Les mesures que recull la moció es centren en la problemàtica de la segregació escolar que afecta greument la nostra ciutat i el dret a l’educació.
Un cop més, demandes elaborades directament des d’entitats socials abordant problemàtiques de ciutat entraren directament al ple municipal. Va ser el cas d’una moció sobre educació que incorporava dotze mesures adreçades a facilitar el dret a l’educació dels infants i a evitar l’etern problema de la segregació escolar, que ja havia estat debatuda i aprovada pel II Parlament Ciutadà l’abril de l’any passat. Ara aquesta moció la recollien els grups municipals per tal de ser debatuda directament pels partits.
«A Terrassa s’estan vulnerant els drets en educació, a banda de ser la ciutat amb més segregació escolar de Catalunya», diu de forma contundent la moció del II Parlament Ciutadà. El dret a l’educació l’avala la Carta de Salvaguarda dels Drets Humans de la Ciutat, i pel que fa a la segregació, ja fa dos anys que, amb dades concloents, la reflectia un informe del Síndic de Greuges de Catalunya, de tal manera que la situació «afecta els col·lectius més desvalguts».
La moció del Parlament Ciutadà assegura que el problema de la segregació, a més de venir de molt lluny, està «molt relacionat amb la planificació i les polítiques urbanístiques de la ciutat que són competència municipal i que han de resoldre aquesta situació.»
«No és la planificació urbanística, sinó la manca de planificació de política educativa el que provoca directament que hi hagi segregació escolar», segons l’alcalde Alfredo Vega, que atribuí aquesta manca de planificació a la Generalitat. «Això no és competència de l’Ajuntament», afegí Vega. També defensà que el consistori havia aportat 17 milions d’euros adreçats a la franja educativa dels 0 a 3 anys. «L’esforç de la ciutat ha estat molt gran i ha ampliat el pressupost, defensà».
Des de la CUP es defensa “un model d’escola pública, gratuïta i en català”. El regidor Marc Medina apuntava que l’elecció de centre per part dels pares «xoca amb un política educativa equilibrada, per tant cal limitar aquest dret», afirmà Medina. Hi havia un cert acord entre els grups que per revertir la segregació escolar «s’ha d’invertir en l’escola pública i contra les grans retallades que s’han produït els darrers anys»; «si volem baixar les ràtios, millorar la formació dels docents, etc., el que cal són recursos», afegí Medina.
Lectura de la Moció d’Educació del II Parlament Ciutadà, el passat dijous al Raval, mentre també es debatia al Ple municipal de l’Ajuntament. MG
A banda de reconèixer la tasca del Parlament Ciutadà i la «capacitat que demostren les entitats socials per defensar l’educació» – tot referint-se a la tasca promoguda pel Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana – , Isaac Albert (ERC) mantingué que «el dret a escollir escola no existeix, però sí el dret a l’educació». Marta Muntanyola, de TeC, lamentà la falta d’equitat del sistema educatiu a la ciutat: «cal educació obligatòria gratuïta i accés a la universitat», A més, la regidora interpretà i recriminà a l’alcalde que només responsabilitzés a la Generalitat per les seves competències directes en la matèria, i recordà que la moció del Parlament Ciutadà reclama «mesures que sí que es poden aplicar des de l’àmbit municipal».
El model d’escola catalana i la immersió lingüística van tenir també la seva petita polèmica. PP i C’s votaren en contra del punt que reclama que l’Ajuntament defensi una escola en català. «La immersió lingüística no és un model d’èxit, no és equitatiu, genera guanyadors i perdedors, que són els nens de llengua materna castellana, segons dades de l’informe PISA», afirmà David Aguinaga de C’s. De fet, Isaac Albert recordà com el líder del PP Pablo Casado defensa ara una llei de llengües que deixaria el català com a llengua opcional a l’escola.
En aquest punt, el mateix alcalde Vega manifestà que el PSC s’hi abstenia, «ja que no sé a què es refereixen». La resta d’acords sí que aplegaren la unanimitat de tots els grups, de manera que tota la moció va ser aprovada.
Prèviament al debat entre els grups, Anna Palmero, en representació de la Favt, va intervenir durant el ple per llegir la moció íntegra. Al mateix temps, aquesta moció fou protagonista al Raval de Montserrat, on el Consell d’Entitats havia habilitat micròfon i megàfons per donar a conèixer la moció, acompanyats de l’AMPA de l’Escola Sala i Badrines, que també havia congregat desenes de famílies davant l’Ajuntament, en aquest cas per la seva reivindicació de fer un institut-escola al barri del Segle XX.
Aquests són els dotze punts de la proposta presentada pel Parlament Ciutadà i que foren aprovats en la seva totalitat:
PRIMER: Potenciar i acompanyar, des del Servei d’Educació, projectes pedagògics a les escoles amb gran nombre d’alumnat amb NEESCD, necessitats educatives específiques derivades de situacions culturals i socials desfavorides, així com també activitats extraescolars gratuïtes i de qualitat que facin atractiu el centre.
SEGON: Fer els ajustaments necessaris a la zonificació escolar per tal d’afavorir més l’heterogeneïtat social interna.
TERCER: Resoldre el problema que genera a les famílies no poder pagar els materials i les activitats escolars (colònies, sortides, etc.) i que provoca que no es facin, tot amb un acompanyament dels Serveis Socials. Les escoles concertades estan sostingudes amb fons públics i han de recolzar els ajuts a les famílies més vulnerables econòmicament.
Treballar amb la finalitat d’aconseguir un decret de servei de menjador que reconegui un servei educatiu públic dins de l’educació pública i que arribi a ser gratuït i integral per l’alumnat de primària i secundaria amb necessitats econòmiques desafavorides.
QUART: Fomentar la integració entre escoles i instituts i emprar les adscripcions per reforçar els itineraris entre els centres públics de primària i de secundària, procurant evitar reproduir als instituts, a través de les adscripcions, les iniquitats en la composició social ja existents als centres de primària.
CINQUÈ: Promoure la cooperació i no la competitivitat entre centres, impulsant projectes educatius de barri que promoguin l’equitat i qualitat educativa, donant a conèixer la qualitat pedagògica dels nostres centres educatius i també dels esplais.
SISÈ: Promoure i potenciar la formació en Coeducació del personal docent dels centres educatius i també del personal de les empreses de serveis contractades per l’Ajuntament així com fer-ne el seguiment amb la creació d’una Taula per a la Coeducació.
SETÈ: Promoure l’ampliació d’ofertes educatives per al jovent que ha abandonat els estudis prematurament.
VUITÈ: L’Ajuntament de Terrassa ha de donar continuïtat i suport als plans educatius d’entorn pel que fa a l’Educació en el Lleure que realitzen els Esplais diaris en alguns barris de la ciutat amb nens i nenes amb una composició social desfavorida, per garantir així la igualtat d’oportunitats .
NOVÈ: El Govern de la Ciutat ha de dur a terme les diferents Propostes de Resolució d’educació que s’han aprovat en sessió plenària així com defensar des de la institució municipal el model de l’Escola Catalana.
DESÈ: Fer efectiva la detecció d’alumnat amb necessitats educatives específiques derivades de situacions culturals i socials desfavorides a P3 i primer d’ESO i fer l’acompanyament de les famílies durant la preinscripció, matriculació i escolarització, garantint una oferta que eviti els increments de ràtio per atendre la matrícula viva i dotant els protocols i les actuacions dissenyades dels recursos necessaris per a la seva realització.
ONZÈ: Fer efectiu el protocol elaborat per la Comissió d’Escolarització Equilibrada per tal de combatre la segregació, buscant l’equilibri en la distribució entre la pública i la concertada, totes elles sostingudes amb fons públics. Aquesta Comissió i el Consell Escolar Municipal hauran de fer el seguiment de tot el procés.
DOTZÈ: Instar al govern local a dur a terme les accions reclamades i a treballar amb el Departament d’Educació per tal de fer-les possibles.
Miquel Gordillo
Deixa un comentari