La fàbrica digital neix el 25 de maig de 2022: un espai on informar-se, compartir, reflexionar, consultar i participar en els grans debats entorn del treball
El treball ha canviat, ens agradi o no. Des de la II Guerra Mundial, el contracte social vigent al nostre entorn l’ha situat com a eix central de la vida: la feina era un bon salari, però sobretot també una garantia de seguretat a partir de la qual organitzar una vida i fins i tot donar-li sentit.
Cal repensar el paper del treball en el marc d’un nou contracte social. No per viatjar al món d’ahir. Seria quimèric, i fins i tot contraproduent amb les realitats d’avui: l’emergència climàtica, la centralitat de les cures, les noves tecnologies o els canvis d’interessos vitals, sobretot de la gent jove.
Toca parlar de treball i de contracte social. Des del començament i sense dogmes.
D’això va aquest nou projecte periodístic d’intercooperació entre tres mitjans de l’economia social: Alternativas económicas, La Marea i Catalunya Plural.
La fàbrica digital neix el 25 de maig de 2022 i genera un espai on informar-se, compartir, reflexionar, consultar i participar en els grans debats entorn del treball. El d’avui i el de demà.
Vol ser útil amb informació pràctica i d’interès, tot oferint, a més, coneixement en obert.
Valors
Els tres mitjans que impulsem el projecte (dues cooperatives i una fundació) estem compromesos amb la filosofia essencial de l’economia social i solidària, que aposta per la intercooperació i que té com a eixos bàsics d’acció l’ecologia, el feminisme, la cultura, la democracia participativa i la cohesió social.
La fàbrica digital és un mitjà independent dels grans poders, treballa amb vocació de servei públic i practica la transparència. Per això es compromet a publicar els seus comptes anuals.
Finançament
Ens financem amb els recursos aportats per Alternativas económicas, La Marea i Catalunya Plural, i un ajut de 60.000 euros per part del Govern de la Generalitat, en haver estat seleccionat com a Projecte Singular de l’economia social i solidària el 2022.
La fàbrica també es vol sostenir amb petites (o grans!) donacions conjuntes al projecte, així com amb les subscripcions als mitjans que en formen part.
El projecte accepta publicitat d’empreses i entitats que comparteixin els principis de l’economia social i solidària, el feminisme i la defensa del medi ambient.
Afilia’t a La fàbrica digital!
Alternativas económicas és una publicació d’àmbit estatal, impresa i digital, que t’explica els fets econòmics de manera assequible, amb rigor i des de la independència dels lligams polítics i econòmics.
Catalunya Plural és un mitjà d’àmbit català que aposta, des d’un punt de vista crític, per editar informació vinculada a la defensa dels drets fonamentals, socials i polítics de la ciutadania del país.
La Marea és un mitjà digital i una revista bimestral impresa que aposten pel periodisme d’investigació, l’anàlisi i la cultura. També edita Climàtica, la revista especialitzada en la crisi del clima.
Repensar el paper del treball, sense dogmes
Pere Rusiñol*
Espanya acaba de superar els 20 milions d’ocupats (més de 3,5 a Catalunya) i sempre és una bona notícia que la gent tingui feina.
¿O ara ja no necessàriament? ¿És realment una bona notícia per tota la gent que té “feines de merda”¹, en expressió del sociòleg David Graeber, que no li aporten res? ¿O per tants que han de combinar dues feines, sovint “de merda” (¡o fins i tot tres!), i ni així poden pagar les factures ni accedir a un habitatge? ¿I per tantíssima gent atrapada en una roda de hàmster, medicada i perdent-se la vida en dinàmiques d’estrès tan perjudicials per a la salut?
Sempre és millor tenir feina que no tenir-ne, segur. Però tenir feina ha deixat de ser una bona notícia per se.
El contracte social establert a molts països occidentals després de la II Guerra Mundial va articular uns models d’Estat del benestar que situaven el treball com a eix central. La feina era un bon salari, però sobretot també una garantia de seguretat a partir de la qual organitzar una vida i fins i tot donar-li sentit. I també la porta que permetia l’accés a drets: cotitzacions per a la jubilació, possibilitat de tenir habitatge –a partir d’un contracte fix– i als serveis públics de qualitat –salut, ensenyament, etc.–, finançats gràcies als impostos que generaven les feines.
El nou eix és la tecnologia en detriment del treball, desplaçat a un paper secundari: en competició constant a la baixa, perifèric,sense drets i a disposició 24 hores al dia, set dies a la setmana
Aquest pacte va començar a esquinçar-se a finals dels anys 70, amb la irrupció de Ronald Reagan i Margaret Thatcher, que van impulsar un paradigma alternatiu, neoliberal, que ja no col·locava el treball al centre. Els efectes s’han anat fent visibles, per molt que la darrera reforma laboral del Govern central miri de corregir-los: el treball assalariat ja no sol aportar seguretats, ni necessàriament permet deixar enrere la precarietat, ni tan sols la pobresa. A més, la competició global erosiona el model a l’assenyalar les cotitzacions i els impostos com a problemes per a la competitivitat i mina els ingressos públics amb moltes fórmules d’”optimització fiscal”.
El símbol del nou paradigma és Uber i per això es parla de la “uberització de l’economia”: el nou eix és la tecnologia, que és la que atrau les inversions, en detriment del treball, desplaçat a un paper secundari: en competició constant a la baixa, perifèric, sense drets i a disposició 24 hores al dia, set dies a la setmana.
La gran dimissió
El treball ha canviat, ens agradi o no. I cal repensar el seu paper dins d’aquest marc més general de com refer el contracte social, una necessitat que els sectors més realistes del capitalisme global –des del Financial Times fins a Davos– també consideren ineludible, per la pròpia supervivència del sistema, que cada vegada deixa més gent exclosa. Ho està posant de manifest el fenomen de la Gran Dimissió, amb epicentre als Estats Units, amb centenars de milers de treballadors fugint de la feina.
Aquest debat sobre el treball i el seu paper no pot suposar un viatge al món d’ahir. No només seria quimèric, sinó també contraproduent per la desconnexió amb el món d’avui, condicionat per l’emergència climàtica –i, per tant, incompatible amb la lògica productivista i consumista del vell paradigma–, les noves tecnologies, la centralitat de les cures, que pel vell model ni existien perquè les assumien les dones sense retribució, o els canvis d’interessos vitals, sobretot de la gent jove.
Toca parlar del treball i del contracte social, doncs. Però des del començament i sense dogmes: primer, pensar com volem viure, com a societat i com a individus i, en funció d’això, debatre fins a quin punt el treball ha de ser (o no) l’eix central que articuli aquest nou pacte o si s’hauria de combinar amb eines com la renda bàsica. Només quan tinguem això clar podrem passar a debatre com s’ha de finançar el model resultant.
Toca parlar del treball i del contracte social, de com volem viure, com a societat i com a individus
Mai hi ha hagut tanta riquesa al món. En canvi, el sociòleg James Suzman explica que ara treballem més hores que al 95% de la història anterior de la humanitat i ni així s’arriba a final de mes. ¿Segur que és això el que volem?
Toca parlar d’aquesta i d’altres coses en relació al treball.
I d’això va precisament aquest nou projecte periodístic d’intercooperació entre Alternativas Económicas, La Marea i Catalunya Plural.
La fàbrica digital és un lloc on informar-se, compartir, reflexionar, consultar i participar en els grans debats entorn del treball. El d’avui i el de demà.
Pere Rusiñol és director d’Alternativas Económicas
Deixa un comentari