[Salvador Pérez] Sobre el permís d’en Jordi Cuixart, i la vergonya de l’Estat i la Judicatura

No Comment

Tot el que està entorn del Procés, és una veritable disbauxa tètrica, de riota sinó fos per la gravetat de la situació i de les persones que estan pagant la revenja de l’Estat i la injustícia que se’ls aplica. Bé, una causa general ara contra l’independentisme, que acabarà anant contra qualsevol dissidència o moviment que l’Estat pugui considerar un perill, sobretot, si afecta determinats interessos de les seves estructures i dels poders fàctics que en són beneficiaris.

Com sempre he dit, l’Estat no és amic de determinats àmbits ideològics, sobretot, qualsevol proximitat a l’independentisme ara, i a totes les concepcions de l’esquerra amb la seva diversitat. Vivim en un Estat franquista i en alguns casos pròxim al feixisme, que no té cap interès pel bé públic ni per la seva ciutadania. El procés independentista només ha fet que evidenciar les seves contradiccions i la manca de criteris democràtics, demostrant que la transició va ser una veritable farsa que només va estar al servei dels franquistes i de determinats sectors..

Podem observar com la Judicatura (Suprem, Audiència Nacional, Consell del Poder Judicial, Tribunal de Comptes, Tribunal Constitucional…) són mers espais de corruptes i personatges al servei de determinats interessos ideològics. La Monarquia al marge de ser corrupte, és propera a Vox. El mateix passa amb la Guàrdia Civil, la Policia i molts dels comandaments de l’exèrcit. I ja no parlem de determinats mitjans de comunicació que estan al servei d’aquests territoris ideològics. Només cal veure com tracten l’arribada del govern de coalició PsoE-Podem, amb una estratègia de pressió i guerra civil, amb l’objectiu d’enderrocar-lo amb la màxima celeritat, qualsevol excusa i mitjà és bo.

Només cal veure el judici a la cúpula dels Mossos a l’Audiència Nacional, on els mitjans de comunicació i determinats partits miren de no parlar-ne i amagar-ho tot el que poden. Tot és un veritable absurd i de justícia no en té res, encara és més ridícul que el judici del Suprem on els arguments no s’aguanten per enlloc, i ja veurem quina sentència es plantejarà, ja que pot ser de riota i mocador.

I l’últim fet de riota, per no plorar, és tot l’argumentari de la Fiscalia de Barcelona respecte al permís sol·licitat pel Jordi Cuixart. És perquè totes les Facultats de Dret ho treballin i comentin. El problema és que l’argumentari de la Fiscalia és la línia de pensament ideològic de molts àmbits de la Judicatura, al considerar una ideologia, en aquest cas del Jordi Cuixart, que ho considerà com una malaltia i que hauria de ser tractada per aconseguir que hi renuncies al ser considerat un perill (similar a un violador o un assassí). I sobretot, perquè no ha mostrat cap penediment i renunciat al seu pensament, que com és evident no pensa fer-ho i continuarà intentant els seus objectius en aquest cas, per la via pacífica i democràtica. I sobre això i el risc que comporta aquesta línia de pensament, tothom ho amaga i quasi no apareix als mitjans.

La Fiscalia, faria com als homosexuals, que és una malaltia i un perill que s’ha de tractar amb teràpies i medicació. Les dones, el feminisme, les violacions, els assassinats de dones…, tot és una perversió malèvola de les dones. Ho sigui, tot allò que està fora d’un model ideològic feixista i totalitari, és una malaltia. Les desviacions ideològiques fora del pensament únic del règim i sobretot, del que pensen personatges com la Fiscalia.

Llegint l’argumentari de la Fiscalia, seria bo que el govern de l’Estat, comences a exercir la seva autoritat, i portes al seu responsable, primer a ser inhabilitat a perpetuïtat, i segon, internat a un centre de tractament psiquiàtric donat el nivell de tarat mental per a fer aquestes afirmacions i sobretot, per escrit. El problema és que si comença per aquest tarat, la cua serà llarga, perquè molts pensen com ell.

La reforma de la Judicatura no s’ha fet mai, no se’ls va depurar ni en la transició, ni durant el període democràtic, al contrari, tots els sectors franquistes i reaccionaris de dretes, han consolidat la seva plaça, i l’alta Magistratura, des de Jutges a Fiscals, és una cova de miserables, corruptes i vividors del règim. Ben apoltronats i incapacitats per a exercir justícia, un perill per la ciutadania. El seu esbiaixo ideològic és un perill per la societat, i tendeix a un model totalitari en l’aplicació de les Lleis i les normes, i sobretot, d’un suposat estat democràtic on la llibertat de pensament és un dret fonamental.

Si d’una persona com en Jordi Cuixart, aquest fiscal tarat mental, és capaç de dir el que afirma en les seves conclusions, quan trobi a anarquistes, comunistes de veritat, socialistes de veritat i així una llarga llista de “…istes”, a quin centre psiquiàtric els posarà si els ha d’aplicar teràpies de xoc, per a reeducar-los i tornar-los al bon camí, o sigui, ser obedients al règim i ser veritables hipòcrites i corruptes com ell.

Aquest personatge és un veritable perill, és la cara del totalitarisme més perillós, i des d’un àmbit com la Judicatura poden exercir la imposició d’un model i sistema, perquè suposen que són uns privilegiats intocables. Tenen una visió limitada d’un model a imposar, i si el sistema els hi permet, poden acabar imposant el pensament únic del seu territori ideològic, i l’exemple el tenen amb Vox, el PP i Ciudadanos, d’on l’alta Judicatura en té la referència ideològica.

Repeteixo, faria bé el Govern de l’Estat de començar a fer depuracions i neteja de personatges com aquest, si no volen que al final n’acabin patint les conseqüències tothom.

Salvador Pérez Riera

Related Articles

Deixa un comentari