Benvolgut senyor Jordi Ballart, batlle de Terrassa,
Permeti’m que m’adreci a vostè com a simple ciutadà de Terrassa, però tinc la sensació que el que li vull dir pot ser compartit per la majoria de terrassencs.
El Parlament ha anunciat la celebració d’un referèndum per al proper 1 d’octubre en el qual es decidirà si Catalunya ha de ser o no un estat polític independent. Per dirimir la qüestió que durant anys ha centralitzat la política del país, aquest plebiscit és, a manca de qualsevol altre, l’únic instrument que la majoria de ciutadans de Catalunya contemplen com el més legítim. En aquest context el ple de l’Ajuntament de Terrassa del setembre de 2015, just començada la legislatura, va acordar que el consistori, com no pot ser d’una altra manera, es comprometia a obeir les decisions del màxim òrgan
legislatiu del nostre país.
Entenc que davant aquest compromís no hi va haver, en la nostra ciutat, cap reacció majoritària contrària a tal decisió, més enllà, és clar, d’algunes veus manifestament oposades a l’exercici més elemental en una democràcia com és solucionar diferències de criteri a través de les urnes. En aquests moments, doncs, les expectatives de la majoria dels nostres conciutadana, lògicament, no poden ser unes altres que l’Ajuntament de Terrassa cedeixi els espais municipals per a la celebració del referèndum.
Ara bé, quan només falten vint-i-pocs dies per a l’1 d’octubre, vostè encara no ha confirmat que això serà així. Aquest silenci em preocupa perquè em nego a pensar que, en un futur immediat, els llibres d’història diguin que en un plebiscit tan transcendental en la història del país l’alcalde de Terrassa no va cedir els espais habituals de votació i els ciutadans van haver de votar en locals alternatius. Deixo el tema a la consideració de la seva consciència, però jo no voldria estar en la seva pell si això passés.
Conec perfectament la posició oficial del seu partit, però també tinc la convicció que vostè és, per damunt de la seva condició de militant d’un partit polític i com ha demostrat moltes vegades, un demòcrata i, sobretot, la persona que representa tots els ciutadans de Terrassa. Tots. I aquesta representativitat vol dir que, més enllà de la posició del seu partit, ha de continuar tenint en compte les aspiracions i els desitjos de la majoria social que vostè representa, que no són altres que poder votar sí o no. Penso que no pot haver-hi una altra legitimitat. Tant els que estan a favor com en contra de la independència no poden tenir una altra eina per materialitzar les seves idees que no siguin les urnes.
Oi que en el seu moment va dir que “jo no sóc ningú per impedir que els ciutadans de Terrassa votin”? Admirables paraules! Per això, a hores d’ara em costa entendre que encara no s’hagi pronunciat sobre el tema. Comprenc que la complexitat de la situació demani calma i prudència, però el temps es va acabant. Senyor Ballart, espero que sigui congruent amb la seva trajectòria i que, finalment, prengui la decisió que la majoria vol.
Ferran Mota, Professor de Llengua Catalana a Secundària
Deixa un comentari