[Xavi J. Prunera] Amb la pinça al nas

No Comment

Si no vaig errat, mai he deixat de votar. Bé, menteixo. En certa ocasió era fora de Terrassa i no vaig arribar a temps al col·legi electoral per dipositar el meu vot. Però, insisteixo, fora d’aquella ocasió mai m’he abstingut de votar. Almenys, voluntàriament. L’últim cop, però, vaig votar amb la pinça al nas. O el què és el mateix: desil·lusionat amb el “meu” partit. Empès, tan sols, pel desig d’impedir que opcions contràries a les meves idees polítiques obtinguessin un resultat perillosament favorable.

Malauradament, però, aquest proper 14 de febrer tornaré a votar així. Amb la pinça al nas. Votaré perquè penso que s’ha de fer i perquè crec que si no ho fas no tens dret a retreure res als que governen. Però quan els que votes governen i et deceben, tornar-los a votar perquè no hi ha cap alternativa millor es fa difícil. Molt difícil. I encara més difícil resulta quan llegeixes segons quines decisions. Com aquesta que diu que si has d’assistir a un míting, pots saltar-te el confinament municipal sense cap problema. Per anar a donar un tomb pel bosc, no, però per anar a un míting, per suposat.

Genial. Tot molt lògic i coherent. Tenim uns polítics que pensen en tot. Sobretot en allò que els afecta directament a ells. Potser la única cosa que han oblidat, en deferència a nosaltres, els votants, és d’afegir una pinça a la papereta. Seria tot un detall i els hi agrairíem.

Xavi J. Prunera

Related Articles

Deixa un comentari