El Nadal de l’any passat fou, indubtablement, un Nadal trist. Amb els horaris restringits, les bombolles controlades i el nombre de comensals limitat, les festes i àpats nadalencs no van transcórrer amb normalitat i, tot i així, no vam ser capaços de poder evitar la irrupció d’una nova onada pandèmica. No recordo si la segona, la tercera o la quarta. Fa temps que he perdut el compte.
El consol, llavors, fou que aquella situació havia de ser temporal i que amb l’arribada d’una vacunació massiva a la primavera-estiu del 2021, l’expansió de la Covid-19 quedaria controlada i, poc a poc, aniríem recuperant certa normalitat. Malauradament, no ha estat així. Ara per ara, amb més d’un 70% de la població vacunada, el risc d’infectar i d’infectar-nos esdevé el mateix i l’únic argument que esgrimeixen científics i administració perquè no ens enfonsem en la depressió més absoluta és que la vacuna, com a mínim, evita que les conseqüències d’infectar-nos siguin més greus.
Sigui com sigui, la irrefrenable irrupció d’aquesta nova variant, l’òmicron, ens col·loca novament en la mateixa tessitura de l’any passat. Amb l’agreujant, és clar, que ara ja molts de nosaltres estem correctament vacunats amb les dues dosis pertinents (alguns ja amb la tercera) i que, tot i així, insisteixo, el risc d’infectar i d’infectar-nos continua sent el mateix.
Preparem-nos, doncs, per un nou (i ja em perdonareu) Nadal de merda. A casa meva acabem d’anul·lar tots els àpats col·lectius i cadascú es quedarà a casa amb els seus a veure-les venir. Trist no, el següent. Almenys l’any passat veiem a l’horitzó, amb esperança, una vacuna que havia d’acabar amb aquest calvari. Aquest any, en canvi, el panorama és força més negre. Jo diria, fins i tot, desolador.
Xavi J. Prunera
Deixa un comentari