Pandora I, Piñata i Pandora II, tres aberracions policials i judicials que demostren algunes accions interessades de l’Estat per a entretenir a l’opinió pública. Al marge de la participació dels Mossos d’Esquadra que han fet un ridícul espantós, una Audiència Nacional vella reminiscència del TOP franquista que demostra com perd el nord en moltes ocasions i uns responsables polítics, consellers i ministres que haurien d’estar detinguts o tancats per ser veritables ineptes. I uns mitjans de comunicació que van omplir pàgines i considerar amb tota normalitat sense cap sentit crític , el fet de donar credibilitat a les informacions i indicacions d’aquests impresentables consellers i ministre de l’Interior.
Manifestació en solidaritat amb les detingudes de la darrera operació Pandora.
Acusar anarquistes a aquestes alçades, té un cost mínim, no tenen cap partit al darrera, ni aquests tenen cap interès per veure si el que es diu i fa, és veritat. El problema és pels acusats i implicats, i un altre objectiu de l’Estat, lligar als moviments socials crítics i moviments anarquistes amb la violència i el terrorisme, com si això fos innat amb els principis ideològics de l’anarquisme, per tant, davant d’una societat ignorant i de baix nivell polític, qualsevol relació és fàcil d’aplicar per l’Estat, sobretot, quan aquest està dirigit per a uns veritables facciosos.
Espadaler, llavors Conseller d’Interior, diu que els detinguts pertanyen a “una organització criminal amb finalitats terroristes”, “els Mossos atribueixen als onze detinguts de l’Operació Pandora nou atemptats amb artefactes explosius”.
L’Operació Pandora I, amb el mateix marc d’actuació i contra col·lectius similars, ja va ser un veritable fracàs, on els afectats van quedar absolts. I la Pandora II, ha anat amb el mateix resultat, on l’Audiència Nacional arxiva el cas. I sobretot i important, són les indicacions de la magistrada, on diu: “No hi ha proves per vincular els arrestats amb una organització criminal o grups terroristes”. I també indica: “no s’ha trobat, ni s’ha indicat quines frases o converses s’estarien referint a una acció terrorista concreta”. I diu: “Els escassos resultats no poden considerar-se indicis suficients per afirmar, ni tan sols de manera indiciària, la participació dels investigats en els fets que els hi atribuïen”. I assegura: “l’única cosa que han pogut comprovar els investigadors, que els detinguts es relacionaven amb persones del col·lectiu anarquista, però no hi cap prova que estiguessin realitzant alguna activitat terrorista”. I també qüestiona el paper de la fiscalia que s’ha limitat a afirmar de manera genèrica l’existència d’indicis sense concretar-ne cap.
El problema dels Mossos i alguns dels seus responsables polítics, és que a determinats col·lectius els hi tenen l’ull posat, i sempre que poden, actuen contra aquests amb l’acusació fàcil de situar-los en els moviments llibertaris, antisistema o similars. Per aquest motiu, l’aparició de la CUP en els àmbits institucionals, ja sigui en els Ajuntaments com el Parlament, els genera un veritable problema ja que això els dificulta l’acció permanent contra aquests col·lectius. I és clar, els col·lectius anarquistes son més fàcils de perseguir, al no tenir un partit polític al darrera, per tant, els podem anar aplicant les operacions Pandores que faci falta, i si tenen sort i un jutge disposat, endavant, i si es troben una jutgessa professional de veritat, doncs reben un calbot i ja està. Però i els afectats? Qui els recuperà el temps perdut? Ara qui pagarà aquesta injustícia i irresponsabilitat? El senyor Espadaler responsable polític i responsable de les grans frases. Sortirà públicament a demanar disculpes als afectats? Sortirà el màxim responsable dels Mossos? Sortirà el Ministre de l’Interior, que molt aviat se li escalfa la boca i ara calla?. Qui respon ara enfront del tema? Ningú, com cada vegada que passen fets similars. Pobre desgraciat o desgraciada qui caigui en mans de determinats jutges, fiscals i forces policials, quan el tema es relaciona amb determinats moviments o línies de pensament. L’Estat i les seves estructures sempre son reaccionaris i defensor dels interessos de sempre, i qui busqui justícia, amb algunes excepcions, que no la busqui en aquest.
I els mitjans que van fer grans capçaleres, i opinions sobre aquests moviments, què diran?. Doncs res, una petita pàgina interior, ben amagada i pocs comentaris. Perquè els mitjans també tenen responsabilitats com tracten i diuen les noticies, i els judicis d’intencions sobre els mateixos.
És fàcil anar contra els anarquistes, té pocs costos i és fàcil implicar-los atenen a la seva tradició, encara estem a l’època interessada de les bombes i pistoles de principis del Segle XX, quan es defensaven contra l’estat, les patronals i els poders econòmics amb la policia i els seus pistolers al seu servei. Al final els temps i els prejudicis contra determinats col·lectius i línies de pensament , no han canviat gaire a l’hora de tractar-los i afrontar-los. Aquesta és una democràcia vigilada i la seva concepció està fonamentada en els interessos fàctics econòmics i financers que tenen l’Estat al seu servei, i res a veure amb els interessos de la ciutadania, que moltes vegades en paga les deficiències.
Salvador Pérez
Deixa un comentari