El passat dimecres 9 d’octubre va tenir lloc la conferència inaugural del Curs d’Història del Vallès: 40 anys d’Ajuntaments Democràtics (1979-1983), a la Sala de Premsa de l’Ajuntament de Terrassa, a càrrec de l’historiador Martí Marín, un acte organitzat pel Centre d’Estudis Històrics de Terrassa i amb el suport de l’Ajuntament de Terrassa.
El curs és organitzat pels centres d’estudis històrics i fundacions de les ciutats vallesanes: Granollers, Terrassa, Mollet del Vallès, Santa Perpètua, Sabadell, Sentmenat, Cerdanyola i Sant Cugat, així com la Universitat Autònoma de Barcelona-CORE Patrimoni Cultural; amb la col·laboració de Serveis Territorials al Vallès Occidental del Departament d’Ensenyament de la Generalitat i el de l’Institut Ramon Muntaner de Sabadell. (Consultar sessions i continguts: Curs d’Història El Vallès: 40 anys d’Ajuntaments Democràtics (1979-1983))
Del 16 d’octubre, començaren les sessions amb els treballs: «El primer ajuntament democràtic del PSC-PSUC i la seva crisi, 1979-1983», a càrrec de Manuel Márquez (Centre d’Estudis Històrics de Terrassa); i «Les dones al primer ajuntament democràtic de Terrassa», a càrrec de Teresa Rodríguez (CEHT).
El 23 d’octubre, va ser l’hora de Sabadell, amb les ponències: «Vivència de l’ajuntament de Sabadell, 1979-1983», a càrrec de Manel Larrosa (Fundació Bosch i Cardellach), i «De la vaga general del 1976 al primer ajuntament democràtic, a Sabadell», a càrrec de Josep Alavedra (FBC).
El curs es perllongarà fins al dia 27 de novembre, quan tindrà lloc una taula rodona amb protagonistes de l’època encara per concretar.
Els treballs de recerca de la història recent en aquestes ciutats vallesanes són un material valuosíssim per accedir a la informació i dades que permeten explicar i entendre millor on hi som i com hi hem arribat. Aportacions necessàries, sempre, i molt oportunes en els moments que vivim, que apunten un tombant o punt d’inflexió de grans dimensions en la vida política de les ciutats de la comarca i del país com un tot.
El 3 d’abril de 1979 es van celebrar les primeres eleccions democràtiques després de quaranta anys d’un règim imposat per la força de les armes. Han passat uns altres quaranta anys, aquesta vegada de democràcia, tot i les seves mancances i deformacions d’origen, configurant un règim que hom podria denominar com a «democràcia de baixa intensitat». En tot cas, un context on s’ha hagut d’aprendre de nou el significat de posar les persones i el respecte democràtic al centre de la vida política municipal.
En 1979, serveis i infraestructures, tot estava per fer; com també i principalment un sistema de relacions socials, econòmiques i polítiques democràtiques i justes que, però, ja apuntaven i vivien en les organitzacions i multitud d’experiències d’autoorganització popular heretades d’abans de la Dictadura i de noves creades en la lluita quotidiana contra el franquisme i el capital que li donava suport i era part d’aquest.
Es van elegir regidores i regidors que suplien la manca d’experiència a les institucions amb l’experiència en l’organització de les lluites i alternatives, amb la il·lusió i el seu compromís amb la llibertat i la democràcia, tant de temps foragitades. Segurament, és en les eleccions municipals on hom sent la política i la capacitat d’intervenció més a prop, també on es prenen algunes de les decisions que afecten més directament en el dia a dia de la ciutadania, tot i poder-se fer poc davant les decisions estratègiques, que moltes vegades no es prenen ni es voten als plens municipals ni als comarcals i ni tan sols als parlaments, autonòmics o estatal, sinó en consells d’administració o trobades de les grans empreses i bancs. De totes maneres, es pot fer feina, i no es pot oblidar, per exemple, que va ser en unes eleccions municipals -12 d’abril de 1931- on es va sotmetre a plebiscit la monarquia d’Alfons XIII. D’aquí la importància i el significat de les eleccions municipals.
La Fundació Bosch i Cardellach, conjuntament amb altres centres d’estudi del Vallès, l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), Serveis Territorials del Vallès Occidental del Departament d’Ensenyament, i la CORE en Patrimoni Cultural de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), s’han posat mans a l’obra per aprofundir en el coneixement de què van significar aquelles eleccions en els respectius municipis; i també, de què va comportar passar d’una dictadura a una democràcia.
El curs, va dirigit a professorat, estudiants i ciutadania en general. Consta de set sessions a càrrec d’historiadors, especialistes en l’època i en el coneixement del nostre territori, que estan oferint les seves recerques, en alguns casos inèdites, de la comarca.
Deixa un comentari