“La Ciutat està vivint processos importants que requereixen d’un pronunciament ciutadà”, alerta el Procés Constituent de Terrassa en un recent comunicat públic mitjançant el qual convoca a una jornada de debat, el proper dissabte 14 de novembre, perquè temes com ara l’inici d’una Auditoria ciutadana, la remunicipalització de l’aigua, la redacció dels pressupostos, els temes relacionats amb l’emergència i els drets socials, i també les lluites a la sanitat, l’ensenyament, el treball, la transparència política i, en general, el repensar la Ciutat; són “lluites transversals al conjunt del moviment ciutadà i necessiten propostes i pronunciaments socials que siguin comuns”.
“Hem viscut, i encara hi continuem immersos, un procés convuls de campanyes electorals, propostes polítiques, programes i votacions que pretenen redefinir la manera de fer política i avançar en l’afirmació de Catalunya com a poble”, afegeix, “Però les convocatòries electorals no s’han acabat i el procés encara és ben obert”. Per tot plegat, el Procés Constituent convoca “les entitats, grups i moviments socials a reflexionar en relació al repte que volem afrontar conjuntament”.
Per encetar la feina, el moviment polític i social proposa idees recollides en un document (llegir abaix), titulat Proposta de model de participació ciutadana per a una acció independent, col·laborativa i intel·ligent, el qual pretén ser un “material base per obrir la discussió”.
Aquest document, expliquen, és el resultat d’un procés intern de reflexió i debat sobre els temes apuntats, “amb l’ única pretensió de facilitar el debat, i en cap cas orientar-lo o manipular-lo. Són només les nostres idees”. Allò més important d’aquest debat, en tot cas, consideren i defensen, “és la seva necessària independència, i el protagonisme indiscutible de les entitats com a pilars bàsics sobre el qual s’ha de sustentar”.
Entenen, així mateix, que aquest espai hauria de ser “quelcom més que un espai per a la trobada i la coordinació”. Més enllà, proposen un espai per a la “complicitat, el treball conjunt, l’acció política i la intel·ligència col·lectiva. La complexitat és gran i proposem anar a poc a poc, fonamentant cada pas amb el treball necessari, sense crear més expectatives que aquelles a les quals puguem donar resposta”.
DISSABTE, 14 de novembre
De les 10 a les 13h (amb un recés de 15 minuts)
ATENEU TERRASSENC
Passeig del Vapor Gran, 39 Passatge B
(al costat de la Plaça Nova i del bar Les Lletres)
Important:
-Cal confirmar l’assistència; nombre de participants de la vostra entitat i un telèfon de contacte.
– A les entitats que actuen com a coordinadores o associacions d’entitats, poden convidar a qui creguin oportú.
Proposta de model de participació ciutadana per a una acció independent, col·laborativa i intel·ligent
OBJECTIU GENERAL
L’objectiu general del projecte és fer possible un procés d’empoderament ciutadà, que faciliti i faci possible que el conjunt d’entitats socials i la ciutadania en general pugui actuar com a subjecte polític en els processos de deliberació i presa de decisions de la Ciutat, mitjançant instruments propis que facin possible la informació, la deliberació, la comunicació i la construcció d’acords en espais ciutadans, i també la interacció amb els grups polítics, el ple municipal i el govern de la Ciutat.
PRINCIPIS
Ha de ser independent, en particular de les institucions i dels partits, i per tant han d’establir-se els mecanismes per evitar la intervenció i la manipulació del procés i l’organització.
Ha de ser proactiva i ha de marcar la seva pròpia agenda.
Ha de tenir com a objectiu la influència política, en el sentit de provocar decisions a qualsevol nivell institucional que afavoreixin els objectius que es proposen.
Ha de ser capaç d’establir estratègies, és a dir de prioritzar els objectius i coordinar les accions per aconseguir el màxim d´efectes.
Ha de ser capaç d’informar, formar, reflexionar, difondre, deliberar, acordar, mobilitzar i actuar fent propostes responsables en els canals oportuns i adequats per obtenir resultats rellevants.
Ha de ser capaç, en cas que es consideri necessari, d’engegar iniciatives amb independència de rebre o no el suport institucional per iniciar-les, i en tot cas aquest, mai ha de posar en perill el punt primer.
INSTRUMENTS I NIVELLS
Hi ha vàries possibilitats sobre el/els instruments a pensar: es tracta d’instruments per a la suma del que hi ha, amb la finalitat d’agregar? Sumar coneixement i activitat, en el sentit de coordinació, a través d’una coordinadora d’entitats, “consell”, etc ?
O el que pretenem és crear un espai amb la finalitat, no només de sumar el que tenim sinó, i sobretot, d’activar la intel·ligència col·lectiva, construir sinergies i realimentacions, activar processos i dinàmiques noves, i aprofitar el que tenim, però activant noves iniciatives.
Per a aquest segon tipus d’espai, no és suficient amb espais de coordinació, i la clau està als espais; als instruments i processos d’interacció, en les connexions i en els ponts entre grups i processos. És això el que fa possible allò que s’anomena intel·ligència col·lectiva, i és a ella a la que tenim que apel·lar. És, per tant, molt més que la suma del que sabem.
Els instruments d’aquest model es poden presentar en diferents nivells o àmbits segons la seva funció, no en el sentit de jerarquització, sinó en el de la interacció temàtica, l’enxarxament i les funcions de coordinació per tal de millorar els resultats, construir complicitats i sumar coneixements.
Primer àmbit: Aquest primer àmbit és el que ha de donar sentit al projecte.
En aquest es troben les entitats, els grups, les lluites socials, les plataformes i els processos impulsats per desenvolupar idees, resistències i propostes en els diferents àmbits dels drets socials; en la transformació de la societat en la seva dimensió econòmica, financera, social i ecològica, i en l’aprofundiment de la democràcia i el control ciutadà.
Segon àmbit: Està format per instruments i projectes construïts per persones procedents de les entitats del primer àmbit. La seva funció essencial es donar suport, facilitar i millorar el resultats del treball en el primer àmbit. Entre aquests instruments podríem trobar els observatoris destinats a l’elaboració de coneixement, idees i propostes, els espais de formació tipus escola d’empoderament, universitats populars, etc, i els destinats a la intercomunicació, la difusió d’informació, i les eines col·laboratives de treball.
Tercer àmbit: Es tracta d’instruments que facin possible la deliberació col·lectiva, la presa de decisions, la interacció política, l’elaboració d’estratègies i de plans d’acció, l’execució d’acords i la rendició de contes.
En aquest nivell hauria d’haver-hi, com a mínim, un espai de coordinació operatiu i executiu format per persones que participen en els instrument del segon nivell. Potser, també caldria un instrument tipus consell format per persones de les entitats del primer nivell. També hauria d’existir un espai ampli de deliberació i decisió col·lectiva, tipus assemblea, àgora o parlament pensat com instrument de pronunciament i posicionament col·lectiu en relació a temes clau de ciutat.
Proposta de nom de l’espai comú: el nom que es proposa per aquest espai col·laboració és el de “Parlament Ciutadà de Terrassa”.
ATERRANT LA PROPOSTA
Entenem aquest projecte com un procés dinàmic d’autoorganització, en què els instruments es posaran en marxa determinats per la necessitat i la capacitat col·lectiva.
Definim aquí el que considerem instruments per a una primera etapa de treball.
En el primer àmbit:
La posada en marxa del projecte ha de començar amb la discussió de la proposta amb les entitats, en un espai obert per a la discussió, la proposta i la decisió.
En el segon àmbit proposem dos instruments:
El primer instrument és un espai per a la construcció de coneixement, l’elaboració de propostes, el diagnòstic participatiu, la recerca, i l’exercici del control ciutadà sobre la pràctica política: transparència, rendició de comptes, codi ètic i compromisos programàtics.
Possiblement el millor format per a aquest espai podria ser el de l’observatori Ciutadà Municipal (OCM), funcionant en forma de xarxa, interconnectant i creant sinergies amb els grups temàtics i les entitats. També amb els eixos o taules temàtiques pròpies, comptant, a més, amb les eines d’interacció municipal que ja es donen en aquests moments. Aquest instrument entenem que podria ser l’OCM.
El segon instrument és un espai per a la informació, la formació, la comunicació i la documentació. En aquesta etapa possiblement el treball giraria entorn a la creació d’un espai Web com a instrument central, suportat per diversos equips de treball.
En una segona etapa l’equip de formació podria evolucionar cap a una escola d’empoderament o una universitat popular.
En el tercer àmbit proposem dos instrument:
En principi es podria crear un grup de dinamització del projecte format, essencialment, amb persones dels projectes dels altres àmbits. En la mesura que es desenvolupi i concreti, aquest grup hauria d’evolucionar cap a un espai de coordinació.
També s’hauria d’anar donant forma al consell de les entitats, com a instrument de reflexió col·lectiva, comunicació i interacció.
En una segona etapa s’hauria de pensar en la creació de algun espai ampli, tipus assemblea, àgora o parlament, segons les seves funcions i el seu funcionament.
Deixa un comentari