Amb la Merkel i Sarkozy al capdavant, la dreta més rància europea de totes les dretes que es fan i es desfan s’ha reunit a Madrid ara fa uns dies i, entre d’altres han felicitat a Rajoy per crear un milió de llocs de treballs i per fer veure a la ciutadania que “per fi” es progressa. El nan francès en una pujada de sucre ha assegurat que Rajoy seguirà a La Moncloa després del 20-D.
Em pregunto: si tant els agrada Rajoy, per què no se l’enduen i el posen de conserge a l’entrada del Museu de l’Holocaust? Una segona legislatura amb “hilillos de plastilina” poquíssima gent la sobreviuria. Criden: Viva Mariano!, i el gran estadista va i, s’ho creu. Rajoy és el model que ofereix la dreta com a bandera moderna per arrapar-se a les Eleccions Generals? Estem arregladets. A hores d’ara el seu model és: un percentatge cada cop més gran de persones que no tenen feina i, molts d’altres que malgrat treballar no poden viure dignament perquè la mateixa no els arriba. S’ha arribat a la perversió -triomfalista del PP- de que un sol lloc treball el poden arribar a computar varies vegades a efectes estadístics, ja que el mateix poden fer-lo per hores, dies o setmanes, amb la qual cosa els salaris l’únic que han fet és decréixer. Si aquest és el miracle econòmic espanyol, el que escriu és la verge dels Desamparats, és la mateixa copla que canten quan parlen de la sortida de la crisi. Molts haurien de parlar de que a ells no els ha afectat el més mínim, sigui per ser uns privilegiats, haver estat polític de la “família” o empresari de productes dels que no ens podem escapar, la resta, no estan -no estem- veient cap mena de sortida ni sòlida ni creïble ni real. Fins i tot, algun que altre empresari llest ha assenyalat el gran problema. Queda clar que així no ens en sortirem ni en el millor dels somnis, exceptuant, això sí, que la verge del Rocio intervingui.
Rajoy és un malson i, aquesta dreta, la pesta que torna a escampar-se per Europa. La cosa és molt més seriosa del que aparenta, els antecedents, el passat i el present dels protagonistes d’aquesta Internacional Conservadora és com per posar-se a tremolar. Personatges, tan similars en el fons i en les formes com aquests són els que provoquen els conflictes i les guerres, són aquests personatges els estan dirigint l’Europa actual.
Després de la Reforma Laboral i les seves tràgiques conseqüències com: els retalls en Educació, Sanitat, Dependència, Infraestructures, Drets, Ajuts… Estem on varem començar, és a dir: segons la fàbrica de dades falses que ens aporta el govern del PP, tenim els mateixos aturats i en pitjors condicions de vida que ara fa quatre anys. Com ho celebra el gran Rajoy? Doncs portant a tota la plana major del remat -amb mariscada pagada- d’impresentables europeus per regalar-li l’orella. Algú pot donar una explicació raonable de què collons ha vingut a fer Berlusconi? És legal donar empara a un delinqüent d’aquest dimensió? O al president hongarès al que només li manca l’esvàstica al braç? O al boques pigmeu gavatxo? O una comunista de dretes com la Merkel? O el president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker, imputat per facilitar l’evasió fiscal des de Luxemburg? O el president del BCE, intervingut a través de la seva empresa en l’ocultació i manipulació del dèficit grec? … i, Timmermans, Arías Cañete, Valdis Dombrovski… Europa és una vergonya que agonitza en públic i abans de morir esquartera pobles, drets socials i deixa podrir-se en el fang i el fred de l’hivern a milers i milers de refugiats en mig de la corrupció massiva, la qual ells tan bé representen. Europa era una ficció, una fal·làcia per traure’s del damunt la fam i el polls de les Guerres Mundials i la realitat els ha aixafat. El nou feixisme europeu disfressat de “democràcia al preu que sigui”, està complint el mateix objectiu: matar -de fam-, robar, saquejar, humiliar i privar als pobles per omplir-se ells les butxaques amb l’excusa que calgui.
La realitat? Un milió de nous esclaus. Aquesta gent ha perdut la vergonya per culpa d’una esquerra acomodada en la seva butaca de vellut i d’una gent jove -no tota- ensinistrada per dir amen i, que pel que estem veient no reacciona. Fa molta por aquest Aquelarre del IV Reich, organitzat pel caudillo Rajoy. Una de les coses més destacades d’aquest aplec ha estat el grau de xenofòbia al que han arribat. Molt, molt edificant. Només els ha faltat el sacrifici “d’algú” al que ells consideressin inferior. Res del que diu aquesta gentussa quadra.
Jo que tendeixo a sentimental, aquesta trobada m’ha fet recordar els Dalton, celebrant el seu últim atracament, amb la diferència que els Dalton tenien una certa gràcia.
Miquel Mallafré
24 d’octubre de 2015
Deixa un comentari