Manifestació de les pedres, 50 anys d’un episodi de la Terrassa la Roja

No Comment

S’ha commemorat el 50è aniversari d’aquesta protesta de l’octubre de 1967, en ple franquisme, quan es reclamaren millores socials, laborals i més llibertats civils, que va se durament reprimida pels cossos d’ordre públic. 


Fou una fita històrica en la lluita contra la repressió franquista, i un esdeveniment d’aquells que fixà en l’imaginari el que s’anomena Terrassa la Roja. Ara fa cinquanta anys, el 27 d’octubre de 1967, tingué lloc l’anomenada «manifestació de les pedres». L’efemèride es commemorà el mateix dia del passat mes, amb la descoberta d’una placa situada molt a prop del lloc dels fets, al Parc dels Catalans, organitzat per l’Espai de la Memòria i dels Valors Democràtics de Terrassa, la Fundació Cipriano García de CCOO i l’Ajuntament.

Una jornada de lluita i de repressió sense precedents

Aquesta manifestació s’ha d’emmarcar en les protestes que foren convocades fa cinquanta anys arreu de l’estat espanyol, contra l’atur, les condicions laborals, i per la llibertat dels treballadors empresonats que es practicava durant la dictadura franquista. A Terrassa les protestes van ser convocades per la llavors clandestina CCOO, i van resultar especialment dures, a causa de la violència brutal emprada pels cossos de l’ordre públic.

Fou un dels esdeveniments més significatius del moviment antifranquista terrassenc, segons relata l’historiador Enric Cama. L’alcalde d’aleshores, Miquel Onandia, havia insistit al Governador civil del seu temor que es produïssin “greus alteracions d’ordre públic contra el régim”. A les set de la tarda, unes cinc-centes persones es van concentrar al final de la Rambla darrere una pancarta que reivindicava «Sindicats lliures», «Llibertat» i «Fora el salari de 96 pessetes». Tot just començada la manifestació, la policia va intervenir carregant violentament contra els manifestants i provocant la dispersió del grup. Alguns van córrer pels carrers adjacents a la Rambla, però d’altres van ser acorralats al pas a nivell de la carretera de Montcada i davant els cops de porra dels policies alguns manifestants es van defensar llançant rocs de la via del tren. La policia aleshores va utilitzar armes de foc, i van haver-hi dos ferits de bala entre els manifestants. 

“També avui hi ha presos polítics” 

«Jo hi vaig ser», explicà divendres la Vicenta, qui va intervenir també a l’acte de descoberta de la placa, tot rememorant emocions i records: «aquell dia hi havia molta gent jove, però també molta policia, que ens va atacar en tromba; vam recular cap a les vies i agafàvem pedres per defensar-nos». En paral·lel als moments actuals, la Vicenta recordà que «ara també hi ha gent empresonada per raons polítiques, com són el Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i els volem en llibertat!».

«Van ser persones que en moments molt difícils van lluitar pels valors democràtics», apuntà durant l’acte Domènec Martínez, de l’Espai de la Memòria i dels Valors Democràtics. I afegí que «volem que l’ajuntament s’impliqui, i ho està fent, en la recuperació de la memòria històrica d’aquells que construïren Terrassa la Roja». Van haver-hi dues persones ferides de bala, i més de 60 detinguts. Això sí, no hi ha cap imatge de l’esdeveniment, «el sol fet de fer-les era sinònim de consell de guerra».

La Vicenta intervé davant la mirada de la regidora Rosa Maria Ribera, Enrique Rodríguez (CCOO), Domènec Martínez i Manel Márquez (CEHT)

Hem de recordar «la memòria i la dignitat de les persones treballadores, que és la majoria», afirmà Manel Màrquez, president del Centre d’Estudis Històrics (CEHT), qui juntament amb Josep Lluis Lacueva, i Lourdes Plans, van estudiar i analitzar els fets que es van produir aquells dies. Márquez defensà que des del CEHT “treballem fent servir el mètode científic, a la vegada que reflexionem sobre els fets del passat, sobre els drets humans i els drets nacionals també”. “Ho fem per què aquesta recuperació de la memòria històrica és fonamental”, tot destacant la “necessària implicació de l’administració pública, i sobretot de la gent que ha lluitat”.

A l’acte, que se celebrava poc després que el Parlament declarés la nova república catalana, van assistir regidors municipals de TeC, ERC i PSC, persones vinculades al sindicat CCOO, i una cinquantena d’assistents. La regidora Rosa Maria Ribera, així com Enrique Rodríguez, secretari general de CCOO del Vallès Occidental-Catalunya Central, recordaren la reivindicació feta llavors. El sindicalista va voler reclamar igualment que “encara avui s’han de garantir la sanitat, l’educació, i drets socials per a totes les persones”.

Miquel Gordillo

Related Articles

Deixa un comentari

Enquesta sobre Malarrassa
foto diari octubre Respon aquesta enquesta i ajuda'ns a millorar! L'enquesta és totalment anònima. Dedica només 5 minuts del teu temps a respondre a aquest qüestionari.
SEGUEIX-NOS A TWITTER