluny per la manca de voluntat i compromís. I per desgràcia, avui continuem amb un mer discurs buit. I també ha perdut l’oportunitat per a dir que en aquests temes ens venen uns anys molt complicats, ja que comportarà un augment important dels costos que la ciutadania haurà de pagar si no fa les coses bé, i complim amb els objectius, aquest discurs s’amaga i tindrà greus conseqüències.
I el que és pitjor, el problema de la neteja i la gestió dels residus, no és només un problema ni de reforçar equips professionals, ni de vehicles, ni de pressupost, ni d’incivisme, hi ha un problema estructural de fons que és el que cal resoldrà i afrontar per a evitar anar tirant recursos en un pou sense fons, i que s’ha denunciat moltes vegades, la gestió de l’empresa municipal, que s’ha de garantir la seva eficiència, productivitat i transparència, precisament, perquè sigui una empresa pública capaç d’afrontar els nous reptes, i garantir la seva continuïtat. Per tant, l’alcalde segueix situat en un discurs de l’absurd, però que no vol afrontar de veritat, per això està abocat al fracàs.
I un altre aspecte important, precisament, per la necessitat de que la ciutadania hi fos present, perquè tot el tema i problema de la neteja i la gestió dels residus necessita la participació, col·laboració i compromís de la ciutadania, es va crear el Comitè per a la millorà de la neteja i la gestió dels residus, que després de molts entrebancs, al final es va aconseguir posar en marxa a finals de 2021. I és sorprenent, com tenint aquesta eina participativa on l’Ajuntament hauria de fomentar-la i entendre que ha d’haver-hi un treball conjunt, precisament per a afrontar els reptes que vindran, sigui el mateix Ajuntament qui sigui incapaç de tenir un mínim compromís.
Les mesures que tingui l’Ajuntament respecte a aquests temes, seria bo, que abans de dir-les als mitjans de comunicació, o en un Ple com aquest, les comuniqués al Comitè per a seu coneixement, debat i reflexió. Això diu molt poc, d’aquest Ajuntament i dels seus dirigents, que ni tant sols tenen la deferència d’informar i explicar-ho. Cal tenir en compte, que precisament hi ha un grup de treball de Models, on en cap cas s’ha comentat lo del Pla de porta a porta a alguns barris. Cal recordar, que els membres del Comitè son ciutadans i ciutadanes d’entitats que hi són de forma altruista i voluntària i que dediquen el seu temps a ajudar a afrontar aquests problemes de la ciutat. Llavors, per què vol les eines participatives? Per tenir una mera justificació de sensacions participatives, però que no s’ho creu, ni té cap voluntat de transparència, ni d’avançar per a afrontar les solucions.
Observem que al marge de les expressions de voluntat participativa, els mals vicis i costums s’han consolidat per molt que hi hagi canvis de governs. I es van desaprofitant les eines i les ocasions per a consolidar la voluntat de la ciutadania per a millorar la ciutat. Moltes vegades val més no avançar noticies com a mer objectiu electoral, i anar garantint i consolidant les eines participatives. Però bé, tampoc es cap sorpresa, no som uns il·lusos, ja fa anys que alguns hem anat patint i veien com han anat les coses.
Espero que l’alcalde aprofiti les oportunitats i es deixi de banalitats, i si de veritat vol aplicar Plans en aquests temes, doncs que vagi al fons i apliqui polítiques eficient, segur que la ciutat hi guanyarà, i no llençarem els recursos en va.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari