Aquests dies estem assistint a l’espectacle lamentable d’una comèdia bufa, sense contingut, ni argument, senzillament esperpèntica
El primer acte, la convocatòria d’unes eleccions irresponsables per part d’un president de govern impresentable, mentider i sense ideologia, ni ètica.
El segon acte, estar esperant una sentència resultat d’una farsa, on un grup de facciosos franquistes de la Judicatura aplicarà un càstig exemplar, fora de la llei i les normes. Pura venjança i escarni públic per salvar la pàtria i els interessos d’Estat.
El tercer acte, és estar tots els dies pendents de l’amenaça d’aplicar un càstig col·lectiu a la ciutadania de Catalunya, amb l’article 155, la Llei de Seguretat Ciutadana i altres mesures i plagues bíbliques. Acusacions de terrorisme, informes mentiders de la Guàrdia Civil i d’una Fiscalia i Judicatura impresentable i corrupta, que vol aplicar un càstig exemplar a una ciutadania que no es mereix aquest tracte denigrant.
Ni a Catalunya hi ha violència, ni terrorisme, bé, és evident que hi ha una violència de Ciudadanos, Vox, PP, i d’alguns mitjans de Madrid, i d’un terrorisme d’Estat exercit per la Guàrdia Civil. I ara s’afegeix a aquest argumentari un president del govern i el seu partit que no té criteri, personalitat, ni arguments. I sota la justificació de la convivència, es posen els interessos patris que tot ho justifiquen. Ja li podrien aplicar la Llei de partits sobretot a Ciudadanos que són els reis de trencar la convivència i de buscar la confrontació permanent, utilitzant el terrorisme de forma indecent i altament perillosa.
El quart acte, tota la gesticulació absurda del president Torra i d’alguns sectors independentistes lligats a la política professional i una Convergència incapaç d’anar més enllà de paraules buides i degradar el concepte de República. Ja que en cap cas seran capaços d’anar més enllà. Això sí, aniran escalfant i entretenint el personal amb una retòrica merament estratègica i per a garantir la seva cadira i el control del procés. Algun dia, la ciutadania haurà de botar-los d’una vegada per a obligar-los a anar més enllà i de veritat aplicar la República sense falsos discursos, ni miratges i de veritat posar a l’Estat contra les cordes.
I cinquè acte, estem escoltant paraules i conceptes sense cap sentit per part d’alguns dirigents polítics, mitjans de comunicació i tertulians, “l’independentisme està arribant a la frustració al veure que estan en un carreró sense sortida, això comporta que alguns (CDR’s) es vagin radicalitzant i buscant sortides de caràcter violent i terrorista…”.
Jo no se si l’independentisme està en aquesta fase, és fàcil fer diagnòstics interessats que ho justifiquin tot, l’Estat i alguns partits i mitjans necessiten com l’aire trobar justificacions fàcils. Si analitzem fredament les coses alguns partits estatals haurien d’estar al límit del suïcidi, com per exemple, el PsoE-Psc.
Quan escolto al president del govern, al Sr. Borrell o al Sr. Iceta fer determinades afirmacions com les indicades, em demostra la manca d’ètica i escrúpols que tenen. Un partit que va llençar a la claveguera el seu ideari, que va renunciar a tota proximitat a ser un partit d’esquerres, a ser la prostituta permanent del règim i del sistema que és en el que s’ha convertit la socialdemocràcia, que facin afirmacions que la Monarquia té tots els valors republicans, que té les mans brutes de sang al haver exercit el terrorisme d’Estat amb sentència judicial fer-me, que cada cop més ha estat i està més proper als interessos econòmics i fàctics que a les classes treballadores, que és un partit corrupte fins al moll dels ossos, com alguns dels seus dirigents gràcies a la política professional i les portes giratòries s’han enriquit i fet grans patrimonis, que li preguntin al Sr. Borrell per exemple. I que ara estigui més a prop del PP, Ciudadanos i VOX per a denigrar Catalunya i estar a favor de castigar qualsevol dissidència.
No estem parlant del problema independentista, això ho amaga tot. S’ha de lluitar contra la dissidència i contra tot allò que posi en risc aquest modus vivendi dels polítics professionals amb relació als poders econòmics i fàctics.
Quan Podem parla de pactar amb el PsoE-Psc com a pacte d’esquerres, se’ls ha anat l’olla. És un partit de dretes que vol pactar amb Ciudadanos, que en el fons son iguals. I tal com he dit sempre, això de parlar de polítiques al centre, és una veritable fal·làcia, sempre és de dretes.
Per tant, si alguns de veritat tenen frustració des de fa molts anys, és tota la militància, afiliació, simpatitzants i votants d’aquest partit que ha vist com els seus dirigents s’han corromput, han renunciat a tot i s’han engreixat i enriquit. Val més que aquests anàlisis fàcils alguns se’ls apliquin a si mateixos, ja que tenen més vergonyes a amagar.
Estem davant d’una obra inacabada, amb molts espais foscos, amb interessos amagats i on les frustracions van per moltes zones, per això aquest Estat espanyol té un greu problema que arrossega durant molts anys, i per desgràcia per a tots i totes, la sortida no està clara. Es demostra que tenim uns dirigents polítics professionals, irresponsables i sense cap interès pel bé comú, senzillament, faran el que calgui per a garantir-se la cadira i seguir garantint la dels seus amics.
Un final no escrit, i que cadascú l’haurà de fer i on tothom haurà de jugar i d’una vegada botar-los de veritat per fer-los fora i que ens deixin en pau per a de veritat afrontar els greus problemes que ens toca viure, i això si que ens correspon a nosaltres determinar-ho. Si algú pensa que aquesta banda d’impresentables ho resoldrà, doncs beneïda santa innocència en aquest joc de l’absurd que és aquest Estat, que no té sortida, ni solució, on els psicòlegs i psiquiatres tenen molt futur i feina garantida.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari