M’agradaria ser vegà, de debò. O si més no, vegetarià. M’agradaria ser una cosa o l’altra perquè reconec que és una opció de vida molt saludable i perquè és evident que si no posem fre al consum de carn en aquest planeta les conseqüències mediambientals poden ser catastròfiques. Tot i així, també reconec que fer un canvi d’hàbits alimentaris amb certa edat no és fàcil. D’una banda, els que som fills d’una generació que va viure la postguerra estem acostumats a menjar de tot i a menjar-nos-ho tot. D’altra banda, el frenètic ritme de vida que portem tampoc ajuda massa a cuinar receptes veganes i/o vegetarianes que exigeixen un temps i una dedicació a la cuina que no tots tenim. A més, menjar productes càrnics és, per molts dels que no som vegans o vegetarians, un plaer més de la vida. Un plaer al que, senzillament, no volem o podem renunciar.
De moment, ser carnívor –com ser fumador o bevedor d’alcohol– no és il·legal. Cadascú a casa seva pot beure, menjar i fumar el que vulgui. Faltaria més. El que cau pel seu propi pes, però, és que beure (alcohol), fumar i menjar massa carn no és precisament aconsellable. I quan quelcom no és aconsellable el que no pots fer és utilitzar un altaveu mediàtic com és la televisió per dir que “para mi, un chuletón al punto es imbatible”. I menys quan, a més, estàs contradient i fent befa d’un ministre del teu propi govern.
No, senyor Sánchez. Vostè no té dret a aconsellar menjar carn perquè tothom sap que un consum excessiu de carn NO és aconsellable. I no ho dic jo, per descomptat. Ho diuen la OMS, la ONU i estudis científics com els publicats a la prestigiosa revista mèdica “The Lancet”. Que vostè digui el contrari en petit comité o a la barra d’un bar em sembla perfecte, però a la televisió i exercint de president, no. No és correcte. Miri, senyor Sánchez, això del “chuletón” al punt també ho podria dir jo perquè una bona mitjana a la brasa i al seu punt és realment collonuda. Però fins i tot jo, que sóc un mindundi sense cap tipus d’audiència o influència, mai m’atreviria a deixar anar una poca-soltada com la que vostè va deixar anar l’altre dia. Perquè ja no es tracta de defensar la indústria càrnica. Es tracta de ser sensat, fer cas als que en saben i no anar de “cuñao” per la vida. Per això ja teníem l’Aznar i el seu famós “quién te ha dicho a ti las copas de vino que yo tengo o no tengo que beber”. Se’n recorda, senyor Sánchez?
Xavi J. Prunera
Deixa un comentari