[Joan Tamayo] A Terrassa cal una revolta dels drets

No Comment

Si ens posem a analitzar la complexa i convulsa realitat social, política i econòmica que estem vivint, preludi de grans canvis que ens estan venint. Necessitaríem folis i folis. Però si anem a l’arrel de tot plegat, pot-ser podrem concretar més.

El 15 M, aquella esperançadora revolta de les places i els carrers que vam protagonitzar ara fa 6 anys, va ser l’avís que, el que calia era anar al moll de l’os d’una societat que havia tocat fons i que ja havia oblidat els seus fonaments humanistes de valors i drets, per endinsar-se en terrenys purament materialistes i fora de tora raó natural.

Doncs bé, aquí estem assistint dia a dia al gran espectacle de la desraó i de la barbàrie. I el que toca davant d’això és, senzillament, un exercici d’introspecció individual de cadascun i cadascuna de nosaltres i pensar, com deia el gran filòsof i escriptor Albert Camus: “En la meitat de l’hivern més cru, vaig aprendre que dins portava l’estiu més invencible”.

I quin és el camí? doncs recuperar el que s’estableix en la Declaració Universal dels Drets Humans Emergents, quan diu que els valors que han de fonamentar l’objectiu d’un mon més just i solidari, no són estàtics sinó que en cada època tenen matisos diferents i per tant cal concretar-los, fonamentar-los i defensar-los, per sobre de tot. Aquests valors són: la dignitat, la vida, la igualtat, la solidaritat, la convivència, la pau, la llibertat i el coneixement.

I els principis en els quals estan basats aquest valors són, de forma transversal:

El principi de la seguretat humana; el principi de la no-discriminació; el principi de la inclusió social; el principi de la coherència; el principi de la horitzontalitat; el principi de la interdependència i la multiculturalitat; el principi de la participació política; de gènere, de l’exigibilitat; el principi de la responsabilitat solidària.

I tot això aterra a la construcció d’un sistema democràtic que hauria d’assimilar i practicar una DEMOCRÀCIA amb les següents característiques: Dret a la Democràcia Igualitària, Dret a la Democràcia Plural, Dret a la Democràcia Paritària, Dret a la Democràcia Participativa, Dret a la Democràcia Solidària, Dret a la Democràcia Garantista.

I algú dirà, quina feinada no? No val la pena ni començar! Doncs no! Perquè recordem el que diu el Preàmbul de la Declaració Universal dels Drets Humans de l’any 1948, quan defineix el primer Dret Fonamental, com a base de tots els altres: LA DIGNITAT, inherent a l’ésser humà i necessària per aconseguir la llibertat , la justícia i la pau al món.

I es que no cal fer un esforç col·lectiu per recuperar la Dignitat Humana?

I és llavors quan hem d’anar al text de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, signada i assumida recentment per l’Ajuntament de Terrassa, quan diu coses com aquestes:

La ciutat és, avui, l’espai de totes les trobades i, per tant, de totes les possibilitats. També a l’espai urbà, de fronteres incertes on apareixen totes les discriminacions possibles.

Davant la crisi que arrasa la democràcia delegada en l’àmbit dels Estats nacionals i la inquietud que provoquen les burocràcies europees, la ciutat apareix com el recurs a un nou espai polític i social.

És en la ciutat que s’obren les condicions per una democràcia de proximitat. Tenim l’ocasió perquè tots els ciutadans i ciutadanes participin en la ciutadania: una ciutadania de la ciutat. Si cada dret definit pertany a cadascú, cada ciutadà , lliure i solidari, ha de garantir-lo als altres.

Per tant, diu la Carta, cal UNA VOLUNTAT: integrar el lligam social, de forma durable, dins l’espai públic.

UN PRINCIPI: la igualtat.

UN OBJECTIU: l’augment de la consciencia política de tots els seus habitants.

En definitiva, després d’aquest plantejament tant clar, pregunto? A que esperem ciutadans i ciutadanes de Terrassa a construir una alternativa social, econòmica i política a tanta precarietat, a tanta deixadesa, a tanta irresponsabilitat, a tant cinisme, a tanta prepotència, a tant materialisme, a tanta incompetència, a tant autoritarisme i a tanta falta de sensibilitat d’alguns dels nostres dirigents polítics i econòmics locals i a tanta falta de consciencia i de solidaritat de la gent???

Construïm espais unitaris i solidaris ja!!

Joan Tamayo Sala
Advocat i activista pels DDHH

Related Articles

Deixa un comentari

SEGUEIX-NOS A TWITTER