[Xavi J. Prunera] Alguna cosa fa pudor de podrit a Dinamarca

No Comment

Fa poc vaig començar a veure “Borgen”, una sèrie danesa que tracta sobre la lluita política en aquest país nòrdic, i amb tres capítols en vaig tenir més que suficient per sentir molta enveja de com funcionen les coses a Escandinàvia. Òbviament, “Borgen” és una sèrie de ficció i la política, aquí i allà, sempre conté implícits en el seu ADN aspectes tan nocius com l’arribisme, la corrupció o la falsedat. Tot i això, si partim de la base que la ficció, quan és honesta i versemblant, no té per què estar tan allunyada de la realitat i que la societat danesa, per descomptat, és molt diferent de la nostra no puc evitar de pensar que, per desgràcia, a uns i altres ens separa un autèntic abisme.

D’entrada, sorprèn a “Borgen” que quan un polític la caga, el que fa immediatament és dimitir o demanar perdó davant les càmeres. I també sorprèn que en els debats televisats qualsevol polític parli del seu programa electoral més enllà de llençar merda a l’adversari. I encara sorprèn més que qualsevol polític intenti arribar a acords amb polítics de signe contrari sense renunciar als seus principis. O que qualsevol polític visqui en una casa normal, faci una vida normal i vagi a la feina en bici o transport públic. Però el que més m’ha sorprès, sens dubte, és que la reina no prengui partit en la funció i que els medis de comunicació, tot i el seu joc brut habitual per tenir més audiència o vendre més diaris, tampoc estiguin del tot manipulats pel poder. Com aquí, vaja.

En fi, que si us agraden els drames polítics, doneu-li una ullada. Potser si compareu la política d’aquí amb la d’allà, us semblarà que “Borgen” és poc més que una sèrie de ciència-ficció, però penseu també que si en un futur volem ser la Dinamarca del sud d’Europa, encara ens queda molt camí per recórrer. I el primer pas és fer autocrítica i reconèixer els nostres errors. Ja ho deia Marcelo a Hamlet: “Alguna cosa fa pudor de podrit a Dinamarca”. Per quan un “Alguna cosa fa pudor de podrit a Catalunya”? Crec que els catalans ens ho mereixem.

Xavi J. Prunera

Related Articles

Deixa un comentari