Les festes de Nadal, com tot en la nostra societat, s’han convertit en una disbauxa consumista lligada al model de societat que hem construït, que res té a veure amb una concepció catòlica, apostòlica i romana d’altres temps. Avui el consum és l’eix fonamental, i els grans àpats nadalencs el complement. Els diferents elements de la tradició cristiana o catòlica, com: els pessebres, la Missa del Gall, el naixement de Jesús i els Reis, són una mera estètica formal, però ha perdut tot el sentit, per molt que l’església catòlica intenti imposar un sentit on només la minoria fidel manté les formes i l’estètica.
Bé, i tot el referent a la felicitat, la bondat, la Pau, dies de trobada, un mer miratge, on tots aquests conceptes estan fora de la realitat. Per sort, al marge de tots aquests desitjos, aquestes festes cada cop són més laiques i allunyades del sentit religiós i s’imposa el pragmatisme en tots els sentits.
I Terrassa no és diferent, hem enllumenat alguns carrers, hem posat el pessebre al Raval, en marxa el trenet, tota la publicitat fomentant un consum desbocat, lluny de l’equilibri del sentit comú i la sostenibilitat mediambiental.
I en aquest sentit, l’administració municipal per mitjà del Consorci de Residus, donant consells inútils i contradictoris parlant del consum responsable i sostenible, que és com parlar amb una biga de ferro. I fent un seguit de recomanacions respecte a com gestionar els residus aquests dies, on l’augment en la generació és molt gran, i també per a ajudar a l’empresa municipal en el bon funcionament dels serveis.
El problema resideix amb la poca credibilitat de l’Ajuntament i el mateix Consorci, que viuen de les seves contradiccions, del poc convenciment amb aquestes recomanacions i la poca coherència en l’aplicació de mesures, convertint en mera propaganda, on haurien de ser exemple d’una acció decidida, no contradictòria i més transparent.
La pista de gel com un element contrari als valors mediambientals, el polígon industrial dels Bellots 2 i la demanda del Quart Cinturó que faran malbé una part important de l’Anella Verda, i així una llarga llista de contradiccions en relació als criteris mediambientals on el Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat és una mera anècdota inexistent. És més, les recomanacions nadalenques de sostenibilitat ja ni les fa aquest servei, derivades absurdament al Consorci de Residus, que tampoc té cap credibilitat en relació a la gestió dels residus.
I davant de tota aquesta disbauxa plena de contrasentits, incoherències i una societat desbocada en el consum, volem que el civisme i educació de la ciutadania ho resolgui tot, a la que culpabilitzem de tot. On la inoperància de l’Administració, incapaç de proposar solucions en l’exercici del dret i obligacions de ciutadania, ha permès la degradació dels serveis, la convivència i respecte vers l’espai públic, i la ciutadania pensi només en l’exigència i reclamació, oblidant les seves obligacions i deures, on una societat indiferent, on una part a imposat l’incivisme com a model de funcionament.
I a tots aquests aspectes, ara cal afegir un últim element, la cavalcada de Reis, que comporta un gran esforç i dedicació de moltes persones i entitats. Doncs quan no sabem que fer, al gos pentinem, i alguna ciutadania es dedica ha trobar mancances, que si mancaven caramels, que si la música, que si el blackface, que si la lluna es fosca, que si…!
Queixes en l’absurd, i resultat d’una societat malalta que ha perdut el nord. És el dia i nit dels infants, que són els veritables protagonistes, que volen veure els Reis, aquesta és la il·lusió i el que hauríem de respectar. I el millor seria no repartir i tirar caramels, és del tot innecessari. Moltes vegades, es pot veure adults esbatussant-se absurdament per agafar caramels amb el risc que comporta i el desfici, tota una acció incívica on alguns adults demostren una manca d’educació del tot innecessària. I persones que van seguint la rua carregats amb bosses plenes de caramels, que després alguns llençaran. I a més, molts caramels estan aixafats al terra, que queda plenament enganxats al terra i on cal que els serveis de neteja actuïn.
Doncs el mateix que pel benestar animal hem eliminat els cavalls de les rues, i els patges i el rei Baltasar pintats de negre, i no ha passat res, doncs podem eliminar els caramels, i que el més important siguin els Reis. Estalviarem problemes i recursos i farem que l’activitat sigui plenament coherent amb el que representa la cavalcada.
El més preocupant, com sempre és el comportament incívic d’alguns ciutadans adults, on no van respectar les zones amb tanques reservades per a persones amb mobilitat reduïda i capacitats diverses, que les van retirar impedint que aquestes ocupessin l’espai. A més de l’actitud d’aquestes persones incíviques, el pitjor va ser que la policia municipal no els va fer fora, i no va actuar.
Però bé, no podem esperar que la rua sigui una excepció de l’incivisme, quan aquest funciona a tota la ciutat amb vehicles ocupant la vorera, amb fer malbé l’espai públic, amb cremar contenidors, no recollir les merdes dels gossos, i així una llarga llista de fets i comportaments.
I com deia, l’augment de l’incivisme i de la manca de l’exercici de ciutadania, va acompanyat de la manca d’actuacions i la ineficiència de l’Administració incapaç de prendre mesures. Per sort, també hi ha ciutadania que fa les coses bé, i caldrà reconèixer aquests comportament tot desitjant que aquests augmentin.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari