Tot i no considerar-me, precisament, cap fan de “Back to the Future”, hi ha una situació a la pel·li d’en Zemeckis que sempre m’ha cridat molt l’atenció i que avui em va molt bé per introduir el que us vull explicar. Es tracta del moment en què el Marty McFly (Michael J. Fox) ha de reconduir alguns fets alterats per ell mateix en el passat a fi i efecte que els seus pares s’acabin coneixent igualment i que no es vegi afectada, per tant, la seva pròpia existència.
Doncs bé, una de les persones que va ser clau a principis dels anys 30 a Terrassa perquè es coneguessin els meus avis materns i perquè, conseqüentment, dues generacions després un servidor treies cap en aquest món que ens ha tocat viure. Fou el Martí Puig i Ferrer. Resulta que el Martí, un bon amic del meu avi Sebastià, tenia dispesa a casa seva una companya de feina de la Maria, la seva dona. I aquesta circumstància va provocar que el Sebastià i la Pilar, la companya de la Maria i la meva futura àvia, coincidissin molts diumenges a la tarda a casa dels seus amics comuns i que, a poc a poc, anés sorgint alguna cosa entre ells fins que, finalment, decidissin casar-se el març de 1935. En certa mesura, doncs, podríem dir que el Martí i la Maria van fer d’alcavots del Sebastià i la Pilar i que, òbviament, sense la seva intercessió, ni els meus avis materns s’haguessin conegut mai, ni la meva mare i jo existiríem.
Naturalment, només per aquest fet el meu agraïment al Martí i la Maria hauria de ser etern. En el cas del Martí, però, el reconeixement a les víctimes del nazisme es va sumar, fa uns mesos, a aquell agraïment inicial. M’explico. Tot i que no tinc cap document que ho acrediti, la meva hipòtesi és que el Martí Puig i Ferrer, el bon amic i alcavot del Sebastià i la Pilar, fou un dels 10 terrassencs que van morir al camp de concentració de Gusen, molt a prop de Mauthausen, abans de ser alliberat el 1945. La primera dada coincident, i òbvia, és el nom i els cognoms, que figuren en diversos llistats de represaliats republicans. I tot i que no coincideixen exactament les dades de naixement del Martí amic del meu avi i les del Martí assassinat pels nazis, sóc del parer que es tracta de possibles errors de transcripció.
Així, mentre el padró municipal de 1936 diu que el Martí Puig i Ferrer amic del meu avi va néixer a Ullastrell l’11 de novembre de 1906, els diferents llistats que certifiquen la mort de Martí Puig i Ferrer assassinat a Gusen diuen que havia nascut a Terrassa l’11 de setembre de 1907. Insisteixo: els padrons municipals d’aquella època no són fiables al 100% i una diferència d’un any amunt o avall no em sembla significativa. Tinc dubtes, és clar, però segueixo pensant que ambdós Martí són la mateixa persona. L’home que, a l’exili des del final de la guerra civil espanyola, fou detingut pels francesos o els alemanys al 1940 i enviat primer a l’Stalag XIII de Moosburg (Àustria) i posteriorment a Mauthausen (6 d’agost de 1940) i a Gusen I (17 de febrer de 1941), on va morir (no sabem si assassinat o per les infames condicions del camp) dos anys i escaig més tard. Concretament, el 15 d’abril de 1943.
Per tot plegat estic molt pendent de quan i on situaran les stolpsteiner (llambordes commemoratives) en memòria dels represaliats terrassencs. Si la que més m’interessa la situen a l’alçada del carrer Bartomeu Amat 107, això voldrà dir que el Martí amic del meu avi i el Martí mort a Gusen eren la mateixa persona. I si no, no passa res. El cas és que mai, absolutament mai, oblidem els horror del nazisme i del feixisme.
Xavi J. Prunera
Deixa un comentari